El primer intent ens va faltar temps, així que ja de nit, vam renunciar a seguir pujant, i ho vam deixar córrer arribant a la R2. El segon intent..va ser pitjor..la meva empanamenta va fer que al arribar al peu de via, me'n adones de que portava dos peus de gat idèntics...els del peu esquerre..que fort! ens vam quedar fent esportiva de consolació aprop de la vinya nova... I aquest ultim cop, ens va costar lo nostre , però vam poder acabar la via... La via es força vertical i sostinguda, amb una roca molt bona, les assegurances no estan gaire juntes, però estan molt ben emplaçades i tenen una particularitat.. l'última xapa abans d'arribar a la reunió , sempre allunya més del compte...però això ja pensem que es segell de l'autor..mentre escalàvem la via , recordàvem el primer llarg de la "Grito Primal" a la Roca de Palleta, i lo que vam vibrar per arribar a la reunió... Aquest cop em va tocar a mi el 6c del 2n llarg..i al arribar a l'ultima xapa, abans d'arribar a la reunió..els braços ja els tenia enbutifarrats de la continuïtat de l'escalada, i tenia una bona excursió per arribar a la reunió...dons per pensar en coses que no tens de pensar mentre escales...em vaig quedar pillat en un pas tonto arribant a la reunió, fins que els braços van dir prou....i em vaig cardar un vuelo dels guapos...espectacular ...però sense fer-me mal...jjeje ....després de descansar una mica , ja vaig acabar el llarg i vam completar la via sense més incidents... Primera ascensió: J.Sánchez.J.Medina i R.Miñarro. 1995. Recorregut: 120m. Dificultat: 6c ( 6a/b obligat ). Material: 10 cintes exprés. Equipament: via equipada amb espits i un clau, reunions rapel.lables. Aproximació: Des de la vinya nova , agafem el camí del Torrent del Pont, als 30' el camí passa molt aprop de la pared , trobarem un tros de corda fixe al inici . Descens : Rapels per la mateixa via. L 1 - 6b-30m. llarg guapo, més aviat tècnic , hi ha un "aleje" guapo per arribar a la reunió ...però el tram és més fàcil. L 2 - 6c-35m. El més exigent, també de continuïtat, on la clau es reservar forces pel final, hi ha una petita travessa a mig llarg, on trobarem l'únic pitó de la via. passada la travessa, l'escalada és més vertical i atlètica ... L 3 - 6a+ 55m. llarg també molt bo, placa una mica més fàcil i tombada que els anteriors, hi ha una reunió inter-mitja, i el tram superior és molt més fàcil i tombat IV+/Vº. Via molt recomanable, de fet surt al llibre de les 100 millors...+-+copia.jpg)
Diuen que a la tercera va la vençuda, i en aquest cas va ser així...després de tres intents al final la cordada cdllum vam poder escalar aquesta via..
diumenge, 23 de març del 2008
Via Tormenta de Verano ( Agulla Jordi Solé i Masip )
dimecres, 19 de març del 2008
Via Civis-Garcia-Casas 130m V+-A1 ( La Foradada ) solitari
La Civis-Garcia-casas , via de caràcter clàssic , amb una linea maca i que en tot moment va buscant la lògica, recorrent l'espero nord-oest de la Foradada ...la majoria d'equipament son burils vells, però a la vegada, és la gracia d'aquesta via.... combina l'escalada lliure amb l'artificial , trobant molts trams d'artificial equipats amb burils oxidats i degradats pel pas del temps, però abundants... i encara que siguin assegurances precàries , donen certa confiança, la roca és bona en general, però trobarem algun tram on tindrem d'anar amb compte...jo em vaig quedar amb alguna pedra a la ma.
Aproximació: Anar fins al peu de la cadireta, el peu de via és el un diedre fissura que queda just on et deixen els rapels de baixada de la Cadireta..
Descens: Des del cim si continuem la carena fins el final , trobarem unes cadenes i cordes que baixen per la cara oest, després caminant pel bosc fins el camí...
