dimecres, 20 de febrer del 2008

Via Fluido Glaciar ( Gabarnie )


Recorregut: 300 metres.
Dificultat: 5.
Material : 10 cargols o més, cordes de 60 recomanables.
Equipament: R1-R2-R3 equipades sobre roca.
Aproximació: Super evident fins al circ.
Descens: sistema de rapels per la dreta de la via.
x

Fins ara no entenia per que els escaladors de gel, sempre parlen del gel , com si fos un tresor impossible de aconseguir i de trobar, començo entendre tots aquests pensaments, desitjos i el mono del gel... l'altre dia aprofitant que tenia uns dies de festa, li vaig proposar al Manel d'organitzar alguna sortida, el col.lega no va trigar en dir... "Gabarnie estaria bé".. que diu aquest? pensava jo... l'any passat amb un altre col•lega vaig iniciar-me en això del gel, més que iniciar-me, vaig provar-ho, vam fer un parell de cascadetas d'Iniciació, curtetas i fàcils, molt frikis, com si fossin vies d'esportiva, però en gel... però al menys alguna cosa vaig practicar...y la veritat és que el rotllo em va agradar...

Aquest cop el salt ha sigut bastant gran ,res que veure amb el tema del any passat, una cascada de gel de varis llargs, situada a la meca de l'escalada en gel, unes sensacions purament d'escalada, de superació i de dificultat, una experiència alpinística en tota regla...al menys així és com he viscut l'experiència ...

Tot va començar diumenge,com gairebé sempre, em va tocar treballar de nit, vaig sortir de la feina a les 6 del mati, i el Manel m'esperava al Bruc , ens quedava de pas als dos, ...a les poca estona em vaig despertar al Sallent del acompanyant i aprop de Viella, ja habite'm fet mig camí, en poca estona vam arribar al nostre destí..

Un cop allà , vam anar a buscar una guite , és una mena de refugi alberg , en la qual vam estar dos dies, tres nits, 30 eur per dia, mitja pensió...esta be no?

El mateix dia d'arribada ja ens vam apropar fins el circ per fer-nos una idea de com estava el gel..
fotia un calor de la hòstia, així que fins que no vam arribar al circ , la veritat es que pensàvem que no fariem res...
Quan vam arribar al circ , vam veure totes les cascades bastant formades, i gent que baixava d'haver-les fet...vam aprofitar per preguntar ,i efectivament sembla que la fluido , s'havia fet el mateix dia.

A dormir ben d'hora i pel mati a les 6:30 esmorzar, i carrera fins el circ, i dic carrera, perquè al arribar al parking...no estavem sols , buff quants cotxes, colla de cabrooons..jeje! .molts ja han començat a caminar... vaig pensar , massa tard ...un moment per posar-nos les botes i cap a munt...





Arribem al circ i ens anem apropant a les cascades, efectivament , la gent a matinat més que nosaltres...tots els peus de via amb la seva respectiva cordada preparant-se o començant a escalar...

Total...que fem?, Home ja que estem aquí...no marxarem sense escalar... la fluido sembla bastant ample... ens apropem al peu de via, un altre cordada estava preparant-se el material , dos franxutes , un d'ells molt enrotllat, per cert 60 tacos tenia l'home... sembla que ens tocara anar darrere d'ells , amb tots els problemes que això comporta...





Encara triguen una estona a posar-si....pero finalment comencen a pujar , quina passada nengs!! , que vertical que és veu el tema...i jo sense tenir ni puta idea...la veritat és que em feia respecte, però a la vegada em fotia un morbo de la hòstia... per sort, el Manel ja venia mentalitzat e ipermotivat, i ja sabia el que li tocava.. anar de cap de cordada...

La cordada franxute ja esta a la primera reunió, han pujat bastant finets, i sense tirar gaire gel...mentre el franxute li ataca al 2º llarg, el Manel comença amb el primer...joder puja com si res, ha nascut per això ..vaig pensar... la primera reunió es a uns 45 metres del terra , i muntada a la roca de la banda dreta, aquest llarg trobem passos de 4º o potser una mica més , segons em diuen... ...quan em toca a mi ...buff....vertical i relliscós..quines primeres sensacions...vaig pujant pensant...quins collons te aquest paio...un cargol aquí...l'altre a cinc metres...l'altre ni el veig...quina por ...jeje! per flipar...la veritat es que fot molt respecte...no vui ni pensar , el que podria representar caure d'aquesta alçada , amb els grampons i els piolos, buff..que fàcil seria clavar-se alguna cosa....

La cordada que portem davant comencen a deixar caure regalets en forma de blocs de gel...fins ara tot anava com la seda...no havia passat por per res, tot era anar picant i flipant amb el tema...pero aquests blocs que queien...mal rotllo...això si que em feia por..
arribo a la reunió, els dits de les mans congelats, un minut per recuperar-los, i el Manel li ataca al 2º llarg , teòricament 5º grau, aquest si que es vertical de collons... es ...el Manel va pujant de puta mare, fins arribar al tram mes tieso, comença a caure-li de tot, però de tot, neu, gel...quin mal rotllo...pareuuu cabrons!! sentia com els cridava, però els frabxutes a lo seu i estaven per sobre un ressalt i no els veiem...el Manel va progressant cagant-se en tot, el sento cridar , i sembla que aconsegueix fer parar als franxutes.. ja no el veig...passa una bona estona...




