El primer intent ens va faltar temps, així que ja de nit, vam renunciar a seguir pujant, i ho vam deixar córrer arribant a la R2. El segon intent..va ser pitjor..la meva empanamenta va fer que al arribar al peu de via, me'n adones de que portava dos peus de gat idèntics...els del peu esquerre..que fort! ens vam quedar fent esportiva de consolació aprop de la vinya nova... I aquest ultim cop, ens va costar lo nostre , però vam poder acabar la via... La via es força vertical i sostinguda, amb una roca molt bona, les assegurances no estan gaire juntes, però estan molt ben emplaçades i tenen una particularitat.. l'última xapa abans d'arribar a la reunió , sempre allunya més del compte...però això ja pensem que es segell de l'autor..mentre escalàvem la via , recordàvem el primer llarg de la "Grito Primal" a la Roca de Palleta, i lo que vam vibrar per arribar a la reunió... Aquest cop em va tocar a mi el 6c del 2n llarg..i al arribar a l'ultima xapa, abans d'arribar a la reunió..els braços ja els tenia enbutifarrats de la continuïtat de l'escalada, i tenia una bona excursió per arribar a la reunió...dons per pensar en coses que no tens de pensar mentre escales...em vaig quedar pillat en un pas tonto arribant a la reunió, fins que els braços van dir prou....i em vaig cardar un vuelo dels guapos...espectacular ...però sense fer-me mal...jjeje ....després de descansar una mica , ja vaig acabar el llarg i vam completar la via sense més incidents... Primera ascensió: J.Sánchez.J.Medina i R.Miñarro. 1995. Recorregut: 120m. Dificultat: 6c ( 6a/b obligat ). Material: 10 cintes exprés. Equipament: via equipada amb espits i un clau, reunions rapel.lables. Aproximació: Des de la vinya nova , agafem el camí del Torrent del Pont, als 30' el camí passa molt aprop de la pared , trobarem un tros de corda fixe al inici . Descens : Rapels per la mateixa via. L 1 - 6b-30m. llarg guapo, més aviat tècnic , hi ha un "aleje" guapo per arribar a la reunió ...però el tram és més fàcil. L 2 - 6c-35m. El més exigent, també de continuïtat, on la clau es reservar forces pel final, hi ha una petita travessa a mig llarg, on trobarem l'únic pitó de la via. passada la travessa, l'escalada és més vertical i atlètica ... L 3 - 6a+ 55m. llarg també molt bo, placa una mica més fàcil i tombada que els anteriors, hi ha una reunió inter-mitja, i el tram superior és molt més fàcil i tombat IV+/Vº. Via molt recomanable, de fet surt al llibre de les 100 millors...+-+copia.jpg)
Diuen que a la tercera va la vençuda, i en aquest cas va ser així...després de tres intents al final la cordada cdllum vam poder escalar aquesta via..
diumenge, 23 de març del 2008
Via Tormenta de Verano ( Agulla Jordi Solé i Masip )
dimecres, 19 de març del 2008
Via Civis-Garcia-Casas 130m V+-A1 ( La Foradada ) solitari
La Civis-Garcia-casas , via de caràcter clàssic , amb una linea maca i que en tot moment va buscant la lògica, recorrent l'espero nord-oest de la Foradada ...la majoria d'equipament son burils vells, però a la vegada, és la gracia d'aquesta via.... combina l'escalada lliure amb l'artificial , trobant molts trams d'artificial equipats amb burils oxidats i degradats pel pas del temps, però abundants... i encara que siguin assegurances precàries , donen certa confiança, la roca és bona en general, però trobarem algun tram on tindrem d'anar amb compte...jo em vaig quedar amb alguna pedra a la ma.
Aproximació: Anar fins al peu de la cadireta, el peu de via és el un diedre fissura que queda just on et deixen els rapels de baixada de la Cadireta..
Descens: Des del cim si continuem la carena fins el final , trobarem unes cadenes i cordes que baixen per la cara oest, després caminant pel bosc fins el camí...