També vaig veure dos bones instal·lacions de ràpel per sobre de la foradada , però desconec la llargada dels ràpels..
Primera ascensió: Ramon Garcia. Carles Civis. Joaquim Casas. 1968.
Recorregut: 130 metres.
Dificultat: V+ - A1
Material: 20 cintes exprés i 3 plaquetes recuperables , si volem enllaçar algun llarg, portar més plaquetes...3 o 4 claus variats..petit joc de friends,aliens i tascons. estrep.
Jo vaig fer servir els camelot 1 i 2, els aliens verd i blau , un clau universal llarg i una "V", i algun tasconillo .
Equipament: Via pràcticament equipada, primer llarg amb parabolts, la resta burils ,espits i claus. ( l'única reunió rapel·lable és la primera )
El Primer llarg, és el més equipat, sobre-equipat ???... m'imagino que és degut a que hi passen altres vies pel mateix tram...hi ha una fissura bastant bona , on podrien entrar els friends a caldo, però tot i així , la pared esta metrallada a parabolts i espits...així que aquest tram dona la sensació de estar escalant un diedre fàcil, en una escola d'esportiva retroequipada...
Per arribar al 2on llarg, fem un tram de travessa a la dreta ,el fem caminant per la feixa, fins arribar a una reunió de burils oxidats , i una mena de diedre-placa on veurem una burilada enfilar-se amunt , aquí dona la sensació de començar una via nova...
A sobre , començament de la via, a sota travessa del 2ºn llarg..
Al tercer llarg, hi ha un diedre-fissura , on tindrem de clavar , els primers metres estan des-equipats, aixi que per començar , hi ha un pas d'A1 on jo vaig fer servir un clau "V" , per pujar amb l'estrep i poder emplazar els aliens verd i blau per progresar, aprofitant els forats fets pels claus , superats uns 4 o 5 metres trobarem el primer buril, i continuarem amb la tonica de la via fins el cim.( aquest tram potser és el de més dificultat de tota la via)
La resta de via és un mixte entre artifo i lliure , on farem servir algun friend , plaquetes recuperables, i potser clavarem algun clau, l'estrep ens anirà bé en molts passos.
No descric la via llarg a llarg , per que vaig anar molt just de temps i vaig pujar bastant a sac... tampoc vaig fer gaires fotos.... m'estressava l'idea de trobar la baixada de nit i sol....
Vaig fer la via en tres llargs, fent servir una corda de 70m, utilitzant les reunions 1-5-7. Les reunions pintades de groc a la ressenya.
L'últim tram de IVº, el vaig fer a pel, però només és un passe't.
La cadireta des de l'última reunió..
dijous, 6 de març del 2008
Via LLepet, 120m, 6b+( 6a obl ). ( Serrat dels Monjos )
.
Recorregut: 120 metres.
Dificultat: 6b+ ( 6ª obligat ) Els passos difícils tots protegits amb expansions o Claus.
Equipament: 18 espits, 3 burils, 9 claus.
Material: friends nº ½ al 2 ½ , aliens , bagues per savines.
Aproximació: Des de les coves del salnitre agafem el camí que ens porta al Serrat, la via queda situada uns 30 m a la dreta de la Picic i la"oferta especial".
Descens :baixem per la dreta i clàssic ràpel .
L 1: 6a Comencem en un diedre una mica cutrillo , amb roca no gaire bona, on podrem veure un clau ,a uns tres metres del terra, continuem diedre amunt fins arribar a una petita vauma, des d'aquest punt flanquejarem a la dreta i superarem un llavi, amb un passe't que tira un pel enrere, pas assegurat amb un clau, que per cert,el clau queda un pel amunt, i tens de fer el pas abans de xapar-lo, i fa de mala auto-protecció...des d'aquí continuem recte, trobant alguna cosa d'equipament que ens marcara el camí fins la reunió.
Jo iniciant la via...
A sota , foto feta des de la R 2, jo estic al tram de placa fàcil...