El Manel és menja el 2º llarg com un campió...grau 5, serà el més dificil que trobarem a la via..

Em tiro una bona estona a la reunió passant fred... i veig que les cordes es mouen dient-me que el col.lega esta baixant...merda que habra passat? efectivament apareix el Manel rapelan, i queixant-se de dolor, Neng em pringat! com a novatos de la zona!...m'ha caigut un bloc a la ma i em penso que m'he trencat alguna cosa...buaaaaa!!! merdaaa!! putada tio!! cap a baix i ja tornarem ...
Recollim tot i cap al refu...





A dalt jo, crec que al primer llarg...

Dia 2

La ma del Manel no estava trencada , però si inflada per una bona concussió... les ganes d'escalar encara hi eren, així que decidim tornar-hi ...no pringarem dos dies amb la mateixa historia...aquest cop el despertador sona a les 5 del mati, tenim tot preparat, esmorzem a la velocitat de la llum, fem un rally fins el parking i pugem com a poseids amb les llums del frontal, a la poca estona comencem a veure com altres llums ens segueixen en la distancia...no pringarem !! avui no tros de putas!! jeje! avui arribarem primers!!!

Total que no arribem els primers al circ, però la fluido esta lliure, i ens espera verge per nosaltres... no perdem temps, tot esta preparat, encara es de nit però el Manel s'anima a pujar el primer llarg amb frontal...




El Manel es prepara el 2º dia i jo el 1.

Avui si que anem amb un bon ritme, al menys sense paranoies d'altres cordades...

No triguem en estar en el punt on ho vam deixar ahir, el Manel torna a passar pel llarg més xungo com si res...quan passo jo, flipo bastant, falta de practica, però em sento content de no caure ni penjar-me de res...el tram vertical es bastant llarg, i em fa la sensació de desplomar ...

x

x
A dalt llarg 3.
Superat aquest llarg arribem fins una feixa, la segona reunió també esta muntada a la roca, cosa que dona certa seguretat...

Un altre ressalt d'uns 90 o 100 metres ens espera, el farem en dos llargs...una primera reunió a la roca ...i una segona amb cargols de gel...no hi ha cap llarg fàcil, tots tenen algun tram molt vertical...



Un altre feixa, i ja tenim davant l'ultim ressalt, aparentment més fàcils que la resta, però només aparentment, després anem comprovant que de fàcil res de res, les ultimàs tres reunions les muntem amb cargols de gel.
x
A dalt llarg 4º...abaix llarg 5º...


Quan arribem al cim , només ens queda rapelar pel sistema de ràpels que tenim a la nostra dreta...

Una experiència diferent del que havia viscut abans, escalada força llarga, amb trams molt verticals com una via d'escalada en roca, i això que aquesta cascada no es de les més difícils...
El gel estava força bé, la cascada tota formada...
x
x
Reunió de gel.........

Ja tinc ganes de tornar-hi, de fet ja vam parlar d'un altre objectiu a gabarnie, i estaria bé poder fer-lo aquest any...ja és veurà...el que si m'agradaria és trobar-me amb la seguretat per obrir via, em penso que és com tot, s'ha de començar amb coses més assequibles...m'entrestant tots els mèrits pel "Lagartijo"!

6 comentaris:

PGB ha dit...

Tota una experiència Miquel. Ha de ser molt xungo tenir gent per sobre quan fas gel... si segons com, fent via llarga en roca ja fa por... :S

Miquel Sabadell ha dit...

Hla Pgb, dons si que va ser intens a l'historia, de fet no tindriem d'haver escalat amb aquella gent per sobre, però després de fer tota la aprox...ens vam arriscar...a tibarli fiera!!

Iban Bessa ha dit...

jo la vaig fer fa dos anys, què canviada està (llavors tenia neu per sobre i poc esglaonada). em va sortir el grip a mitja cascada i vaig acabar-la amb febre... duríssim. per cert, una lesió molt típica a gavarnie és la fractura de cúbit i radi per caiguda de gel des dels llargs superiors, és per pensar-s'ho abans de perseguir ningú...

Miquel Sabadell ha dit...

Que tal terrible? el company la va trobar dura , però em va comentar que l'esperava més dificil , sobretot el 2llarg..el de 5..jo la vaig veure infernal de dalt abaix..jeje!
Pujar allo gripos , ja te de ser la hostia..

Després de l'experiencia , ja no perseguiem mai a ningu més..millor matinar...

Vui tornar a gabarnie ja!!, abans no es desfagi tot!!

Mingo ha dit...

Ostia Miquel tu no dorms mai!!!!
Felicitats per l'activitat, buf quina por, el gel que vertical es veu.

Miquel Sabadell ha dit...

Hola Mingo, buff això de dormir...no és cap cosa que pugui gaudir amb tranquilitat i menys quan em toca dormir de dia..això del gel vicia més que les crispetes!!