Via els Replicants ( Roca de la Palleta ) Montserrat sud

Dilluns aprofitant que diumenge a la tarda vaig pujar a Montserrat, vaig fer nit a la furgo al pàrquing d'agulles, A les 09 h m'esperava el Manel al bar Anna , Un cafè amb llet, unes mirades al llibre...una estona d’indecició …aviam que fem… i no se com, surt la conversa sobre aquesta via...el Manel, ja l'havia fet en un altre ocasió. Pero s’ofereix a repetir-la…

Aquí la ressenya de onaclimb, encara que el grau al 3º i 6º llarg l'he trobat un pel diferent.

Primera ascensió: JC Peña, J Escofet i I Notivoli.25-11-2007

Recorregut: 240 metres.

Dificultat: 6b ( 6a obligat).

Equipament: Parabolts,claus i ponts de roca.

Material: 15 cintes expres, bagues, algun tasco o friend opcionals.(nosaltres només vam fer servir les cintes exprés i una baga )

Aproximació: El Mateix que la Derzu Urzala. Descens:Rapels per la Derzu Urzala.

Orientació: Est.

L 1 – 6a. Comencem remuntant el llarg per placa lleugerament tombada , les assegurances estan bastant juntes, i la majoria son parabolts lluents, així que no hi ha pèrdua...practicament tot el llarg és 5º i 5+, menys un pas de 6a , però ben protegit.

L2 – Vº. Llarg lleig, és tracte d'un llarg de tramit, en el qual l'únic alicient que tindrem, es superar un ressalt a la sortida de la reunió, la resta es fa pràcticament caminant per terreny trencat i sorrenc.

L3 – 6a+.Llarg molt guapo, Diedre molt estètic i vertical, equipat amb claus, per després continuar per placa ben equipada amb parabolts, la pared va perdent la verticalitat fins arribar a la reunió.

Les fotos de dalt, jo liat amb el diedre i el Manel aribant a la 3 reunió.

L4 -6b Llarg guapo i fine't.. escalada molt vertical , fins un punt en el que trobarem una mica de desplom, aquí esta el pas més difícil del llarg, això si, molt ben assegurat amb parabolts.

A dalt,El Manel al 4º llarg.

L5 – IVº.Llarg lleig, és tracte de superar uns pocs metres de roca, per començar a caminar entre arbres i matolls fins arribar a la base de l'agulla que forma l'ultim llarg.

L6 -6ª+. Llarg molt maco i estètic, el llarg comença en una mena de diedre esperó , per després continuar per placa, trobarem algun pas fine't però ben assegurat. La pared va perdent verticalitat , fins arribar a una fissura perfecte, que superarem amb una semi-bavaresa, aneu amb molt de tacte amb aquesta bavaresa, ja que la roca que forma la fissura, no dona gaire confianza, te pinta d'haver de despendre's tota la formació... al menys aquesta és la nostra apreciació.

El Manel arribant al cim

Encadenem tota la via correctament, escalada realitzada el 27-01-2007.

La Via esta força guapa, llàstima els llargs 2 i 5 que son bastant cutres i selvatics, diguem, que els dos llargs lletgos son molt lletgos i els altres quatre son molt guapos. En resum, una via molt interessant.

Aneu amb compte amb les cabres, ja que els hi agrada el lloc per on pasa la via i solen tirar pedres.

SIGA LEYENDO

CERRAR NOTA

Vies "Los Lunes al Sol" i Black Sad ( Serrat d'en Muntaner )

Divendres al mati vaig quedar amb el Manel , el Bar Anna va ser una vegada més el punt de trobada, volíem fer alguna cosa per la cara sud, en Manel em va suggerir d'anar al Serrat d'en Muntaner, i ja que jo, no hi havia estat mai , em va fer gracia anar a coneix-se'l...

Los Lunes al Sol

1ª Ascensió: I.Notivoli, J.Ch penya, Franc i J.Escofet.

Recorregut: 90 mts

Dificultat: 6b ( 6a obligat )

Equipament: 26 parabolts i alguns claus

Material: 12 cintes i R

L1 : 6b, 30mts, Llarg mot guapo, bastant vertical i continuo,em trobo alguna dificultat al superar un petit tram un pel desplomat, hi ha bon canto, l'encadeno bé ...

L2 : 6b, 35mts, La màxima dificultat la trobem al principi del llarg, s'ha de superar una petita panxa amb uns passos guapos bloqueros, te una molt mala caiguda ja que ens trobem sobre una rapissa, i a més just sota hi ha un arbre sec, que en cas de caure sobra quedaríem empalats...la resta del llarg és de continuïtat.

