dimecres, 27 de febrer del 2008

Via GEDE 190m 6a/A0 ( Trompa del Elefant ) (En Solitari)


Les reunions de color groc son les que he fet servir...

Divendres aprofitant que tenia festa i moltes ganes d'escalar , vaig decidir fer aquesta via super clàssica , feia bastant temps que la tenia en ment, però igual que la Pirenaica a la Mòmia , i altres clàssiques de la zona, em motivava fer-la en solitari, així que dijous a la matinada al sortir del curru , ja tenia tot preparat, vaig enfilar camí a Montserrat i vaig arribar ben aviat a la zona del monestir, vaig aparcar la furgo a l'entrada, abans de creuar la balla , com fan els tirats com jo..., 5 eur per l'imperi eclesiastik ni parlar-ne...eren les 7 del mati , i encara no havia sortit el sol, i aprofitant que vaig amb la furgo , em poso a dormir una estona , ,em llevo a les 10h, bona hora per començar,fa un dia radiant...

Aproximació: Pujar fins el refugi de Sant Benet, i uns 20 metres abans d'arribar , agafar el camí, que marxa a ma dreta, trobarem una bifurcació a ma dreta que no agafarem , continuarem fins una mica abans d'arribar a la base de la trompa del elefant, aquí pujarem per un sender marcat fins situar-nos sota la via..

Descens: Una petita des-grimpada per la cara nord, i després un altre des-grimpada per la canal sud-oest (esq), anar baixant fins el coll on trobarem un camí , que agafarem a ma esquerra ens farà passar per davant de l'ermita de sant salvador i poc després enllaçarem amb el camí d'aproximació.

Primera ascensió: Manuel Guasch. Enric Pèrez i Enric Fornieles.1969.
Re-equipada per: Manuel Guasch, Miquel Castell . Joan Coll. 2005.

Dificultat:6a/A0 ( obligat Vº/A1 ).

Recorregut:190 metres.

Equipament: Via pràcticament equipada, amb parabolts, espits, burils i claus.

Material: Un minim de 12 cintes exprés, 2 bagues per sabines, algun friend mitja i alien útils, 1 xapa recuperable (opcional) , estrep recomanable si anem amb grau just.


Foto ressenya de la plana onaclimb.

L 1: 45m , III+,Aquest llarg és fa a pel per placa tombada fins arribar casi al principi de la fissura.

Tot i que és terreny fàcil, abans d'arribar a la reunió el tema ja et fa vibrar només pensar en que passaria en una hipotètica caiguda , una vegada arribo a la R1 trec la corda de la motxilla.

L 2: 20m ,IV+, Comença la fissura diedre , de moment bastant facil , bona pressa i no del tot vertical.

L 3: 25m, Vº,A0 ( V+ en lliure) , Llarg molt maco ,on el diedre fissura es va posant cada cop més vertical, la dificultat del llarg es concentra en els últims metres abans d'arribar a la reunió, on trobarem passos de placa finets, hi ha la possibilitat de trampejar l'entrada a la reunió fent servir algun friend .


Foto feta des de la R3.


Enllaço els llargs 2 i 3 i em sobra força corda, la paranoia es que com dies enrere ha estat plovent, la fissura regali-na aigua per molts punts i han presses que estan totalment molles e inservibles, tot i així es deixa fer.... em tinc d'aturar per arreglar les cordes a mig llarg, però precisament el tram difícil em surt de p t mare..



L 4: 12m , Ao,IVº, Travessa a ma dreta en principi lleugerament desplomada , perfectament equipada per fer-la amb A0 o amb l'estrep .Hi ha una reunió molt propera, només acabar la travessa , que podem fer servir per evitar fregaments de cordes.


Foto de la travessa d'artificial...

Passo de llarg aquesta reunió i vaig fins el final del bosquet penjat on faig reunió en un arbre, faig servir l'alien verd a la fissura que hi ha abans d'arribar al bosquet.