També vaig veure dos bones instal·lacions de ràpel per sobre de la foradada , però desconec la llargada dels ràpels..
Primera ascensió: Ramon Garcia. Carles Civis. Joaquim Casas. 1968.
Recorregut: 130 metres.
Dificultat: V+ - A1
Material: 20 cintes exprés i 3 plaquetes recuperables , si volem enllaçar algun llarg, portar més plaquetes...3 o 4 claus variats..petit joc de friends,aliens i tascons. estrep.
Jo vaig fer servir els camelot 1 i 2, els aliens verd i blau , un clau universal llarg i una "V", i algun tasconillo .
Equipament: Via pràcticament equipada, primer llarg amb parabolts, la resta burils ,espits i claus. ( l'única reunió rapel·lable és la primera )
El Primer llarg, és el més equipat, sobre-equipat ???... m'imagino que és degut a que hi passen altres vies pel mateix tram...hi ha una fissura bastant bona , on podrien entrar els friends a caldo, però tot i així , la pared esta metrallada a parabolts i espits...així que aquest tram dona la sensació de estar escalant un diedre fàcil, en una escola d'esportiva retroequipada...
Per arribar al 2on llarg, fem un tram de travessa a la dreta ,el fem caminant per la feixa, fins arribar a una reunió de burils oxidats , i una mena de diedre-placa on veurem una burilada enfilar-se amunt , aquí dona la sensació de començar una via nova...
A sobre , començament de la via, a sota travessa del 2ºn llarg..
Al tercer llarg, hi ha un diedre-fissura , on tindrem de clavar , els primers metres estan des-equipats, aixi que per començar , hi ha un pas d'A1 on jo vaig fer servir un clau "V" , per pujar amb l'estrep i poder emplazar els aliens verd i blau per progresar, aprofitant els forats fets pels claus , superats uns 4 o 5 metres trobarem el primer buril, i continuarem amb la tonica de la via fins el cim.( aquest tram potser és el de més dificultat de tota la via)
La resta de via és un mixte entre artifo i lliure , on farem servir algun friend , plaquetes recuperables, i potser clavarem algun clau, l'estrep ens anirà bé en molts passos.
No descric la via llarg a llarg , per que vaig anar molt just de temps i vaig pujar bastant a sac... tampoc vaig fer gaires fotos.... m'estressava l'idea de trobar la baixada de nit i sol....
Vaig fer la via en tres llargs, fent servir una corda de 70m, utilitzant les reunions 1-5-7. Les reunions pintades de groc a la ressenya.
L'últim tram de IVº, el vaig fer a pel, però només és un passe't.
La cadireta des de l'última reunió..
dijous, 6 de març del 2008
Via LLepet, 120m, 6b+( 6a obl ). ( Serrat dels Monjos )
.
Recorregut: 120 metres.
Dificultat: 6b+ ( 6ª obligat ) Els passos difícils tots protegits amb expansions o Claus.
Equipament: 18 espits, 3 burils, 9 claus.
Material: friends nº ½ al 2 ½ , aliens , bagues per savines.
Aproximació: Des de les coves del salnitre agafem el camí que ens porta al Serrat, la via queda situada uns 30 m a la dreta de la Picic i la"oferta especial".
Descens :baixem per la dreta i clàssic ràpel .
L 1: 6a Comencem en un diedre una mica cutrillo , amb roca no gaire bona, on podrem veure un clau ,a uns tres metres del terra, continuem diedre amunt fins arribar a una petita vauma, des d'aquest punt flanquejarem a la dreta i superarem un llavi, amb un passe't que tira un pel enrere, pas assegurat amb un clau, que per cert,el clau queda un pel amunt, i tens de fer el pas abans de xapar-lo, i fa de mala auto-protecció...des d'aquí continuem recte, trobant alguna cosa d'equipament que ens marcara el camí fins la reunió.
Jo iniciant la via...
