dimecres, 31 d’octubre de 2007

Via El Bosconero ( La Proa )



Avui dimarts si que hem tingut de fer servir el frontal...He quedat amb el Marc com habitualment, a les 16h al bar Anna del Bruc. Hem anat per feina i ens em dirigit sense perdre gaire temps al parking del castell...Em pujat lleugerets i sense parar, els dubtes de si ens donaria temps a fer la via encara no se'm havien passat pel cap.
L'Altre dia ja havíem pujat fins aquí per fer aquesta via, Peró una errada en la numeració de la via al llibre de la cara sur, ens va xafar l'historia i vem fer l'espero del vent...


Primera ascensió: T.garci, A.Ballart. 1985.

Material: petit joc de friends i tascons, algun cordino.

Recorregut: 115 metres.40,30,40,5.

Dificultat: 6b+ ( 6a obligat ).

Equipament: Bastant equipada amb claus i burils vells.

Aproximació: sortim del parking del Torrent del Tambor, el mateix que per anar al castell, i ens dirigim cap al torrent per el riu se. agafem un altre torrent a la dreta,el del boixar.Seguim un camí marcat amb pintura vermella fins arribar a un replà amb una petita balsa.continuem el camí marcat de vermell fins arribar a les primeres Parets, aquí agafarem una canal arbrada, amb esglaons de ferro i una escaleta electron de les que es fan servir a espeleologia, superat aquest salt ja estarem al peu de pared.

Descens: Hi han varis sistemes de ràpel , la via va a parar a un d'ells, i podem baixar amb dos ràpels amb cordes de 50m.


Aquí he marcat per on puja la canal, el punt blanc és el peu de via.

Primer llarg:( IV+,IV ) Pugem flanquejant per l'esquerra, per una mena de fissura diedre fins arribar a un arbre on muntem la reunió, pel cami fico varios friends un alien verd i un pont de roca, al llarg nomes trobo un buril.

Segon llarg: ( 6b ) Continuem amunt per un diedre- fissura, just davant de l'arbre, per després fer un flanqueig a la dreta per agafar un altre fissura , trobem dos claus abans del flanqueig i un altre just després, continuem pujant per la fissura recte fins la reunió.




Aquí comença la diversió.....Els dos primers claus queden amagats allà on mira el Marc.


Les assegurances son ruïnoses i no conviden gaire en obrir el llarg en lliure, Claus en molt lal estat i burils oxidats) A la fissura en Marc posa algun friend, però no donen gaire confiança.
Fa estona que em miro el sol i ja em començo a posar nerviós...Quant jo començo a pujar el sol s'amaga per l'Horitzó...tinc clar que he de corre, tot i així, amb la seguretat de la corda per sobre, vaig provant els passos i em surten... que estrany.....



Tercer llarg: ( 6b+) El Llarg comença recte amunt, la fissura encara continua un trosse't i les assegurances no es que estiguin gaire juntes... segueixen la tònica d´abans ... la majoria són burils ruïnosos i oxidats ...he sortit de la reunió amb el frontal encès... realment el que m'estressa es que no veig les assegurances...pujo rapidament el tram vertical, joder es massa fosc...mirant el perfil de la roca, amb la cara enganxada a la pared aconsegueixo veure el fil ferro d'un plom que marxa cap a la dreta...si es el flanqueig!!, ara al menys ja se cap on tinc de tirar,em costa veure on ficar els peus... la precarietat de les assegurances augmenta en aquest tram...trobo una pitonissa diminuta de les que feia temps que no em trobava... en aquest punt ja és fosc del tot...continuo flanquejant i veig un parabolt a uns metres a la dreta, be ,no m'ho penso gaire, el xapo i tiro amunt fins trobar una reunió de parabolts lluents que em fan somriure.




La llum del flash ilumina la pared , ami s'em veu només la llum del frontal....

Tinc de dir que en aquest llarg donades les circumstancies no he mirat gaire l'ètica de la escalada en lliure...




La reunió al cim...Marc!!, aquí més que escaladors semblem dos yonkisss...bé, de fet ja em pres la nostra dosis diaria...

