dimecres, 27 de febrer de 2008

Via GEDE 190m 6a/A0 ( Trompa del Elefant ) (En Solitari)


Les reunions de color groc son les que he fet servir...

Divendres aprofitant que tenia festa i moltes ganes d'escalar , vaig decidir fer aquesta via super clàssica , feia bastant temps que la tenia en ment, però igual que la Pirenaica a la Mòmia , i altres clàssiques de la zona, em motivava fer-la en solitari, així que dijous a la matinada al sortir del curru , ja tenia tot preparat, vaig enfilar camí a Montserrat i vaig arribar ben aviat a la zona del monestir, vaig aparcar la furgo a l'entrada, abans de creuar la balla , com fan els tirats com jo..., 5 eur per l'imperi eclesiastik ni parlar-ne...eren les 7 del mati , i encara no havia sortit el sol, i aprofitant que vaig amb la furgo , em poso a dormir una estona , ,em llevo a les 10h, bona hora per començar,fa un dia radiant...

Aproximació: Pujar fins el refugi de Sant Benet, i uns 20 metres abans d'arribar , agafar el camí, que marxa a ma dreta, trobarem una bifurcació a ma dreta que no agafarem , continuarem fins una mica abans d'arribar a la base de la trompa del elefant, aquí pujarem per un sender marcat fins situar-nos sota la via..

Descens: Una petita des-grimpada per la cara nord, i després un altre des-grimpada per la canal sud-oest (esq), anar baixant fins el coll on trobarem un camí , que agafarem a ma esquerra ens farà passar per davant de l'ermita de sant salvador i poc després enllaçarem amb el camí d'aproximació.

Primera ascensió: Manuel Guasch. Enric Pèrez i Enric Fornieles.1969.
Re-equipada per: Manuel Guasch, Miquel Castell . Joan Coll. 2005.

Dificultat:6a/A0 ( obligat Vº/A1 ).

Recorregut:190 metres.

Equipament: Via pràcticament equipada, amb parabolts, espits, burils i claus.

Material: Un minim de 12 cintes exprés, 2 bagues per sabines, algun friend mitja i alien útils, 1 xapa recuperable (opcional) , estrep recomanable si anem amb grau just.


Foto ressenya de la plana onaclimb.

L 1: 45m , III+,Aquest llarg és fa a pel per placa tombada fins arribar casi al principi de la fissura.

Tot i que és terreny fàcil, abans d'arribar a la reunió el tema ja et fa vibrar només pensar en que passaria en una hipotètica caiguda , una vegada arribo a la R1 trec la corda de la motxilla.

L 2: 20m ,IV+, Comença la fissura diedre , de moment bastant facil , bona pressa i no del tot vertical.

L 3: 25m, Vº,A0 ( V+ en lliure) , Llarg molt maco ,on el diedre fissura es va posant cada cop més vertical, la dificultat del llarg es concentra en els últims metres abans d'arribar a la reunió, on trobarem passos de placa finets, hi ha la possibilitat de trampejar l'entrada a la reunió fent servir algun friend .


Foto feta des de la R3.


Enllaço els llargs 2 i 3 i em sobra força corda, la paranoia es que com dies enrere ha estat plovent, la fissura regali-na aigua per molts punts i han presses que estan totalment molles e inservibles, tot i així es deixa fer.... em tinc d'aturar per arreglar les cordes a mig llarg, però precisament el tram difícil em surt de p t mare..



L 4: 12m , Ao,IVº, Travessa a ma dreta en principi lleugerament desplomada , perfectament equipada per fer-la amb A0 o amb l'estrep .Hi ha una reunió molt propera, només acabar la travessa , que podem fer servir per evitar fregaments de cordes.


Foto de la travessa d'artificial...

Passo de llarg aquesta reunió i vaig fins el final del bosquet penjat on faig reunió en un arbre, faig servir l'alien verd a la fissura que hi ha abans d'arribar al bosquet.


L 5: 6a (Vº,A1) 45m , Després de passar pel petit bosquet penjat , Muntem reunió al arbre al peu de la fissura, Ens espera un llarg preciós , on la màxima dificultat la trobarem als 4 primers metres , un diedre-fissura molt vertical , per després continuar per la mateixa fissura però ja molt més tombada i assequible.


Començament de la fissura del llarg 5...

Un dels meus objectius era passar per aquest llarg en lliure, primer xapo un clau , després faig servir l'alien blau i després xapo un altre clau... i aconsegueixo el meu objectiu i puc encadenar-ho tot sense penjar-mi, ja estik content..jeje! .la resta és anar fent fins la reunió. Com se que l'ultim llarg es fa a pel, decideixo enllaçar aquests dos últims llargs, al arribar a la r5, faig un petit flanqueig a la dreta ,però no tant com he vist per algunes ressenyes, ja que si no, la corda no arribaria, em toca pujar sense xapar res i bastant recte fins al cim , per terreny fàcil però no IIIº ... jo diria que era IVº.