L 5: 6a (Vº,A1) 45m , Després de passar pel petit bosquet penjat , Muntem reunió al arbre al peu de la fissura, Ens espera un llarg preciós , on la màxima dificultat la trobarem als 4 primers metres , un diedre-fissura molt vertical , per després continuar per la mateixa fissura però ja molt més tombada i assequible.


Començament de la fissura del llarg 5...

Un dels meus objectius era passar per aquest llarg en lliure, primer xapo un clau , després faig servir l'alien blau i després xapo un altre clau... i aconsegueixo el meu objectiu i puc encadenar-ho tot sense penjar-mi, ja estik content..jeje! .la resta és anar fent fins la reunió. Com se que l'ultim llarg es fa a pel, decideixo enllaçar aquests dos últims llargs, al arribar a la r5, faig un petit flanqueig a la dreta ,però no tant com he vist per algunes ressenyes, ja que si no, la corda no arribaria, em toca pujar sense xapar res i bastant recte fins al cim , per terreny fàcil però no IIIº ... jo diria que era IVº.

L6: IIIº,IVº 40m, Des de la reunió farem un flanqueig fins allà on ens sembli el punt més assequible per pujar al cim , el llarg és fa totalment a pel o diuen que aprofitant un buril de la via Boy Roca.

He realitzat la via amb una corda de 70m, en 4 llargs, fent servir les reunions R1º,R3º,R4º,R6º, De material he fet servir l'alien verd al 4º llarg, l'alien blau i el camelot nº1 al 5º llarg.

Una via realment maca, una super clàssica de la zona, sense gaire estres, ja que la trobem pràcticament equipada, això si, recordeu que el primer i l'ultim llarg es fan a pel, i encara que siguin fàcils s'ha d'anar amb el coco ben centrat, i els peus de gat ben lligats...

Gaudint de les vistes del cim...i a sota la ermita de Sant salvador, li faig una visita de baixada...

SIGA LEYENDO

divendres, 22 de febrer del 2008

Via Calçotets 6c ,320 m ( Pic de Sant Cugat- Sopeira )



( Foto encapçalament treta de la plana d onaclimb )http://www.onaclimb.com/luichy/logescales.htm#sopeira

Després de passar un parellde dies a Gabarnie i aprofitant el Camí de baixada , vam pensar en fer alguna via equipada i de caràcter esportiu per entrar en calor, i vam encertar... no havia escalat mai en aquesta pared, em va semblar molt tranquil·la i amb una roca curiosa i diferent.

Primera ascensió: Luis Alfonso. Ademir Castillo.

Recorregut : 320 metres.

Dificultat: 6b+ ( 5+ obligat ).

Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts ,claus i ponts de roca.( clape's pintades color vermell) Gairebe totes les reunions rapelables.

Material: Unes 16 cintes exprés, Pot anar bé algun friend mitja i petit i bagues per savines .
Descens: 6 ràpels que coincideixen amb algunes de les reunions, la corda s'enreda bastant amb els matolls i queda frenada amb les repises.



Ressenya de onaclimb, aquí l'enllaç:
http://www.onaclimb.com/luichy/logescales.htm#sopeira

L 1: 6a+ 50. comencem per una placa tombada i amb bona pressa, fins arribar a un ressalt de roca mes vertical amb un passe't, per finalitzar el llarg superant una fissura ample un pel desplomada, després un trozet caminant en direcció a la pared fins la reunió. ( la dificultat es concentra en un parell de passos ben assegurats )




(A dalt , Manel al final del primer llarg )

L2: IV+ 50m. LLarg cutrillo de tramit, roca mediocre i selvàtic.

L3: V+ 20m. Llarg de placa lleugerament tombat.

L4: 6b 40m. De lo millor de la via , fissura inclinada , molt estètica i amb algun pas fine't, totalment equipada, a la part superior de la fissura, podria anar bé algun friend mitja o gran, per escurçar distancies entre assegurances, quan sacava la fissura , encara ens queda un pas fine't de placa abans d'arribar a la reunió.