A sota , foto feta des de la R 2, jo estic al tram de placa fàcil...
L 3: 6b+ Les expansions ens marcaran el camí... llarg molt bo, totalment plaquero , amb dos o tres passos difícils i tècnics a mig llarg, passos difícils no obligats i molt ben assegurats amb espits, cosa que motiva a forçar en lliure, les assegurances allunyen un pel a la resta de placa.
L 4: 6b Llarg difícil i mantingut...Sortim per l'esquerre de la reunió, fins arribar al diedre, l'entrada al diedre forma una panxa fissurada, pas tècnic per entrar al diedre, on cal col·locar-se molt be, la resta no es gens fàcil, però es fa millor , la dificultat va m'enguant a mida que ens anem apropant a la reunió.
El Marc entrant al diedre de l'últim llarg...
En resum una via molt bona i força mantinguda, on disfrutarem molt, sobretot si anem amb el grau suficient per fer-la en lliure, en el nostre cas, ens va costar lo nostre , però vam encadenar tota la via..
diumenge, 2 de març del 2008
Via El Exorcista-Extrany Mirall Llunar 7a+ (6a/A1e) ( El Faraó )
El cap de setmana passat el vaig passar am el M.pallerols per Montserrat, dissabte esportiva Montserratina a la zona del Faraó de baix i diumenge...aquesta via , que realment vam fer per error i ganduleria...la idea era fer la via Estrany Mirall Llunar al mateix pany de pared. No tenia constància de cap altre via, així que al arribar a peu de pared, busquem els suposat equipament de burils, no portem ressenya , ja que no volíem carregar amb el llibre, buscant pel peu de pared, donem amb dues xapes de les antigues , un buil i un espit, amb unes inicials marcades a la pedra, "Ex" o alguna cosa semblant...vam pensar , que com els re-equipaments montserratins estan de moda, dons potser l'han re-equipat, i jo no m'he aseventat... ja que des de baix no vaig veure cap altre via..
Ens posem amb la suposada via ...i només començar, ja començo a dubtar ..buff això es veu tot nou, no és veu cap forat antic.., i molt dur...ja que estem , dons seguim...
No hi ha dubte, la ressenya que porto al cap, no coincideix amb res amb el que estem fent...però com la via pinta bé...dons seguim per l'Exorcista. Resulta ser una bona via d'esportiva...però que donat el seu grau dur , ens arrosseguem bastant...i fem en artificial els trams dificils.
Donat que ens vam ficar a la via "El Exorcista" per Equivocació, desconeixíem que la via continuava molt més a l'esquerre, fent un tram caminant.. vam decidir finalitzar l'escalada per L'Estrany Mirall Llunar...
.
En conjunt , una via recomanable i segura.
.
.
.Ressenya treta de la plana de onaclimb.
( Per mi aquest llarg és de 6b+/6c, només pel primers metres, la resta 6a+/6b ).
L 2, 7a+ ( 6a,A1e ),Vertical i explosiu... El llarg comença molt dur, amb una placa molt vertical, amb pressa petita, durant uns quants metres, després es va tombant una mica i l'escalada és més fàcil.
( En aquest llarg no tinc cap possibilitat, així que pujo en artificial fins on li veig color....)
.
L 3, 6a, Només sortir de la reunió , tenim de superar una panxa , d'aquestes que et quedes sense peus i tot es tracció de braços, o millor dit de dits......pas explosiu, superat això la cosa és posa fàcil i tombada , i va en travessa a l'esquerre fins la reunió.
El Manel al 3º llarg..
L 4, 6a,Ae, penúltim i ultim llarg de la via Estrany Mirall llunar , des de la reunió, fem una petita travessa a la dreta, trobem una reunió amb tres burils sense xapa, des d'aquest punt empalmem amb un trosse't del penúltim llarg de la mencionada via, tram vertical amb bona pressa, dos burils assegurant el pas, després la pared és tomba , flanquegem a l'esquerra fins trobar una reunió de burils, aquí comença L'Ae de l'ultim llarg, burils rovellats, bastant junts entre ells, fins el cim...