En Manel puja fent un pas d'Artifo per no caure sobre l'arbre, jo ja amb la corda per sobre passo ven justet però sense caure..

L3 : Vº, 25mts, El més fàcil de tots, un tram de placa IV+ , i després ens endinsem dins d'una xemeneia de Vº , que li dona un punt clàssic a la via. La roca no és tant bona en l'ultim tram.

El Manel a la xemaneia final.

Black Sad

1ª Ascensió: Franc i J.Escofet.

Recorregut :95mts

Dificultat: 6b+ ( 6a+ obligat )

Equipament: 29 parabolts.

Material: 12 cintes.

L1: 6a ,35mts, Comencem Pujant uns metres de Vº fins arribar a un ressalt un pel desplomat, és aquí on trobarem les dificultats del llarg, hi ha bon canto i esta molt ben assegurat, superat aquest ressalt, la pared es tomba , els últims metres son per terreny brut i sorrenc.

El Manel al pas difícil del llarg 1 , l'encadena el llarg sense problemes.

L2: 6b+, 40mts, Llarg molt maco i mol finet...començem per la dreta de la reunió, fins arribar més o menys al tercer parabolt , aquí farem un petit flanqueig a l'esquerre, e ens trovarem al pas més difícil de la via, placa força vertical, molt fina de mans, superat això farem alguns metres de V+ fins la reunió.

Em toca fer un descans al pas més difícil , En Manel passa bé de segon.

L3:. 6a, 20 mts, trobem uns passos de 6a al principi i després IVº fins la reunió.

Les dues vies les trobo recomanables i molt ben equipades.

Escalada realitzada el 18-01-08.

SIGA LEYENDO

CERRAR NOTA

Via El clan de los chamanes ( Roca dels Arcs,Vilanova de Meià )

Continuant amb el cap de setmana...després del nostre èxit per les terres de l'Ebre i no fiant-nos gaire de les boires del matí, vam decidir anar a tir segur...Vilanova de Meià , va ser l'escollida entre altres opcions...Durant el viatge, aquest parell van anar agafant-se confiança, no es coneixien abans d'aquesta sortida...això va portar-los a sortir de l'armari musicalment parlant, i descobrir que als dos els hi agradava la musica del Julio Iglesias, Buaaaaaa!! No van trigar en buscar aquesta musica al Ipod...i donar "rienda suelta" als seus estranys gustos..jeje!. Jo al fons de la furgo, en un racó en el que el Marc va batejar com al "Rincon del Yonki" i amb una birra a la ma, observava estupefacte, l'escena surrealista , dels meus amics cantant a pulmó i conduint la meva furgo...em vaig fer un tip de riure! jeje! Quin parell!

Fa un temps, mentre feia la via Rampas Imvertidas, vaig anar observant un altre cordada fent El Clan de los Chamanes, els hi vaig fer fotos, el tram del sostre em va cridar molt la atenció, una vegada vam arribar a dalt, vaig parlar amb els xavals que havien fet "El Clan", vaig quedar amb ells , en que els hi enviaria les fotos per mail , però no vaig ser capaç de recordar el mail al arribar a casa...He penjat un parell de fotos d'ells.

Recorregut: 175 metres.

Dificultat: 7a / Ae ( 5+ obligat ).

Equipament: 81 parabolts.

Material: 15 cintes exprés + R. ( estrep recomanable ).

Ressenyes, fem servir la guia de "Vilanova de Meià y zonas cercanas"

L 1 - 6c Llarg de placa tècnic i exigent, per nosaltres va ser un llarg de 6a/A1e , anar tirant d'estrep un bon tros, fins que la placa xunga , deixa de ser-ho, des d'aquest punt ja en lliure fins la reunió.

El Marc i el Manel al primer llarg...

L2 - 7a / Ae. Uns passos difícils a la sortida de la reunió, fàcilment podrem fer A0, i continuem per un tram no tan difícil que es deixa fer en lliure , fins arribar a la base del sostre, el sostre farà uns vuit metres de llarg, molt ben equipat per fer-lo en Ae, faig servir un estrep, al acabar el sostre hi ha una petita sortida en lliure. Reunió amb molt ambient.

A Sota, dues fotos que els hi vaig fer aquesta gent mentre jo feia la Rampas imvertidas...per cert , ells van fer el sostre sense estrep.

A sota , jo sortin del sostre...

L3 - Ae / 6a+ El llarg comença amb un altre tram d'Ae, un desplom bastant pronunciat, fins un punt on el desplom és menys sever, des d'aquí en lliure fins la reunió, trobem bon canto i passos molt guapos en aquest llarg.