L6: IIIº,IVº 40m, Des de la reunió farem un flanqueig fins allà on ens sembli el punt més assequible per pujar al cim , el llarg és fa totalment a pel o diuen que aprofitant un buril de la via Boy Roca.

He realitzat la via amb una corda de 70m, en 4 llargs, fent servir les reunions R1º,R3º,R4º,R6º, De material he fet servir l'alien verd al 4º llarg, l'alien blau i el camelot nº1 al 5º llarg.

Una via realment maca, una super clàssica de la zona, sense gaire estres, ja que la trobem pràcticament equipada, això si, recordeu que el primer i l'ultim llarg es fan a pel, i encara que siguin fàcils s'ha d'anar amb el coco ben centrat, i els peus de gat ben lligats...

Gaudint de les vistes del cim...i a sota la ermita de Sant salvador, li faig una visita de baixada...

18 comentaris:

flx ha dit...

Quina via mes guapa! dissabte ja vem veure que encara regalimaba aigua.
Aquesta ja porta temps a la llista per anar a fer una visita ;-)

salu2
flx

Albert ha dit...

Abans aquesta via s'havia de treballar més, sobretot al 3r llarg on hi havia poques assegurances de progressió. Després del reequipament ha canviat una mica la cosa...

Anònim ha dit...

Molt xula, enhorabona.
en solitari, tinc ganes de posar-m'hi, però no sé que necessito.
Algun aparell assegurador especial?
Ostres, no em pots recomanar alguna cosa?

Merci.

Miquel Sabadell ha dit...

Ei Flx ,dons si et va agradar la Pirinaica , aquesta és per l'estil, molt guapa i bastant assegurada...per tu ,recomanable 100%

Hola Albert, vaig llegir que els re-equipadors no havien afegit cap assegurança, a mi ja m'agrada això de treballar-me les vies, esta clar que via re-equipada = a menys compromís i + seguretat... no l'he trobat metrallada a parabolts, crec que està bastant equilibrada , força equipament rústic..

Hola Anònim, em considero un aprenen aficionat amb això del solitari...com un nen que fa 1ºcurs i encara li queden 7 per davant..
primer de tot et recomano que llegeixis i t'informis sobre el tema, pots trobar bona informació en fòrums, hi han varis aparells, lo seu és conèixer el funcionament de tots , i escollir el que més t'agradi i et convenci , però d'entrada et puc dir que escalar sol, és força més perillós i cansat que anar amb un company, i si has de passar por ,la passaràs sol...i si caus o tens un accident ...també estàs sol...lo millor de tot és tenir-ho present mentre escales... però tot te la seva recompensa. Jo et recomanaria el silent partner, és el que jo faig servir.

Gatsaule ha dit...

Que bonic que és escalar en solitari, Miquel, potser per això ens costa tant de quedar per escalar junts !

Es veu molt maca la via, i ara ja sé que es pot fer !

Albert ha dit...

Ja vaig llegir que els reequipadors deien que no havien afegit res. Però vam fer aquesta via fa uns quants anys, i t'asseguro que al 3r llarg no hi havia tants burils com els parabolts que hi ha ara.

Gatsaule ha dit...

He, he, cada vegada que llegeixo una cosa d'aquestes, que hi han posat més parabolts dels burins que hi havia, no puc reprimir un somriure i pensar en una altra via que ja val la pena !

Mingo ha dit...

Hola Miquel, Felicicitats, uy espera FELICITATS en majúscules.
Tinc un dubte, la tirada del flanqueig, com la desfas? vui dir un cop a la reunió hi has de tornar, per deslligar la corda de la R.
Quan desfas les tirades (vas de "segon")t'ajudes de la corda o escales? Si escales quina tècnica utilitzes.
El reequipament de la via he llegit que la va fer un dels primers ascensionistes i deia ell que havien substituit el vell pel nou.

Albert ha dit...

Gatsaule, aquests parabolts estan al costat d'una fisura. No és que quedés un llarg expo, simplement que te l'havies de protegir amb tascons i friends. Que no tot és xapa i sigue!

Gatsaule ha dit...

Ah no ?

Ha, ha, ha,.....

Qualsevol diria que sóc d'aquests del "xapa i segueix"!

Tan sols pretenia fer una fina ironia....

Albert ha dit...

Qualsevol diria que sóc dels que m'agrada discutir amb desconeguts per internet.