.
.
Jo a l'ultim llarg, sortin per l'Extrany Mirall Llunar...
dimecres, 27 de febrer del 2008
Via GEDE 190m 6a/A0 ( Trompa del Elefant ) (En Solitari)
Les reunions de color groc son les que he fet servir...
Divendres aprofitant que tenia festa i moltes ganes d'escalar , vaig decidir fer aquesta via super clàssica , feia bastant temps que la tenia en ment, però igual que la Pirenaica a la Mòmia , i altres clàssiques de la zona, em motivava fer-la en solitari, així que dijous a la matinada al sortir del curru , ja tenia tot preparat, vaig enfilar camí a Montserrat i vaig arribar ben aviat a la zona del monestir, vaig aparcar la furgo a l'entrada, abans de creuar la balla , com fan els tirats com jo..., 5 eur per l'imperi eclesiastik ni parlar-ne...eren les 7 del mati , i encara no havia sortit el sol, i aprofitant que vaig amb la furgo , em poso a dormir una estona , ,em llevo a les 10h, bona hora per començar,fa un dia radiant...
Aproximació: Pujar fins el refugi de Sant Benet, i uns 20 metres abans d'arribar , agafar el camí, que marxa a ma dreta, trobarem una bifurcació a ma dreta que no agafarem , continuarem fins una mica abans d'arribar a la base de la trompa del elefant, aquí pujarem per un sender marcat fins situar-nos sota la via..
Descens: Una petita des-grimpada per la cara nord, i després un altre des-grimpada per la canal sud-oest (esq), anar baixant fins el coll on trobarem un camí , que agafarem a ma esquerra ens farà passar per davant de l'ermita de sant salvador i poc després enllaçarem amb el camí d'aproximació.
Primera ascensió: Manuel Guasch. Enric Pèrez i Enric Fornieles.1969.
Re-equipada per: Manuel Guasch, Miquel Castell . Joan Coll. 2005.
Dificultat:6a/A0 ( obligat Vº/A1 ).
Recorregut:190 metres.
Equipament: Via pràcticament equipada, amb parabolts, espits, burils i claus.
Material: Un minim de 12 cintes exprés, 2 bagues per sabines, algun friend mitja i alien útils, 1 xapa recuperable (opcional) , estrep recomanable si anem amb grau just.
Foto ressenya de la plana onaclimb.
L 1: 45m , III+,Aquest llarg és fa a pel per placa tombada fins arribar casi al principi de la fissura.
Tot i que és terreny fàcil, abans d'arribar a la reunió el tema ja et fa vibrar només pensar en que passaria en una hipotètica caiguda , una vegada arribo a la R1 trec la corda de la motxilla.
L 2: 20m ,IV+, Comença la fissura diedre , de moment bastant facil , bona pressa i no del tot vertical.
L 3: 25m, Vº,A0 ( V+ en lliure) , Llarg molt maco ,on el diedre fissura es va posant cada cop més vertical, la dificultat del llarg es concentra en els últims metres abans d'arribar a la reunió, on trobarem passos de placa finets, hi ha la possibilitat de trampejar l'entrada a la reunió fent servir algun friend .
Foto feta des de la R3.
Enllaço els llargs 2 i 3 i em sobra força corda, la paranoia es que com dies enrere ha estat plovent, la fissura regali-na aigua per molts punts i han presses que estan totalment molles e inservibles, tot i així es deixa fer.... em tinc d'aturar per arreglar les cordes a mig llarg, però precisament el tram difícil em surt de p t mare..
L 4: 12m , Ao,IVº, Travessa a ma dreta en principi lleugerament desplomada , perfectament equipada per fer-la amb A0 o amb l'estrep .Hi ha una reunió molt propera, només acabar la travessa , que podem fer servir per evitar fregaments de cordes.
Foto de la travessa d'artificial...