( Jo mateix al 4º llarg )

L5: Vº 20m. travessa fina que marxa a l'esquerra per després pujar recte fins la reunió, roca bruta en algun punt.

L6: 6b 40m Placa tècnica, amb passos molt finets i molt macos.( un altre dels llargs que més em va agradar )


L7: V+: 40m supera un contrafort amb fissures transversals , bona pressa i ben assegurat.

L8: 6c: 50m Pel meu gust ,el llarg més guapo i difícil ,de la via, pasos tecnics i força fins entre la primera i tercera xapa, va perden dificultat a mida que anem pujant.( portar moltes cintes exprés). ( jo diria que és un 6c fácil o més aviat un 6b/6b+ , el vam encadenar sense gaires problemes...) ,en aquest llarg pot anar bé alguna baga per savines.



Encadenem tota la via correctament,, de material vam fer servir l'alien verd al 2º llarg.

SIGA LEYENDO

dimecres, 20 de febrer del 2008

Via Fluido Glaciar ( Gabarnie )


Recorregut: 300 metres.
Dificultat: 5.
Material : 10 cargols o més, cordes de 60 recomanables.
Equipament: R1-R2-R3 equipades sobre roca.
Aproximació: Super evident fins al circ.
Descens: sistema de rapels per la dreta de la via.
x

Fins ara no entenia per que els escaladors de gel, sempre parlen del gel , com si fos un tresor impossible de aconseguir i de trobar, començo entendre tots aquests pensaments, desitjos i el mono del gel... l'altre dia aprofitant que tenia uns dies de festa, li vaig proposar al Manel d'organitzar alguna sortida, el col.lega no va trigar en dir... "Gabarnie estaria bé".. que diu aquest? pensava jo... l'any passat amb un altre col•lega vaig iniciar-me en això del gel, més que iniciar-me, vaig provar-ho, vam fer un parell de cascadetas d'Iniciació, curtetas i fàcils, molt frikis, com si fossin vies d'esportiva, però en gel... però al menys alguna cosa vaig practicar...y la veritat és que el rotllo em va agradar...

Aquest cop el salt ha sigut bastant gran ,res que veure amb el tema del any passat, una cascada de gel de varis llargs, situada a la meca de l'escalada en gel, unes sensacions purament d'escalada, de superació i de dificultat, una experiència alpinística en tota regla...al menys així és com he viscut l'experiència ...

Tot va començar diumenge,com gairebé sempre, em va tocar treballar de nit, vaig sortir de la feina a les 6 del mati, i el Manel m'esperava al Bruc , ens quedava de pas als dos, ...a les poca estona em vaig despertar al Sallent del acompanyant i aprop de Viella, ja habite'm fet mig camí, en poca estona vam arribar al nostre destí..

Un cop allà , vam anar a buscar una guite , és una mena de refugi alberg , en la qual vam estar dos dies, tres nits, 30 eur per dia, mitja pensió...esta be no?

El mateix dia d'arribada ja ens vam apropar fins el circ per fer-nos una idea de com estava el gel..
fotia un calor de la hòstia, així que fins que no vam arribar al circ , la veritat es que pensàvem que no fariem res...
Quan vam arribar al circ , vam veure totes les cascades bastant formades, i gent que baixava d'haver-les fet...vam aprofitar per preguntar ,i efectivament sembla que la fluido , s'havia fet el mateix dia.

A dormir ben d'hora i pel mati a les 6:30 esmorzar, i carrera fins el circ, i dic carrera, perquè al arribar al parking...no estavem sols , buff quants cotxes, colla de cabrooons..jeje! .molts ja han començat a caminar... vaig pensar , massa tard ...un moment per posar-nos les botes i cap a munt...





Arribem al circ i ens anem apropant a les cascades, efectivament , la gent a matinat més que nosaltres...tots els peus de via amb la seva respectiva cordada preparant-se o començant a escalar...

