dimarts, 27 de novembre del 2007

Via Griviola bella ( El Montgrós )




Divendres a les vuit del matí, vaig quedar amb el Manel a la vinya nova, vam estar mirant una mica les ressenyes del llibre d'en Picazo i ens vam decantar per fer aquesta via, la veritat es que ja feia un temps que la tenia pendent....

La via és molt guapa i situada en un racó preciós i solitari, re-equipada amb parabolts al 2002 per José M Porta, i ven re-equipada per cert, substituint només els burils per parabolts i respectant així caràcter de la via...quedan encara part del seu recorregut a protegir i amb algun pas una mica expo...






Primera ascensió: Manolo Martínez i Antonio García Picazo.1977.
Recorregut: 230 metres.

Dificultat: 6a ( V+ obligat ).





He fet aquesta ressenya, marcant els parabolts.

Aproximació: Agafem la pista forestal que que porta des de Can Jorba al restaurant de la Vinya Nova, a mig camí, hi ha un corriol a ma esquerra marcat com a G.R. marques grogues i blanques i també unes altres de color taronja, seguirem aquestes últimes fins al coll , aquí ens desviarem per un camine't que puja a la nostra esquerra i baixarem per l'altre banda del coll fins la canal del mig dia, continuarem per la canal amunt, i passada la vauma vivac dels plecs del llibre, trobarem un camí a ma esquerra amb les paraules " pared del Montgrós" pintades amb pintura vermella al seu inici.

Descens: Des del cim, continuem en direcció nord i baixem fins al coll , des d'aquí, baixem per l'esquerra fins la canal, arribats a la canal, la seguirem avall i passarem per l'inici del camí de pujada.




En Manel s'acomiada de la seva fidel amiga...més tard ens tornarem a trobar...


Primer llarg: 35m ( IV+ ) Llarg fàcil però una mica expo. Comencem pujant per la canal uns 25 metres, podrem assegurar-nos amb algun arbre a la nostra esquerra, quan arribem a la alçada del jardí penjat farem un flanqueig per la placa ,un parabolt ens protegira el pas, al Jardí, primer trobarem la reunió de burils de la via Yin-Yang i una mica més a l'esquerra els dos parabols de la nostra reunió.






En Manel pujant el primer llarg i jo al jardí penjat...

Segon llarg: 50m ( 6a/Ao) Llarg molt guapo, vertical i estètic, començarem per uns passos en placa, finets, però molt ben assegurats, aquí és on trobarem les majors dificultats del llarg....després d'aquests passos, continuarem amb una escalada més assequible, per una preciosa canal esculpida a la roca, que ens acompañara fins al quart llarg.

( Hi ha una reunió opcional que nosaltres vam fer servir, ja que desconeixíem que hi havia un altre de més bona quatre parabolts per sobre, per fer aquest llarg amb les reunions noves ens caldran 15 cintes exprés).







Tercer llarg: 20m ( 6a/A0 ) Llarg molt maco i amb algun pas una mica expo. Just passat la reunió nova, tindrem de superar una petita panxa que forma la canal, aquest és el pas més difícil del llarg, ells peus ens quedan trepitjant una acumulació d'herba que dificulta la sortida en lliure. ( En aquest punt nosaltres vam fer un pas d'artifo).




Quart llarg: 35m ( V+ ) Llarg expo. Al començar el llarg, hi ha algun pas fine't però assegurat amb tres parabolts, després d'això, l'escalada és més fàcil, però bastant expo, ja no trobarem res fins la reunió, i las possibilitats de auto-protegir-nos no son gaires...Aquí vaig fer servir un alien verd i un camelot del 1.

Cinquè llarg: 30m ( IV ) Llarg Fàcil des-equipat. Estem a la reunió de la gran vauma, sortim flanquejant per la dreta fins agafar un altre canal i continuem amunt fins trobar la R5.

En Aquest llarg el Manel va fer servir els Camelot 0' 5 . 0' 75 . 1 .






Sisè llarg: 35m + 20m ( IVº/IIIº ) Llarg tombat des-equipat. Aqui vaig fer servir l'alien blau.

Amb cordes de 60 ja podrem arribar fins al cim. nosaltres vam fer servir una reunió intermitja.