SIGA LEYENDO

dimarts, 30 d’octubre de 2007

Via Tuaregs ( Roca da la Palleta )



¡¡QUINA MERDA EL CAMBI D'HORA!!


Avui dilluns he quedat amb el Marc per escalar... El canvi d'hora ens ha fotut bé!!, escalarem igualment ... bé, dons veient que tenim poc temps, no ens hem complicat gaire... Em quedat a les 16:00h a la VinyaNova com habitualment fem...llàstima que a les 18 ja és fosc...
Decidim fer la via Tuaregs, d'aquesta pared, ara només ens restarà la moby dick.
Com a la resta de vies de la pared, la roca és de primera qualitat, la via està molt ben assegurada amb parabols, bastant juntets, és una via ràpida de fer, de fet ens a donat temps a pujar i baixar i no ens hem tingut de possar el frontal ni per rapel.lar...

Primera ascensió: Edu Torrent, Raul Alvarez, Joan Vidal. 22-11-06.

Company de cordada: Marc.

Dificultat: 6a+ (5+ obigat).
Recorregut: 122 metres.

Equipament: Parabols i algun pont de roca, no estaria de més portar un parell de cordinos, per quan els que hi han estiguin xungos. Reunions rapelables.

Material: Cintes expres.

Aproximació: Pugem per la canal de l'artiga alta, fins trobar unes cordes i cadenes, una mica més endavant trobarem la pared, la via és l'última que trobarem a la pared, just al costat dret de la Tomàquets d´Amagatotis.
Descens: Per la mateixa via.La via esta preparada per rapel.lar amb corda de 70m o dues de 50m o 60m.

Llarg 1: 30m ( 6a, ), comença amb una placa vertical amb bona presa, va tombant poc a poc a mida que anem pujant... està molt ben assegurat amb parabolts, m'ha semblat un llarg de 5+ .Molt guapo...



Llarg 2: 35m ( 5+,5+,V) Placa amb bona pressa , una mica més tombat que l'anterior , però també molt maco.



Llarg 3: 32m (IV+,IV,IV) llarg bastant tombat.

Llarg 4 :25m ( 6a+. 2 pasos ),V,IV.), El llarg més exigent de la via, la reunió esta situada a una gran rapissa, he trobat els dos primers passos de 6b i no de 6a+, sortideta rotllo bloc, una mica desplomat i amb passos llargs...potser tenia mal dia...

Realitzem l'escalada el 29-10-2007.


Observacions: En general la via esta força bé, es del tot recomanable si busquem alguna cosa sense complicacions, perfecte per combina-la amb algun altre via del sector. Nosaltres hem empalmat els dos últims llargs amb cordes de 60 i sobra corda, però no ho recomano.

Un detall ... Quan van obrir la via , algún cleptòman desaprensiu va robar el material que havien instal·lat al primer llarg, vaig llegir-ho al fòrum del caranorte...merçi nois per la perseverança!!



Marc arribant a la segona reunió.

SIGA LEYENDO

diumenge, 28 d’octubre de 2007

Via Fulgencio ( El hueso ).


El Hueso vist de lluny. ¡¡¡Quina passada la Pedriza!!!

Aquesta escalada la realitzem durant les vacances de setembre. 28-09-2007.





La via Fulgencio és una de les grans clàssiques de la Pedriza, la singularitat de les seves formes, és el que més em va motivar per escollir aquesta via. De lluny ja marca la seva silueta, conforme ens anem apropa'n, flipem amb l'enorme columna de pedra, tot creat per la natura... espectacular...




Aquí mirant una via d'artificial que recorre l'arc del hueso per sota, ¡ superdesplom !

Dificultat: 6a.

Recorregut:...

Equipament: Vem fer servir, el camelot 3 i el 0'5, els alien verd i el blau, 10 cintes expres.

Material: espits, burils i parabolts.(reunions no rapelables)





Aproximació: sortim del parking de Cantocochino, pugem amunt per un camí super marcat que ens porta al refugi Giner. (40min ). Passem per davant del refugi i seguim amunt fins arribar a un gran bloc, es diu el Tolmo, continuem uns tres-cents metres més fins trobar una fita de pedres a mà esquerre, aquí agafarem un camine't poc definit que ens porta al peu de via.