Passo de llarg aquesta reunió i vaig fins el final del bosquet penjat on faig reunió en un arbre, faig servir l'alien verd a la fissura que hi ha abans d'arribar al bosquet.
L 5: 6a (Vº,A1) 45m , Després de passar pel petit bosquet penjat , Muntem reunió al arbre al peu de la fissura, Ens espera un llarg preciós , on la màxima dificultat la trobarem als 4 primers metres , un diedre-fissura molt vertical , per després continuar per la mateixa fissura però ja molt més tombada i assequible.
Començament de la fissura del llarg 5...
Un dels meus objectius era passar per aquest llarg en lliure, primer xapo un clau , després faig servir l'alien blau i després xapo un altre clau... i aconsegueixo el meu objectiu i puc encadenar-ho tot sense penjar-mi, ja estik content..jeje! .la resta és anar fent fins la reunió. Com se que l'ultim llarg es fa a pel, decideixo enllaçar aquests dos últims llargs, al arribar a la r5, faig un petit flanqueig a la dreta ,però no tant com he vist per algunes ressenyes, ja que si no, la corda no arribaria, em toca pujar sense xapar res i bastant recte fins al cim , per terreny fàcil però no IIIº ... jo diria que era IVº.
L6: IIIº,IVº 40m, Des de la reunió farem un flanqueig fins allà on ens sembli el punt més assequible per pujar al cim , el llarg és fa totalment a pel o diuen que aprofitant un buril de la via Boy Roca.
He realitzat la via amb una corda de 70m, en 4 llargs, fent servir les reunions R1º,R3º,R4º,R6º, De material he fet servir l'alien verd al 4º llarg, l'alien blau i el camelot nº1 al 5º llarg.
Una via realment maca, una super clàssica de la zona, sense gaire estres, ja que la trobem pràcticament equipada, això si, recordeu que el primer i l'ultim llarg es fan a pel, i encara que siguin fàcils s'ha d'anar amb el coco ben centrat, i els peus de gat ben lligats...
Gaudint de les vistes del cim...i a sota la ermita de Sant salvador, li faig una visita de baixada...
divendres, 22 de febrer del 2008
Via Calçotets 6c ,320 m ( Pic de Sant Cugat- Sopeira )
( Foto encapçalament treta de la plana d onaclimb )http://www.onaclimb.com/luichy/logescales.htm#sopeira
Després de passar un parellde dies a Gabarnie i aprofitant el Camí de baixada , vam pensar en fer alguna via equipada i de caràcter esportiu per entrar en calor, i vam encertar... no havia escalat mai en aquesta pared, em va semblar molt tranquil·la i amb una roca curiosa i diferent.
Primera ascensió: Luis Alfonso. Ademir Castillo.
Recorregut : 320 metres.
Dificultat: 6b+ ( 5+ obligat ).
Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts ,claus i ponts de roca.( clape's pintades color vermell) Gairebe totes les reunions rapelables.
Material: Unes 16 cintes exprés, Pot anar bé algun friend mitja i petit i bagues per savines .
Descens: 6 ràpels que coincideixen amb algunes de les reunions, la corda s'enreda bastant amb els matolls i queda frenada amb les repises.
Ressenya de onaclimb, aquí l'enllaç:
http://www.onaclimb.com/luichy/logescales.htm#sopeira
L 1: 6a+ 50. comencem per una placa tombada i amb bona pressa, fins arribar a un ressalt de roca mes vertical amb un passe't, per finalitzar el llarg superant una fissura ample un pel desplomada, després un trozet caminant en direcció a la pared fins la reunió. ( la dificultat es concentra en un parell de passos ben assegurats )
(A dalt , Manel al final del primer llarg )
L3: V+ 20m. Llarg de placa lleugerament tombat.
L4: 6b 40m. De lo millor de la via , fissura inclinada , molt estètica i amb algun pas fine't, totalment equipada, a la part superior de la fissura, podria anar bé algun friend mitja o gran, per escurçar distancies entre assegurances, quan sacava la fissura , encara ens queda un pas fine't de placa abans d'arribar a la reunió.