Escalada realitzada el 23-11-2007.



Part d'una reunió antiga de la via...La bellesa d'uns ferros vells......





Baixant per la Canal del Mig Dia, vaig flipar amb aquestes formacions de la selva Montserratina.

SIGA LEYENDO

diumenge, 25 de novembre del 2007

Via Edelweis-Espero dels núvols ( El Dumbo ) En solitari...









Montserrat...dijous al matí...he dormit a la furgo...em llevo ven d'hora...estik al parking d'agulles, La meva intenció és fer alguna cosa en solitari... "El Dumbo" ... Una de les agulles que em falten.... Em vaig apropant fins el peu de la pared, i mirant des de abaix, la linea de la via edelweis em va motiva....
La via esta "semi-requipada" amb espits... això vol dir ...que està equipada amb burils vells i que de tant en tant anem trobant algun espit per reforçar els pasos més difícils, trobarem alguns burils sense xapa que estan situats a llocs clau i costen de veure, he marcat els que he vist a la ressenya ....





Primera ascensió: Salvi, Marihuano i J Verdaguer.

Activitat realitzada en sol.litari el 22-11-2007.
Aproximació: Des del Refugi Vicent Barbé anem en direcció Frares fins trobar la Canal Ampla, seguim per la canal i a uns 20 metres trobem una fita, en aquest punt ascendeix a la nostra esquerra un corriol que puja entre els arbres fins a la cara est d'aquesta agulla.
Descens: Un cop al cim baixem per l'aresta nord.

Dificultat: 6a+ A1e ( 5+ obligat ).

Recoregut: 100 metres.




He fet la ressenya marcant les assegurances.

Primer llarg: ( V+ ) Llarg bastant curtet... comencem pujant per una placa en direcció a una petita vauma i començament d'una especie de diedre, allà on la pared es posa més vertical , hi ha un pas fine't, la reunió son tres burils i un espit amb un mallon...






Començament de la via vist des del terra, a la vauma hi ha la primera reunió....

Segon llarg: (6a+ A1e) Llarg guapo!! Aquí comença la diversió, sotim de la reunió i tenim de superar un petit desplom... El primer espit queda a l'esquerra i una mica per sobre del espit, hi ha un cap de buril que costa de veure... superat això,una mica més amunt trobarem un altre desplome't... aquest més facil de superar, també assegurat amb un espit i un buril, ...superats aquests passos inicials, les dificultats disminueixen, però no l'atractiu del llarg...seguim ficats dins d'una especie de diedre obert, molt guapo...anirem pujant sense trobar gaires dificultats, uns metres abans d'arribar a la reunió, tindrem de superar un tram bastant vertical, amb algun passe't de 5+, semblant als anteriors, però menys problemàtic, superat això, la pared es tomba i trobem la reunió a l'esquerra.





Escalant el segon llarg...






Tercer llarg: (6a A0e) Estem en una reunió estratègica que uneix la via Edelwais amb l'espero des núvols , ...des de la reunió, sortim per l'esquerra per després tornar a la dreta, tenim de trobar un espit que queda per sobre nostre, però que no es veu des de la reunió...flanquegem a la dreta fins trobar dos burils, aquí tenim l'últim pas complicat de la via, teòricament 6a en lliure...no se si es per anar en sol.litari...però em va costar ......uns metres més amunt, hi ha un arbre on jo vaig muntar reunió, però que si heu fet la reunió anterior, no us farà falta. Des d'aquest punt ja només ens quedara un tram de IIIº fins el cim. Al cim trobem una savina per muntar la reunió.


Les cabres i els que estem com una cabra al cim...





Observacions: Amb una corda de 70 metres, vaig enllaçar els tres primers llargs ...des de la tercera reunió fins al cim , vaig pujar sense corda per terreny fàcil.... ...no duia estrep , però he fet servir una baga per superar algun dels passos més difícils... En fí...una curta , rapida i magnifica escalada...i un matí genial molt ven aprofitat...


SIGA LEYENDO

dimecres, 21 de novembre del 2007

Via Eder-Alfa Centauro-Platinum ( Cinglera dels Esplovins)






La Alfa Centauro-Platinum, entrant per la Eder...