Aquest gran bloc es el Tolmo, hi han vies d'artificial molt guapes a la part del darrera.

Primer llarg: es tracta d'una xemeneia amb les Parets força llises, bastant exigent, amb passos de 5+, vaig començar escalant jo. Arrossegant-me entre les dues Parets, portava ja uns metres escalats i no veia res per xapar, de fet ja sabia que el primer i únic espit del llarg, es trobava a uns 18 metres del terra, pel camí vaig poder ficar d'aquella manera un friend del 0'5 i un alien verd, després de xapar l'espit, la xemeneia és més vertical i força lliça, uns metres més amunt ,vaig sortir a l'exterior, i vaig muntar la primera reunió.




Començan la xemeneia del primer llarg.




Més o mens alla on estic està l'espit.


"Joder amb el 5+".
Quan va començar a pujar el Manel, ja el sentia cagar-se en tot des del principi, "quina merda de via", "això no es escalar", pujava renegant de tot, el motiu era obvi, duia la motxilla com un l'astre ,jeje , lligada a la punta de la deisy ...... quedava enganxada per tot arreu.





Aquests no som nosaltres , està clar, però m'ha fet gracia trobar aquestes fotos d'altres cordades.

Segon llarg: Després de la moguda del primer llarg, vaig tindre de convèncer al Manel de continuar amunt... Em vaig oferir jo de obrir el següent llarg, de fet en aquest llarg si que vaig patir una mica més, vaig començar xapant un friend del 3 en una fissura que pujava uns 6 metres, per continuar per placa d'adherència amb les assegurances força separades, eren passos de 6a molt fins, de fet vaig tindre moltes temptacions d'agafar-me per xapar...vaig arribar a un petit sostret i per xapar el parabol que quedava just a sobre, vaig fer equilibris-me, tenia clar que si arribo a caure xapant, hagués quedat penjat sota el hueso y cagat del por...





La primera reunio.


Tercer llarg: Va començar el Manel, ja més animat, va ser ell mateix que es va llançar, aquí la via es tombava una mica, trobem alguns passos de V d'Adherència i tres parabols...




El Manel fent el tercer llarg.

Quart llarg: Vaig continuar jo, el llarg és bastant fàcil, però les assegurances allunyaven bastant. Quan es va obrir originalment la via nomes hi havia una assegurança, mes tard van afegir les altres.




El Manel a la tercera reunio.

Cinque llarg: Des de l'ultima reunió ja nomes queda pujar per una mena de fissura-xemeneia. Es fa en bavaresa, xapem un parabol i protegim un pas amb el friend del num 3, després muntem la reunió en un arbre . No gaire complicat.





El Manel a l'últim llarg.

Descens : hi ha gent que des de la 4 reunió fa un rappel en diagonal a l'esquerra fins trobar la reunió de la via Titos.(cordes de 60).
Un altre opció es fer una travessa cap a la dreta ,uns 8 metres sense assegurances i després baixar per la via Lucas(cordes de 60).
Nosaltres vam continuar amunt i vam baixar caminant per una canal arbrada que que da a la dreta .





Aquest senyor cabró ens espia mentre arribem al hueso.



SIGA LEYENDO

dimecres, 24 d’octubre de 2007

Via Sangre Sudor i Lagrimas (Vegacervera)





VIA REALITZADA DURANT LES VACANCES DE SETEMBRE. 23-09-2007 .

Després de sortir fugin de la zona de Fresnidiello, fins els collons de les pluges, decidim baixar més al sud i poder gaudir al menys d'un altre dia d'escalada en pared.

Les "Hoces de Vegacervera" indret situat a la "Cordillera Cantàbrica", a uns 45 km al nord de Lleó, entre els pobles Felmín i Vegacervera .
Es un llarg congost de mitjana alçada, per on passa el riu Torio i la carretera que uneix els dos pobles.
Trobem una gran quantitat de vies a les dues bandes del riu. Podrem escollir entre vies clàssiques des-equipades, vies totalment equipades, esportiva, etc... nosaltres escollim "Sangre Sudor i Lagrimas" A la pared de la Nani, sense dubte una de les semi-equipades més recomanables de la zona, i la veritat, encara que la llargada de la via no és res de l'altre mon, varem disfrutar de valent amb el seu traçat super variat.
El màxim plaer va ser poder encadenar-la netament...cosa estranya en mi, quan passo del 6b.
Primera ascensió: O.R.Fenández, L.Alvarez. 1995.

