diumenge, 10 de febrer de 2008

Via Pirinaica ( La Mòmia ) Sant Benet- Montserrat.( Solitari )



Les marques grogues son les reunions que he fet servir...

Després de bastant temps de no fer cap solitari, aquest divendres , aprofitant el bon temps i les ganes d'escalar tot sol, m'he apropat fins la mòmia , per fer una de les vies més clàssiques de la zona , La Pirenaica , via molt interessant i molt menys patidora que la seva veïna Haus-Extrems, en una agulla físicament perfecte , via ben orientada al sud, perfecte per un dia asoleiat d'hivern, sens dubte, una de les vies més agradables i guapa que he fet per pujar a la Mòmia.


Una cosa a ressaltar...és que no va ser una escalada totalment solitaria, quan vaig fer el segon ràpel per recuperar el material, em vaig trobar amb una cordada que arribava a la reunió, tinc que reconeixer, que em vaig possar nervios, fins hi tot vaig tindre algun ensurt amb la motxilla i amb el silent, jeje! el paio tindria que flipar ... més que res, per que al escalar sol, m'agrada gaudir del moment , sense gaires preses... vaig remuntar el llarg i ja no els vaig veure més...marxarian agoviats d'esperar??? no ho se ...em sap greu, mira que es dificil coincidir amb un altre cordada entresetmana...






Escalada realitzada en solitari el 08-02-2008.

Primera ascensió: J.Garcia, J.Ortiz, J.Castelltort.1962.

Recorregut: 160 metres.

Dificultat: V+/A1 ( obligat V+ ).

Aproximació: Pujar fins el refugi de Sant Benet, uns metres abans d'arribar anem a la dreta travessant un portal, trobarem un camí que marxa a la dreta que no agafarem, passarem per la base de la trompa de l'Elefant, continuarem per pujada més pronunciada fins la base de la pared, des d'aquí tindrem de fer un flanqueig per sota de l'agulla fins arribar al punt on es troben la Mòmia i la Momieta.

Descens: Per la cara Oest trobarem un cable metàl·lic que ens portara fins un ràpel. ( amb 1 sola corda de 70 , el primer pel va ben just, de fet m'han faltat un parell de metres.( amb 2 cordes de 60m , arribarem d'una tirada fins el terra ).

Material: 18 cintes exprés, 1 xapa recuperable, cordinos finets per escanyar xapes amb forat petit, cordinos per ponts de roca, uns friends petits i algun mitja poden anar bé per reforçar els llargs de fissura.

Equipament: trobarem una mica de tot. claus , espits, burils, ponts de roca, i una bona quantitat de parabolts, les reunions totes amb parabolts.

L 1: 15m, IV+. Comencem el llarg fent una travessa ascendent a ma esquerra, fins arribar a una petita vauma , on trobarem la R1 ( Un parabolt i un clau ens protegiran el pas mes fi ).







A dalt el peu de via...

L 2: 35m, Vº i A1. Llarg guapo i vertical. Al sortir de la reunió, tindrem de superar un tram desplomat, que es fa molt bé amb A1 equipat, la resta és molt vertical, però amb bona pressa, i podrem anar comvinant l'artificial amb el lliure. El llarg esta equipat amb una mica de tot... parabolts , ponts de roca, burills i algun clau..

L 3: 25m, Vº i A0. En principi continuarem per placa molt vertical i força assegurada, i ha un pas una mica desplomat , jo vaig fer un A0, la resta del llarg és més tombat, i de fissura, esta tot equipat amb una mica de tot, els passos més complicats protegits amb parabolts.

L 4: 20m, V+. Tram de fissura fins arribar a una gran rapissa on hi ha una reunió que es compartida amb la Haus-Extrems. ( aquí podria entrar algun friend entre assegurances ).