Dissabte aprofitant que estàvem per la zona, vam optar per aquesta via. Al passar per Oliana vam parar al bar on tenen les ressenyes de la zona, La temperatura a les 8:00 del matí al poble d'Oliana era de -7ºC, per sort més tard la temperatura va anar pujant...feia un dia transparent i això prometia hores de sol a la pared...


Ens plantem a peu de via, seguint les indicacions del llibre de les 100 millors, busquem una marca que ha d'indicar el peu de via i ha d'estar a la part més baixa de l'espero...vem veure una fletxa pintada amb pintura groga...sera aquesta?
teníem els nostres dubtes però després de no veure cap altre indicació vam optar per començar per aquí..


Primera ascensió:

Via Alfa Centauro: J.R.Alsina i Xavier Vidal.
Via Platinum: A.Garcia, J.M.Caballé, J.C.Serrano, C.Lore, B.Seculi, J.E.Bueno, S.Chacón i X.Vidal. 1983.


Aproximació: Aparquem en una esplanada a la dreta del tram de carretera antiga que voreja el 3er túnel (direcció la Seu), prenent un camí fresat que ens porta directament a l'Esperó de les Orenetes (1h).

Descens el fem pel camí de la ferrata i ens porta prop de 2 h.

Recorregut: 505 metres.









La ressenya de dalt, és la via tal i com la vàrem fer....S'he l'ha
currat l'Edu, està fet tot un artista ...









Per fer l'Alfa Centauro ...... Aquesta resse és molt bona...d'aquí l'he tret...
http://ignasipiades.blogspot.com/2007_05_01_archive.html

Material empleat: Nosaltres hem utilitzat un joc de friends fins al 3 , joc d'aliens, algun tasco i bagues per savines + 12 cintes exprés .


Equipament: Via semi-equipada.Claus i algun buril.


Llargs originals de la via: 20.

Temps empleat: 7 hores.

Primer llarg: ( 4+ ) Al començament de la via trobem una fletxa de color groc pintada a la pared , indica el començament de la via Eder...Pugem per terreny fàcil i totalment des-equipat amb tendència d'anar cap a la dreta, als 30 metres trobem un altre fletxa groga, aquí seria on està situada la primera reunió, continuem amunt i cap a la dreta i quan portem uns 50 metres de corda muntem reunió aprofitant una savina.



Segon llarg: ( 5+?) Just davant de la reunió puc veure un parell de claus, que ens marquen per on va la via... pujo per un suposat 4+ , xapo un parell de claus i un espit...només per el grau del que estic escalant ja me'n adono de que no estem a la via......em toca destrepar fins l'espit, després de comprovar totes les possibilitats...ens mirem un diedre que puja per l'esquerra... aquest diedre te més pinta de ser el que marca la ressenya?...total des del espit continuo pujant una mica fins una reunió de dos espits, la passo de llarg, faig un flanqueig bastant heavy , uns 8 metres i em fico dins del diedre...

continuo amunt , trobo un clau pel camí...el diedre te els seus passos i la roca no és gaire bona... friend per aquí ...alien per allà...i així fins que l'Edu em crida "poca corda" la corda ja frega molt degut al flanqueig que he fet abans...I faig reunió en una savina .









A dalt jo començan el segon llarg i abaix l'Edu arribant a la reunió del mateix llarg.








Tercer llarg. ( 5+ ? ) Des de la savina, hem divisat una reunió de burils situada en una petita feixa, just la dreta, per sobre nostre. El diedre continua amunt una mica més, però ja es veu més xungo... L'Edu deixa el diedre i se'n va fins la reunió, la xapa i continua amunt, aquí hi ha un pas més difícil...hi han dos claus molt junts, com per fer un Ae... després continua per un diedre que marxa a l'esquerra per terreny més faci'l fins la primera gran feixa.








A Dalt , l'Edu Escalant el tercer llarg i abaix jo a la R2.