L 3: 6b+ Les expansions ens marcaran el camí... llarg molt bo, totalment plaquero , amb dos o tres passos difícils i tècnics a mig llarg, passos difícils no obligats i molt ben assegurats amb espits, cosa que motiva a forçar en lliure, les assegurances allunyen un pel a la resta de placa.
L 4: 6b Llarg difícil i mantingut...Sortim per l'esquerre de la reunió, fins arribar al diedre, l'entrada al diedre forma una panxa fissurada, pas tècnic per entrar al diedre, on cal col·locar-se molt be, la resta no es gens fàcil, però es fa millor , la dificultat va m'enguant a mida que ens anem apropant a la reunió.
El Marc entrant al diedre de l'últim llarg...
En resum una via molt bona i força mantinguda, on disfrutarem molt, sobretot si anem amb el grau suficient per fer-la en lliure, en el nostre cas, ens va costar lo nostre , però vam encadenar tota la via..
diumenge, 2 de març del 2008
Via El Exorcista-Extrany Mirall Llunar 7a+ (6a/A1e) ( El Faraó )
El cap de setmana passat el vaig passar am el M.pallerols per Montserrat, dissabte esportiva Montserratina a la zona del Faraó de baix i diumenge...aquesta via , que realment vam fer per error i ganduleria...la idea era fer la via Estrany Mirall Llunar al mateix pany de pared. No tenia constància de cap altre via, així que al arribar a peu de pared, busquem els suposat equipament de burils, no portem ressenya , ja que no volíem carregar amb el llibre, buscant pel peu de pared, donem amb dues xapes de les antigues , un buil i un espit, amb unes inicials marcades a la pedra, "Ex" o alguna cosa semblant...vam pensar , que com els re-equipaments montserratins estan de moda, dons potser l'han re-equipat, i jo no m'he aseventat... ja que des de baix no vaig veure cap altre via..
Ens posem amb la suposada via ...i només començar, ja començo a dubtar ..buff això es veu tot nou, no és veu cap forat antic.., i molt dur...ja que estem , dons seguim...
No hi ha dubte, la ressenya que porto al cap, no coincideix amb res amb el que estem fent...però com la via pinta bé...dons seguim per l'Exorcista. Resulta ser una bona via d'esportiva...però que donat el seu grau dur , ens arrosseguem bastant...i fem en artificial els trams dificils.
Donat que ens vam ficar a la via "El Exorcista" per Equivocació, desconeixíem que la via continuava molt més a l'esquerre, fent un tram caminant.. vam decidir finalitzar l'escalada per L'Estrany Mirall Llunar...
.
En conjunt , una via recomanable i segura.
.
.
.Ressenya treta de la plana de onaclimb.
( Per mi aquest llarg és de 6b+/6c, només pel primers metres, la resta 6a+/6b ).
L 2, 7a+ ( 6a,A1e ),Vertical i explosiu... El llarg comença molt dur, amb una placa molt vertical, amb pressa petita, durant uns quants metres, després es va tombant una mica i l'escalada és més fàcil.
( En aquest llarg no tinc cap possibilitat, així que pujo en artificial fins on li veig color....)
.
L 3, 6a, Només sortir de la reunió , tenim de superar una panxa , d'aquestes que et quedes sense peus i tot es tracció de braços, o millor dit de dits......pas explosiu, superat això la cosa és posa fàcil i tombada , i va en travessa a l'esquerre fins la reunió.
El Manel al 3º llarg..
L 4, 6a,Ae, penúltim i ultim llarg de la via Estrany Mirall llunar , des de la reunió, fem una petita travessa a la dreta, trobem una reunió amb tres burils sense xapa, des d'aquest punt empalmem amb un trosse't del penúltim llarg de la mencionada via, tram vertical amb bona pressa, dos burils assegurant el pas, després la pared és tomba , flanquegem a l'esquerra fins trobar una reunió de burils, aquí comença L'Ae de l'ultim llarg, burils rovellats, bastant junts entre ells, fins el cim...
.
.
Jo a l'ultim llarg, sortin per l'Extrany Mirall Llunar...