Company de cordada: M.Pallerols.

Recorregut: 250 metres.
Dificultat: 6b+/A0 .6a+ obligat

Horari: 4 hores aproximadament.

Equipament: Parabols i algun espit. Reunions Rapelables.

Material: Joc de tascons, jog de friends.Han des-equipat uns quants trams de via que originalment estaven equipats.

Primer llarg : Només començar la via ja tenim el pas clau del llarg, rotllo bloc amb canto romo. LLarg equipat.





Segon llarg: Es un llarg de tramit, facilot, per auto-assegurar en algun tram.





Tercer llarg: Guapissim!! "canalizos" típics, una mica patinosos combinats amb passos d´aderencia, esta molt ben assegurat i dona peu a pujar "a muerte".





Quart llarg: Fissura desplomada, allà on comença la fissura han tret els parabolts, es protegeix molt be amb els frieds Nº2 i 3. Jo diria que és 6b i no 6b+.

Cinquè llarg: Força vertical i amb un pas en travessa molt guapo, just al pas xungo han tret un parabol "que sobrava".




Aproximació: Aparquem al parking del bar La Roca, ara en ruïnes.Travessem el riu com podem, i just davant comença la via. A les fotos es veu el parking.

Descens: Podríem rapelar o be continuar Pujant uns 100 metres caminant i després agafar una canal que baixa per la dreta.
A L'ULTIMA REUNIO
Si passem la zona d'escalada i seguim pujant per la carretera trobarem una carretera que porta a les coves de Valporquero, una mica abans d'Arribar a les coves, hi ha aquest lloc per dormir amb gespa i tranquil·litat.



SIGA LEYENDO

dimarts, 23 d’octubre de 2007

La Conjura de los Fatos ( Fresnidiello )


ESCALADA REALITZADA DURANT LES VACANCES DE SETEMBRE.21-09-2007 .

La Penya de Fresnidiello, esta situada a mitja alçada 1477 metres i aprop de les grans agulles i cims dels pics d'Europa. Es molt bona opció per quan acabem d'Arribar als pics d'Europa o per quan la meteo no acompanya a les zones més altas.La pared esta plena de vies, fins i tot massa juntes entre elles. La majoria de llargs no son gaire verticals, predominant l'escalada en aderència i els "canalizos" tipics de la zona. La "Conjura de los Fatos" es la via que escollim en la nostre visita, és una de les vies que pugen al cim sur, trobem una roca excel·lent i un itinerari maco i bastant equipat. La via la encadenem sense gaires problemes. "Llastima tenir de fugir de la zona, al enganxar-nos una tempesta".




Primera ascensió: A.Boto, A.Alvarez, C.Vázquez.1994.

Company de cordada: M.Pallerols.

Recorregut: 275 metres.

Horari: 3 hores aproximadament.

Dificultat: 6a (MD+).

Equipament: La via esta equipada amb parabols bastant allunyats entre ells. Reunions equipades per rapelar.

Material: 16 cintes expres aprox , bagues o cordinos per pons de roca, petit joc de friends i tascons, cordes de 60 metres.





Aproximació: Arribant al poble de Sostres , ens desviem a la dreta per una pista forestal que porta als ports d'Aliva, la pista comença en una curva tancada . Mes o menys a un km deixem el cotxe, just davant de la pared.Pugem per un camine't fins el peu de pared. 30 minuts des del cotxe.

Descens: Ràpel per la mateixa via o alguna via veïna.

Observacions: es una bona zona per anar amb furgoneta i quedarse un parell de dies, la pared queda just davant.







La furgo , la meva nena. Un bon lloc per dormir aprop de Fresnidiello.