Total...que fem?, Home ja que estem aquí...no marxarem sense escalar... la fluido sembla bastant ample... ens apropem al peu de via, un altre cordada estava preparant-se el material , dos franxutes , un d'ells molt enrotllat, per cert 60 tacos tenia l'home... sembla que ens tocara anar darrere d'ells , amb tots els problemes que això comporta...





Encara triguen una estona a posar-si....pero finalment comencen a pujar , quina passada nengs!! , que vertical que és veu el tema...i jo sense tenir ni puta idea...la veritat és que em feia respecte, però a la vegada em fotia un morbo de la hòstia... per sort, el Manel ja venia mentalitzat e ipermotivat, i ja sabia el que li tocava.. anar de cap de cordada...

La cordada franxute ja esta a la primera reunió, han pujat bastant finets, i sense tirar gaire gel...mentre el franxute li ataca al 2º llarg, el Manel comença amb el primer...joder puja com si res, ha nascut per això ..vaig pensar... la primera reunió es a uns 45 metres del terra , i muntada a la roca de la banda dreta, aquest llarg trobem passos de 4º o potser una mica més , segons em diuen... ...quan em toca a mi ...buff....vertical i relliscós..quines primeres sensacions...vaig pujant pensant...quins collons te aquest paio...un cargol aquí...l'altre a cinc metres...l'altre ni el veig...quina por ...jeje! per flipar...la veritat es que fot molt respecte...no vui ni pensar , el que podria representar caure d'aquesta alçada , amb els grampons i els piolos, buff..que fàcil seria clavar-se alguna cosa....

La cordada que portem davant comencen a deixar caure regalets en forma de blocs de gel...fins ara tot anava com la seda...no havia passat por per res, tot era anar picant i flipant amb el tema...pero aquests blocs que queien...mal rotllo...això si que em feia por..
arribo a la reunió, els dits de les mans congelats, un minut per recuperar-los, i el Manel li ataca al 2º llarg , teòricament 5º grau, aquest si que es vertical de collons... es ...el Manel va pujant de puta mare, fins arribar al tram mes tieso, comença a caure-li de tot, però de tot, neu, gel...quin mal rotllo...pareuuu cabrons!! sentia com els cridava, però els frabxutes a lo seu i estaven per sobre un ressalt i no els veiem...el Manel va progressant cagant-se en tot, el sento cridar , i sembla que aconsegueix fer parar als franxutes.. ja no el veig...passa una bona estona...




El Manel és menja el 2º llarg com un campió...grau 5, serà el més dificil que trobarem a la via..

Em tiro una bona estona a la reunió passant fred... i veig que les cordes es mouen dient-me que el col.lega esta baixant...merda que habra passat? efectivament apareix el Manel rapelan, i queixant-se de dolor, Neng em pringat! com a novatos de la zona!...m'ha caigut un bloc a la ma i em penso que m'he trencat alguna cosa...buaaaaa!!! merdaaa!! putada tio!! cap a baix i ja tornarem ...
Recollim tot i cap al refu...





A dalt jo, crec que al primer llarg...

Dia 2

La ma del Manel no estava trencada , però si inflada per una bona concussió... les ganes d'escalar encara hi eren, així que decidim tornar-hi ...no pringarem dos dies amb la mateixa historia...aquest cop el despertador sona a les 5 del mati, tenim tot preparat, esmorzem a la velocitat de la llum, fem un rally fins el parking i pugem com a poseids amb les llums del frontal, a la poca estona comencem a veure com altres llums ens segueixen en la distancia...no pringarem !! avui no tros de putas!! jeje! avui arribarem primers!!!

Total que no arribem els primers al circ, però la fluido esta lliure, i ens espera verge per nosaltres... no perdem temps, tot esta preparat, encara es de nit però el Manel s'anima a pujar el primer llarg amb frontal...




El Manel es prepara el 2º dia i jo el 1.

Avui si que anem amb un bon ritme, al menys sense paranoies d'altres cordades...