Tan sols pretenia distreure'm una estona a la feina...

jaumeppiqueras ha dit...

Una via molt variada i disfrutona, amb la dificultat i l'equipament just per no patir, però que te l'has de treballar! felicitats per la solitària, tot i que el darrer llarg tan li fa anar sol que acompanyat oi?

Miquel Sabadell ha dit...

¡¡¡CARALL QUINA FESTA HI HA MUNTADA!!!

Albert, m'imagino que al ser fissura és possible que la gent que ha anat fent la via , i han clavat per fer-la, pot haver deixat algun clau ,si esta ben emplaçat..., potser els re-equipadors han substituït algun d'aquest per un parabolt..de fet aquest fenomen em penso que és dona bastant..a mi també em fa molta ràbia veure un parabolt al costat d'una fissura que pugui equipar-se amb seguretat, o al costat d'una bona savina...ja m'entens..

Merci per opinar..

Hola Gatsaule, quines satisfaccions més bones em dona això de fer vietes sol..

Per escalar amb mi , és molt fàcil...només cal coincidir entre-setmana...un mail i ja tens company pel dia...pels solitaris segur que anirem trobant forats..



Hola Mingo!

T'explico..la tirada del flanqueig, en aquest cas, simplement és fer el flanqueig 3 vegades, i l'ultima, menys deixar la motxilla enganxada a la reunió amb un fifi,que és el que faig normalment.. dons motxilla a l'esquena i et vas donant corda mentre escales, pensa que en aquest cas és un artifo molt facil..potser el llarg menys problemàtic..

Normalment les vies que faig sol, vaig amb el propòsit d'encadenar-les totalment en lliure, i de primer..a la primera pujada..i procuro deixar-me els nusos preparats per intentar no penjar-mi.Quan aconsegueixo encadenar, a la segona tirada , ja no m'ho miro tant i faig A0 als llocs complicats..per guanyar temps, i si no he encadenat de primer dons ho provo en lliure però amb la corda per sobre, i si el llarg m'ha flipat molt, dons 2 cops en lliure .però pensa que les meves possibilitats de moment no em permeten aspirar a més de 5+ 6a en solitari, perquè sobretot evito al màxim la possibilitat d'una caiguda.

Hola Jaume, recordava haver llegit en un bloc familiar una historia d'aquesta via, però la meva memòria de peix ,no va arribar a saber qui era...si noi una via maca i segura, bé segura a mitges perquè com dius el darrer llarg i el primer son a pel, i no em fa cap vergonya reconèixer que encara que son facilets...respece em feien..

Llorenç ha dit...

Ostres Miquel!! que més dir-te!
aquesta la tinc pendent...gracies per l'informació! la feia més expo! ara ja no tinc escusa!

Felicitats!! es un fenomeno solitari!

Mingo ha dit...

Hola Miquel, gràcies per les respostes, potser no m'he explicat massa clar en algunes coses.

Quan et preguntava la tècnica de segon, em referia: si pujaves amb jumars, o utilitzaves el silent per pujar de segon, o bé com jo: em poso el jumar enganxat a l'arnes i a mesura que vaig pujant va corrent el jumar (no tinc clar que això sigui segur, he caigut algun cop i clar es com si et pengessis de la corda)

Totalment d'acord, escalar és anar de primer, no entenc que vols dir quan dius penjar-se en el nusos. Els nusos són els redundants, els que fas, per si de cas no pares el silent?.
Potser millor que t'hagues enviat un correu. Una abraçada

Miquel Sabadell ha dit...

Hola LLorenç, ara feia dies que no et llegia... expo el 1 i el darrer llarg, però facilets.
Això per tu, bufar i fer ampolles! ja m'explicaras quan la facis..fins ara

Miquel Sabadell ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Miquel Sabadell ha dit...

Ei Mingo, ara entenc..de moment també faig servir el silent per pujar de segon, li he pillat el rotllo i em va prou bé.. El Gatsaule em va comentar que ell fa servir la mini traxion de pelzt , i li va de conya, la corda sembla que corre prou bé...i és un aparell especific per això, jo tinc pensat comprar una quan pugui.

El Jumar, no se si serà gaire apropiat, però de fet també he llegit d'altre gent que el fa servir..
Jo quan de reunió a reunió, faig el ràpel amb corda doble , i arriben els dos caps a la reunió, per una corda pujo amb el silent, i a l'altre em vaig assegurant amb uns nusos que he fet mentre baixava, tal i com posa el manual del silent, potser és una mica rotllo però si puc ho faig.


Amb lo dels nusos redundants , em refereixo que intento calcular la llargada del bucle per no tindre de canviar-lo en un pas xungo, per que si no em tocaria penjar-me per desfer-lo..