( Jo mateix al 4º llarg )
L5: Vº 20m. travessa fina que marxa a l'esquerra per després pujar recte fins la reunió, roca bruta en algun punt.
L6: 6b 40m Placa tècnica, amb passos molt finets i molt macos.( un altre dels llargs que més em va agradar )
L8: 6c: 50m Pel meu gust ,el llarg més guapo i difícil ,de la via, pasos tecnics i força fins entre la primera i tercera xapa, va perden dificultat a mida que anem pujant.( portar moltes cintes exprés). ( jo diria que és un 6c fácil o més aviat un 6b/6b+ , el vam encadenar sense gaires problemes...) ,en aquest llarg pot anar bé alguna baga per savines.
.JPG)
Encadenem tota la via correctament,, de material vam fer servir l'alien verd al 2º llarg.
dimecres, 20 de febrer del 2008
Via Fluido Glaciar ( Gabarnie )
Recorregut: 300 metres.
Dificultat: 5.
Material : 10 cargols o més, cordes de 60 recomanables.
Equipament: R1-R2-R3 equipades sobre roca.
Aproximació: Super evident fins al circ.
Descens: sistema de rapels per la dreta de la via.
x
Fins ara no entenia per que els escaladors de gel, sempre parlen del gel , com si fos un tresor impossible de aconseguir i de trobar, començo entendre tots aquests pensaments, desitjos i el mono del gel... l'altre dia aprofitant que tenia uns dies de festa, li vaig proposar al Manel d'organitzar alguna sortida, el col.lega no va trigar en dir... "Gabarnie estaria bé".. que diu aquest? pensava jo... l'any passat amb un altre col•lega vaig iniciar-me en això del gel, més que iniciar-me, vaig provar-ho, vam fer un parell de cascadetas d'Iniciació, curtetas i fàcils, molt frikis, com si fossin vies d'esportiva, però en gel... però al menys alguna cosa vaig practicar...y la veritat és que el rotllo em va agradar...
Aquest cop el salt ha sigut bastant gran ,res que veure amb el tema del any passat, una cascada de gel de varis llargs, situada a la meca de l'escalada en gel, unes sensacions purament d'escalada, de superació i de dificultat, una experiència alpinística en tota regla...al menys així és com he viscut l'experiència ...
Tot va començar diumenge,com gairebé sempre, em va tocar treballar de nit, vaig sortir de la feina a les 6 del mati, i el Manel m'esperava al Bruc , ens quedava de pas als dos, ...a les poca estona em vaig despertar al Sallent del acompanyant i aprop de Viella, ja habite'm fet mig camí, en poca estona vam arribar al nostre destí..
Un cop allà , vam anar a buscar una guite , és una mena de refugi alberg , en la qual vam estar dos dies, tres nits, 30 eur per dia, mitja pensió...esta be no?
El mateix dia d'arribada ja ens vam apropar fins el circ per fer-nos una idea de com estava el gel..
fotia un calor de la hòstia, així que fins que no vam arribar al circ , la veritat es que pensàvem que no fariem res...
Quan vam arribar al circ , vam veure totes les cascades bastant formades, i gent que baixava d'haver-les fet...vam aprofitar per preguntar ,i efectivament sembla que la fluido , s'havia fet el mateix dia.
A dormir ben d'hora i pel mati a les 6:30 esmorzar, i carrera fins el circ, i dic carrera, perquè al arribar al parking...no estavem sols , buff quants cotxes, colla de cabrooons..jeje! .molts ja han començat a caminar... vaig pensar , massa tard ...un moment per posar-nos les botes i cap a munt...
Total...que fem?, Home ja que estem aquí...no marxarem sense escalar... la fluido sembla bastant ample... ens apropem al peu de via, un altre cordada estava preparant-se el material , dos franxutes , un d'ells molt enrotllat, per cert 60 tacos tenia l'home... sembla que ens tocara anar darrere d'ells , amb tots els problemes que això comporta...