No triguem en estar en el punt on ho vam deixar ahir, el Manel torna a passar pel llarg més xungo com si res...quan passo jo, flipo bastant, falta de practica, però em sento content de no caure ni penjar-me de res...el tram vertical es bastant llarg, i em fa la sensació de desplomar ...

x

x
A dalt llarg 3.
Superat aquest llarg arribem fins una feixa, la segona reunió també esta muntada a la roca, cosa que dona certa seguretat...

Un altre ressalt d'uns 90 o 100 metres ens espera, el farem en dos llargs...una primera reunió a la roca ...i una segona amb cargols de gel...no hi ha cap llarg fàcil, tots tenen algun tram molt vertical...



Un altre feixa, i ja tenim davant l'ultim ressalt, aparentment més fàcils que la resta, però només aparentment, després anem comprovant que de fàcil res de res, les ultimàs tres reunions les muntem amb cargols de gel.
x
A dalt llarg 4º...abaix llarg 5º...


Quan arribem al cim , només ens queda rapelar pel sistema de ràpels que tenim a la nostra dreta...

Una experiència diferent del que havia viscut abans, escalada força llarga, amb trams molt verticals com una via d'escalada en roca, i això que aquesta cascada no es de les més difícils...
El gel estava força bé, la cascada tota formada...
x
x
Reunió de gel.........

Ja tinc ganes de tornar-hi, de fet ja vam parlar d'un altre objectiu a gabarnie, i estaria bé poder fer-lo aquest any...ja és veurà...el que si m'agradaria és trobar-me amb la seguretat per obrir via, em penso que és com tot, s'ha de començar amb coses més assequibles...m'entrestant tots els mèrits pel "Lagartijo"!

SIGA LEYENDO

diumenge, 10 de febrer del 2008

Via Pirinaica ( La Mòmia ) Sant Benet- Montserrat.( Solitari )



Les marques grogues son les reunions que he fet servir...

Després de bastant temps de no fer cap solitari, aquest divendres , aprofitant el bon temps i les ganes d'escalar tot sol, m'he apropat fins la mòmia , per fer una de les vies més clàssiques de la zona , La Pirenaica , via molt interessant i molt menys patidora que la seva veïna Haus-Extrems, en una agulla físicament perfecte , via ben orientada al sud, perfecte per un dia asoleiat d'hivern, sens dubte, una de les vies més agradables i guapa que he fet per pujar a la Mòmia.


Una cosa a ressaltar...és que no va ser una escalada totalment solitaria, quan vaig fer el segon ràpel per recuperar el material, em vaig trobar amb una cordada que arribava a la reunió, tinc que reconeixer, que em vaig possar nervios, fins hi tot vaig tindre algun ensurt amb la motxilla i amb el silent, jeje! el paio tindria que flipar ... més que res, per que al escalar sol, m'agrada gaudir del moment , sense gaires preses... vaig remuntar el llarg i ja no els vaig veure més...marxarian agoviats d'esperar??? no ho se ...em sap greu, mira que es dificil coincidir amb un altre cordada entresetmana...






Escalada realitzada en solitari el 08-02-2008.

Primera ascensió: J.Garcia, J.Ortiz, J.Castelltort.1962.

Recorregut: 160 metres.

Dificultat: V+/A1 ( obligat V+ ).

Aproximació: Pujar fins el refugi de Sant Benet, uns metres abans d'arribar anem a la dreta travessant un portal, trobarem un camí que marxa a la dreta que no agafarem, passarem per la base de la trompa de l'Elefant, continuarem per pujada més pronunciada fins la base de la pared, des d'aquí tindrem de fer un flanqueig per sota de l'agulla fins arribar al punt on es troben la Mòmia i la Momieta.

Descens: Per la cara Oest trobarem un cable metàl·lic que ens portara fins un ràpel. ( amb 1 sola corda de 70 , el primer pel va ben just, de fet m'han faltat un parell de metres.( amb 2 cordes de 60m , arribarem d'una tirada fins el terra ).