SIGA LEYENDO

dilluns, 22 d’octubre de 2007

Via Cerdà-Riera.(La Bandereta o Vent-suri-vent) Montserrat





La via Cerdà-Riera, la via més clàssica de la pared oest d'agulles, és una via fàcil en general, però no per això deixa de ser maca e interessant, és bastant ràpida de fer. Ens deixarà una sensació de que hem aprofitat l'estona...Via amb bastant ambient, destacant el tercer i quart llarg, un per el seu grau 6a i l'altre per la seva singular xemeneia ...





Primera ascensió: J.Cerdà i J.Riera(25.05.1958)

Company de cordada: M.Pallerols.

Horari:1H 45 min.Aproximadament.

Recorregut: 146 metres.28.40.25.45.8.

Dificultat: 5/A0 (6a). Llarg 1º-IV llarg 2º-V llarg 3º-6a/A0 llarg 4º-IV llarg 5º-III

Equipament: La via esta pràcticament equipada amb claus, algun espit i burils.Parabols en alguna reunió.(Reunions rapelables).

Material: 14 cintes expres, cordinos per savines, una xapa recuperable, un camelot de 0´5 útil per el primer i quart llarg.

Aproximació: Des d´el parking de can messana pugem pel camí que porta al refugi Vicenç barbé, després d'un encreuament, trobarem un bloc a l´esquerra molt desplomat. Abans hi ha un caminet a l´esquerra, el seguirem ascendint fins el peu de via.20 minuts fins el peu de via.

Descens: dels dos cims des-grimpem fins la canal, baixem fins trobar un rapel instal·lat pels G.A.M. al coll de la figuereta. O be continuarem baixant fins trobar el camí normal que passa entre les Portelles.







Escalada realitzada: 21-10-2007.

SIGA LEYENDO

diumenge, 21 d’octubre de 2007

Via Ravier (Tozal de Mallo) Ordesa



VIA REALITZADA DURANT LES VACANCES DE SETEMBRE. 18-09-2007 .

Per fi són vacances i la primera escalada decidim fer-la a Ordesa. Ens decantem per fer alguna cosa més o mens accessible sense patir massa. La via Ravier, la més clàssica del "Tozal", es la escollida... la trovem guapíssima i amb un ambient inmillorable...Hi ha un pas típic de xemaneia super relliscos que aconseguim passar en lliure. Diuen que és 5+ , per mi el llarg més dificil de la via.



Primera ascensió:J.Ravier, Dufurmantelle i companys.1957.

Company de cordada: M.Pallerols.

Recorregut: 300 metres.

Dificultat: 6a, no obligat.

Equipament: via semi-equipada amb claus. (reunions incloses).

Material: Jog de friends, jog de tascons, 16 cintes expres i cordinos per pons de roca.

Aproximació: Desde el parking, tornem enrere per la carretera 1 km fins arribar a un camine't que puja a la dreta, pugem fins una bifurcació senyalitzada , tirem a la dreta. Per arribar al peu de via pugem per una petita canal amb un paset de 4 al final,(millor encordar-se) seguim pujant per unes grades d'Herba fins el peu de via, on trobarem un espit.

Descens: pel circ seguin les fites de pedra i despres per les "clavijas de la carriata"
Una de les ressenyes que vem fer servir:




Llar 1: (IV),roca dubtosa,sortim per l'esquerra desprès dreta sota un bloc enpotrat trobem els 2 claus de la R2.

LLarg 2: (IV+) Sortim a la dreta ,trobem un cordino després esquerra fins la R3 aprop de la xemaneia tres claus en R).

Llarg 3: (V+/A0) Xemeneia relliscosa ,desprès anar a a la dreta fins la R.




LLarg 4: (6a) Guapo i atlètic, bastant equipat amb claus.

Llarg 5:( V+) al arribar als 40 metres escalats arribem a una repisa, hi ha una linea de claus que continua amunt que no tenim de seguir, continuem per una feixa petita a ma dreta fins trobar els dos claus d la R6.

Llarg 6: (6a) Sortim pel diedre de la dreta fins un bloc en-castrat amb un cordino,continuem fins superar un bloc en castrat.

Llarg 7: (V) Continuem per la xemeneia fins el cim.















SIGA LEYENDO