La cordada franxute ja esta a la primera reunió, han pujat bastant finets, i sense tirar gaire gel...mentre el franxute li ataca al 2º llarg, el Manel comença amb el primer...joder puja com si res, ha nascut per això ..vaig pensar... la primera reunió es a uns 45 metres del terra , i muntada a la roca de la banda dreta, aquest llarg trobem passos de 4º o potser una mica més , segons em diuen... ...quan em toca a mi ...buff....vertical i relliscós..quines primeres sensacions...vaig pujant pensant...quins collons te aquest paio...un cargol aquí...l'altre a cinc metres...l'altre ni el veig...quina por ...jeje! per flipar...la veritat es que fot molt respecte...no vui ni pensar , el que podria representar caure d'aquesta alçada , amb els grampons i els piolos, buff..que fàcil seria clavar-se alguna cosa....
La cordada que portem davant comencen a deixar caure regalets en forma de blocs de gel...fins ara tot anava com la seda...no havia passat por per res, tot era anar picant i flipant amb el tema...pero aquests blocs que queien...mal rotllo...això si que em feia por..
arribo a la reunió, els dits de les mans congelats, un minut per recuperar-los, i el Manel li ataca al 2º llarg , teòricament 5º grau, aquest si que es vertical de collons... es ...el Manel va pujant de puta mare, fins arribar al tram mes tieso, comença a caure-li de tot, però de tot, neu, gel...quin mal rotllo...pareuuu cabrons!! sentia com els cridava, però els frabxutes a lo seu i estaven per sobre un ressalt i no els veiem...el Manel va progressant cagant-se en tot, el sento cridar , i sembla que aconsegueix fer parar als franxutes.. ja no el veig...passa una bona estona...
El Manel és menja el 2º llarg com un campió...grau 5, serà el més dificil que trobarem a la via..
Recollim tot i cap al refu...
A dalt jo, crec que al primer llarg...
La ma del Manel no estava trencada , però si inflada per una bona concussió... les ganes d'escalar encara hi eren, així que decidim tornar-hi ...no pringarem dos dies amb la mateixa historia...aquest cop el despertador sona a les 5 del mati, tenim tot preparat, esmorzem a la velocitat de la llum, fem un rally fins el parking i pugem com a poseids amb les llums del frontal, a la poca estona comencem a veure com altres llums ens segueixen en la distancia...no pringarem !! avui no tros de putas!! jeje! avui arribarem primers!!!
Total que no arribem els primers al circ, però la fluido esta lliure, i ens espera verge per nosaltres... no perdem temps, tot esta preparat, encara es de nit però el Manel s'anima a pujar el primer llarg amb frontal...
El Manel es prepara el 2º dia i jo el 1.
No triguem en estar en el punt on ho vam deixar ahir, el Manel torna a passar pel llarg més xungo com si res...quan passo jo, flipo bastant, falta de practica, però em sento content de no caure ni penjar-me de res...el tram vertical es bastant llarg, i em fa la sensació de desplomar ...
x
x
A dalt llarg 3.
Un altre ressalt d'uns 90 o 100 metres ens espera, el farem en dos llargs...una primera reunió a la roca ...i una segona amb cargols de gel...no hi ha cap llarg fàcil, tots tenen algun tram molt vertical...
Una experiència diferent del que havia viscut abans, escalada força llarga, amb trams molt verticals com una via d'escalada en roca, i això que aquesta cascada no es de les més difícils...
El gel estava força bé, la cascada tota formada...
Ja tinc ganes de tornar-hi, de fet ja vam parlar d'un altre objectiu a gabarnie, i estaria bé poder fer-lo aquest any...ja és veurà...el que si m'agradaria és trobar-me amb la seguretat per obrir via, em penso que és com tot, s'ha de començar amb coses més assequibles...m'entrestant tots els mèrits pel "Lagartijo"!