Material: 18 cintes exprés, 1 xapa recuperable, cordinos finets per escanyar xapes amb forat petit, cordinos per ponts de roca, uns friends petits i algun mitja poden anar bé per reforçar els llargs de fissura.

Equipament: trobarem una mica de tot. claus , espits, burils, ponts de roca, i una bona quantitat de parabolts, les reunions totes amb parabolts.

L 1: 15m, IV+. Comencem el llarg fent una travessa ascendent a ma esquerra, fins arribar a una petita vauma , on trobarem la R1 ( Un parabolt i un clau ens protegiran el pas mes fi ).







A dalt el peu de via...

L 2: 35m, Vº i A1. Llarg guapo i vertical. Al sortir de la reunió, tindrem de superar un tram desplomat, que es fa molt bé amb A1 equipat, la resta és molt vertical, però amb bona pressa, i podrem anar comvinant l'artificial amb el lliure. El llarg esta equipat amb una mica de tot... parabolts , ponts de roca, burills i algun clau..

L 3: 25m, Vº i A0. En principi continuarem per placa molt vertical i força assegurada, i ha un pas una mica desplomat , jo vaig fer un A0, la resta del llarg és més tombat, i de fissura, esta tot equipat amb una mica de tot, els passos més complicats protegits amb parabolts.

L 4: 20m, V+. Tram de fissura fins arribar a una gran rapissa on hi ha una reunió que es compartida amb la Haus-Extrems. ( aquí podria entrar algun friend entre assegurances ).

L 5: 20m, IVº+ . Aquest llarg ja és compartit amb la Haus Extrems, llarg una mica expo, bastant tombat i senzill d'escalar, de fissura ample, i sense pèrdua... trobarem un parabolt a mig llarg i l'antiga reunió, sobre la llastre, uns metres per sobre de l'antiga reunió , trobarem un altre millor situada , ( 2 parabots,cadena i anella ) .( En aquest llarg faig servir el camelot del 0'75 , just abans d'arribar a la reunió).



A dalt el cinque llarg, compartit amb la Haus-Extrems...


L 6: 35m , IIIº+, Llarg tombat fins al cim, trobarem un parabolt a mig llarg , per protegir-nos un petit ressalt.

He fet la via en tres llargs, amb una corda de 70m, fent servir les reunions 2-5-6.








SIGA LEYENDO

dijous, 7 de febrer del 2008

Via Llepet-Peperone ( Serrat del monjos ) Montserrat sud

Avui dimecres he quedat amb el Marc, es pot dir que comença la temporada "cuques de llum", bé aquest nom ens el vam posar nosaltres mateixos , motivat pel freqüent us del frontal en les nostres escalades..

No per que ens agradi, si no per una qüestió d'horaris de feina ...

Avui la nostra intenció era fer la via "Llepet" al Serrat dels Monjos, ja teníem clar que ens costaria una mica de trobar , ja que la via no és de les mes repetides, i el primer llarg esta pràcticament des-equipat...

Després de perdre una bona estona per trobar-la, i preparar material ,etc.. em començat l'escalada a les 17:15, massa tard ,ja ho se, però les ganes ens podien així , que em començat..

L 1: 6a Es tracta de pujar una especie de diedre bastant cutrillo i trenca-dot, fins arribar a una petita cova, per sortir de la cova hi ha un pas una mica desplomadet, amb un clau que queda massa amunt com per protegir-nos el pas...des d'aquest punt , ja anem trobant alguna cosa de material , però la dificultat augmenta, He arribat a la reunió amb alguna dificultat,

El friend que em protegia el pas de la sortida de la cova , no em donava cap confiança..trobo un parell de claus i algun buril en tot el llarg.

L 2: 6a+ llarg guapo i difícil, però bastant més equipat que l'anterior, hi ha un pas a la sortida de la reunió i un altre , al segon clau , després no és que sigui gaire fàcil, però és deixa fer... li em Kardat un A0 al segon clau... escalar amb poc temps de llum és el que te...