L 4 6a Llarg guapo de placa molt vertical i bon canto, tipic de vilanova.

En Marc ha fet el llarg de primer ,i ha enllaçat amb el següent, així que ha fet el 6a+ i el 6a que va després, va encadenar els dos llarg com un campió!!

A sobre el Marc al tram d'Ae, a sota en Manel .

L4 - 4+ Ja només queda aquest llarg de tramit fins arribar a la feixa, els parabolts allunyen en algun punt , però es força fàcil, en mig del llarg hi ha un parabolt sense xapa, i pel que vaig veure protegeix el pas més finet del llarg.

En Resum, la linea de la via la trobo maca, però crec que si vols "disfrutarla" tens d'anar amb el grau de la via, la sensació que vaig tindre al final podríem dir ....."Ae,Ae,Ae...."

"El trio calavera"

SIGA LEYENDO

CERRAR NOTA

Via Invitación 6b ( Montsià- Roca Blanca )

Sortim de cap de setmana en Marc, en Manel i jo... buscant el suposat calor d'alguna pared solejada dels Ports, la meva idea era fer la via La Vida Secreta , a la Roca Dreta de les Valls i la Mas Colomer , a les Moles de Benet... arribem a la zona divendres nit i tot és veu bastant emboirat...es fa de dia...continua emboirat...fa molt fred...fem una mica de temps ...la boira persisteix...finalment s'ens inflen els ous te tant esperar i marxem a buscar el sol...decidim anar al Montsià, després de fer km i mes km , finalment arribem al lloc! ens espera una petita aprox de 30 minuts..i per fi podem tocar la roca... putada!! és una pared per escalar de matí, així que el sol ens acompanya molt poca estona...

La via Invitación és l'escollida, via molt guapa per cert, al peu de via ens trobem amb un grup d'escaladors locals... indiquen al Marc el traçat de la via, i quan el Marc comença a pujar pared amunt , amb uns quants catxarros per si de cas , ens veuen als tres amb el casc a peu de via...se sent el comentari del dia.. "Sou clàssics vosaltres", ????? , jeje! la veritat és que no se ni el que som! una mica paquets si que som!

Fem la via en cordada de tres, en dos llargs, ...tot i així, no ens queda temps per fer gaire més ...al finalitzar la via, vam fer el primer llarg d'una via del costat 6b.

Primera ascensió: Sebastià Colome, Jordi also "Choli", José Lana "Tailor".1992.

Recorregut: 90 m.

Dificultat: 6b. ( 6a obligat ).

Equipament: Parabolts.

Material : 12 cintes exprés.

Orientació: Sud-est.

Accés: Per la N-340, en sentit València, passada l'entrada a Sant Carles de la Ràpita, entre el Km. 1069 i 1068 a la dreta, pista asfaltada en direcció a les pareds, al cap de dos km hi ha un petit aparcament, caminem per la pista ara de terra, fins una masia, on comença el sender que ens porta a peu de pared, 30 minuts.

Just al peu de via, enganxada a la pared, trobem una cara d'una mora feta artesanalment.

Aquí podem veure les ressenyes de la zona.( Jo pensava que era un Indi )

http://musdatura.blogspot.com/

El Marc començan la via , El Manel l'assegura, es pot veure la figura a la pared...

L 1 ( 6a-6a ) Llarg guapo de placa, amb algun pas força fine't al mig , molt ben assegurat , trobem la reunió molt aprop del terra , i nosaltres decidim enllaçar els llargs fins arribar a una reunió opcional que ens marca la ressenya. El que seria el segon llarg , la segona part del primer, per nosaltres...tambe és molt guapo, hi ha un pas curiós, un pel desplomat però amb bon canto.

A dalt, es pot veure al Marc, fent el pas guapo del segon llarg.

L2 ( 5+- 6b ) El primer tram és de tramit, amb un pas de 5+, encara que la majoria del llarg és de IV, l'ultim llarg és el més guapo, pel meu gust... 6b de placa amb passos i trams desplomats, foradets, regletillas. molt maco i gens fàcil...em toca fer una parada a mig llarg.

En resum, la zona esta força bé per escalar al hivern, encara que el sol marxa a les 15:00h, vies atlètiques i exigents, de caràcter totalment esportiu, prometen una jornada divertida ...això si ...tinc de dir que per nosaltres, va ser un premi de consolació... ja que portàvem un altre idea ...tot i així, m'ho vaig passar molt bé amb aquest parell!!

SIGA LEYENDO

CERRAR NOTA