L 5: 20m, IVº+ . Aquest llarg ja és compartit amb la Haus Extrems, llarg una mica expo, bastant tombat i senzill d'escalar, de fissura ample, i sense pèrdua... trobarem un parabolt a mig llarg i l'antiga reunió, sobre la llastre, uns metres per sobre de l'antiga reunió , trobarem un altre millor situada , ( 2 parabots,cadena i anella ) .( En aquest llarg faig servir el camelot del 0'75 , just abans d'arribar a la reunió).



A dalt el cinque llarg, compartit amb la Haus-Extrems...


L 6: 35m , IIIº+, Llarg tombat fins al cim, trobarem un parabolt a mig llarg , per protegir-nos un petit ressalt.

He fet la via en tres llargs, amb una corda de 70m, fent servir les reunions 2-5-6.








8 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Bona feina, Miquel, i una via per tenir en compte. També coincideixo amb tu en buscar el plaer de la tranquil·litat i escalar sense presses.

jaumeppiqueras ha dit...

Quina llàstima trobarte una cordada, un dia feiner i a la mateixa via!! deuríen baixar acollonits pensant que els cauríes al damunt si a sobre vas tenir alguns ensurts...bona tàctica!
En això del material, comentes 18 assegurances, això deu ser quan fas tres llargs en un no? ja que dubto que les tirades tinguin tantes assegurances...
Felicitats per la via.

edunz ha dit...

bona via miquel, a tenir en compte, merci
nanu, has marxat a valència? ja has vist que ve llevantada per dies....
fins aviat
e.

Kutrescaladors ha dit...

Ostres quina enveja!!! aquesta m'agradaria fer-la algún dia!!! a veure si em refaig del sabor de la Haus Extrems i puc sortir per dalt amb més dignitat!!!te bona pinta tot i que les assegurançes deixen molt que dessitjar!

Felicitats!!! aquesta ja es una via amb caracter!

Mingo ha dit...

Guai Miquel
Et vaig seguint semanalment, sobretot, les teves escalades en solitari, chapeaux. La Pirenaica no és fàcil, a més té molt d'ambient. FELICITATS
Si no tens inconvenient et faré un link del meu blog al teu

Miquel Sabadell ha dit...

Hola a tots, no he pogut respondre abans, he estat fora...

Merçi Gatsaule! imaginat una escalada en solitari amb presses, quin rotllo! és una bona via per fer en solitari, però s'ha de tenir en compte que si vas amb el silent, al cinque llarg, per recuperar la motxilla des de dalt es fàcil que s'enganxi dins la fissura...

Jaume , per fer la via fan falta un munt de cintes exprés, encara que no vagis enllaçant llargs, ja només al 2º llarg en gastes un collo...calcula les que comento.

Edu , al final no vaig marxar a valència, cambi de plans, i ben diferents , però molt emocionants, quant pugui penjaré el que hem fet...fins ara!

Hola Kutresc,una via maca ,ben assegurada, pujare-ho sense problemes...i gaudire-ho de la Momia d'un altre manera.. no et pensis, les assegurançes son parabolts pràcticament tot, vaig fer un parell de fotos de lo cutre..ja que m'agradan els ferros vells...

Hola Mingo, cap problema amb lo del link, un dia d'aquets tindre de fer-ho jo amb tots els blocs dels col.legas...mira que soc deixat!! jejje! ens llegim!

A tibar-li nengs!!!

Der kletterer ha dit...

Molt bona jefe!! Ahí amb un parell!! Enhorabona.
Escolta, quet al això del Silent Partner... val la pena? és molt car?? Jo vaig amb un grigri tunejat, estic prou content xo se segur que hi ha coses millors.

Miquel Sabadell ha dit...

Hola kletterer! Bé ,el silent va de conya, però és bastant car...si no recordo malament el catxarret va costar 230eur andorra, fa mal ,ja ho se... per aki no el tenen, si val la pena...bé jo no he fet servir cap altre aparell , així que no puc comparar gaire, però he sentiit parlar bastant bé del grigri tunejat...bones trepades neng!!