A la R2 era totalment de nit, donat que els dos primers llargs , no ens han sigut fàcils, i ens hem entretingut bastant en auto-protegirnos... Els dos que ens quedaven eren de més grau..decidim sortir per un altre via i no liar-nos amb 6b+ nocturns...

L 3: 4+ Em sortit de la via per l'ultim llarg de la via Peperone llarg bastant Kutre en general, sorrenc, tombat , trencat , selvatic... i en el nostre cas fosc molt fosc.

Conclusió ...hem vist, que és una via exigent , però guapa ..i això de sortir per un altre lloc no ens acaba d'agradar, així que tornarem un dia d'aquets per fer-la sencera llavors ja penjare la ressenya.

Escalada realitzada el 6-2-08.




En Marc, començan el 2º llarg, i a la R2 ja de nit.

SIGA LEYENDO

Via Retrovolting ( El Montgros ) Ecos - Montserrat





Avui dimarts he sortit de la feina a les 6h del mati, a les 8h havia quedat amb el Manel a Montserrat, així que he anat tranquil·lament i sense preses fins al Bruc, he arribat a les 7, un esmorzar furgonetero, i a contemplar com surt el sol per l'horitzó...

A les 8 arriba el Manel, un cafè al hotel del bruc, i ens posem amb marxa..

Primera ascensió: M.Blanco. 1998.

Dificultat: 6a/Ae ( 6a obligat ).

Recorregut: 220 metres.

Material : 12 cintes exprés, estrep recomanable.

Equipament: Via molt ben equipada amb espits, les reunions no son ràpel.lables.

Aproximació: Des de la Canal del Mig Dia , surt un camí direcció a la pared, al principi del camí hi ha pintat amb pintura vermella el nom de " Montgrós".

Descens: Des del cim, continuem en direcció nord i baixe, fins al coll, baixem pel camí senyalat amb pintura blanca i groga fins la canal del Mig Dia.




Penjo la resse dels ressenya.net i l'enllaç d'on l'he tret...

http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=42



L 1: 5+ i Ae , El començament del llarg és una placa totalment vertical i amb poques preses, nosaltres fem 4 o 5 passos d'Ae , per després continuar un tram en lliure , després 2 passos més d'Ae per superar una panxa i ja en lliure fins la reunió.

( No se quin grau serà el llarg totalment en lliure ).





El manel arribant a la primera reunió...


L 2: 5+, Llarg guapo de placa lleugerament tombada, no hi ha pèrdua , les assegurances ens aniran marcant el camí.



L 3: 6a i Ae, Llarg molt guapo!, als pocs metres de començar , trobem un pas d'Ae, per després continuar per placa força vertical , gairebé tot el llarg és 5+ , menys algun pas aïllat de 6a.



L 4: 6a , només començar el llarg , tindrem de superar una panxa de 6a, superada aquesta panxa ens trobem un altre panxa un més difícil, nosaltres fem algun repòs en aquesta segona panxa. La resta del llarg és per terreny més fàcil fins la reunió.





El Manel ha superat la primera panxa del 4º llarg...

L 5: Vº i Ae, Comencem el llarg superant un desplom molt pronunciat, tirant d'estrep o similar...per després fer algun pas de Vº a la sortida del artificial.





Jo, pujant el sostre de la gran cova...faig servir una baga com si fos un estrep...

L 6: Vº , Llarg de tramit fins el cim, trobarem un ressalt de Vº, la resta és IIIº.



La via m'ha agradat molt, tots els llargs menys l'últim, son macos, verticals i mantinguts , La roca és de mol bona qualitat. nosaltres em fet uns quants Ae's, m'imagino que alguns d'ells és faran en lliure, però no he trobat cap altre ressenya ...coincidim amb l'apreciació del grau dels ressenya.net.



Escalada realitzada el 05-02-2008.

SIGA LEYENDO