Quart llarg: (4+ 5+) Travessem la feixa flanquejant a la dreta ...busquem un altre marca... no en trobem cap, però si un clau que ens indica el començament de la via...ara si que estem a la via Alfa Centauro ... just per sota podem veure una savina amb cordinos i un mallon que seria la sortida original... Aquí continuo pujant jo...tram fàcil de 4+ , xapo dos claus i faig un flanqueig a la dreta, trobo la reunió, dos claus, tenim de guanyar temps ...així que xapo i continuo amunt per un diedre molt guapo de 5+ , en el que només trobo un clau, faig reunió passat el diedre,la reunió son dos claus units amb un tros de corda, i el clau de dalt es mou...





Des d'el terre fins la primera feixa, hem pujat entres llargs... pujant bastant a l'aventura, després hem averiguat que hem fet els tres primers llargs per la via Eder.








Cinquè llarg:( 5º ) l'Edu Surt per la dreta de la reunió...supera una petita panxeta, xapa un clau ...agafa un petit diedre...en aquest punt hi ha un altre clau...i continua pujant fins una feixa...Aquí fa un flanqueig a la esquerra fins un arbra bastant gran en el que prepara la reunió.


Sisè llarg: ( 4+ ) Sortim per la dreta de la reunió, passem de llarg un diedre... i agafem el següent diedre , hi han bones savines per assegurar-nos...i ja arribem a la gran feixa. insta.lo reunió en un bon arbre.





Setè llarg:( 4+ ) Hem travessat la feixa caminant, ja tenim davant l'últim pany de pared, ara ja entrarem a la via Platinum. Trobem una fletxa picada al inici....encara queda un bon tros de pared, i resulta ser de lo millor, la roca millora considerablement, ... Continua pujant l'Edu... Fa el primer llarg de 4+ , xapa els dos claus de la primera reunió i continua amunt amb el següent llarg que és de IIIº, sacava la corda i tinc de sortir un tram amb ensamble...finalment instal.la la vuitena reunió en una savina. Aquí trobem una caixa amb un llibre de piades.








Vuitè llarg: ( 4+ ) Llarg guapo...Surto per la dreta de la reunió i pujo recte amunt per terreny fàcil fins un gran arbre, passo de llarg aquesta reunió...surto flanquejant per la dreta, em fico dins d'un diedre fins trobar un clau que protegeix un pas desplomat, superat això arribo a una gran feixa...faig un gran flanqueig fins arribar a la reunió.un clau.








L'Edu fent el flanqueig per arribar a la reunió.


Novè llarg: ( 1 ) Simplement continuar flanquejant per la feixa, fins trobar un altre clau que ens marca la següent reunió.



Desè llarg: ( 4+ 5º ) Llargs guapos pràcticament des-equipats, amb molt bona roca... l'Edu, puja protegint-se amb les fissures fins arribar a una reunió de dos claus, agafa un petit diedre fins trobar un clau que protegeix un pas desplomadet, superat això, un altre diedre amb un altre clau i flanqueja a la dreta fins que trobar la següent reunió...dos claus.



Onzè llarg: ( 4+ ) Llarg des-equipat, bona roca. Sacava lo bo! pujo per un diedre que ens queda just a la dreta, faig servir un parell de savines per protegir-me, enllaço amb un altre diedre que ja em porta al cim, instal.lo la reunió amb dos savines. Aquí trobem una bústia amb el nom de platinum pintat.







A dalt.....el tram final de la via i abaix la reunió del cim.







Observacions: La pared està ven orientada al sol. Surt una escalada força llarga però interrompuda per feixes que li treuen ambient. La via està pràcticament des-equipada, tindrem d'autoprotegir-nos contínuament.... La qualitat de la roca es molt variaada, predominant la bona roca a la part superior.

Escalada realitzada: 17-novembre-2007.




SIGA LEYENDO

dilluns, 19 de novembre del 2007

Via El Somni Pirata ( Pared de Canalda ).


Els comentaris que havia llegit als fòrums de l'escalada a Canalda no eren gaire positius...la gent, parla de roca dolenta, assegurances justes, caigudes dolentes sobre repisas, llargs exposats...etc... a mi m'agrada comprovar les coses per mi mateix ...L'Edu me'n havia parlat bé de la zona.... Ell ja te fetes unes quantes vies per Canalda....Jo es el primer cop que escalo en aquesta pared, aquesta no és precisament una de les vies més fàcils ......Divendres surto del curru a les vuit del matí, he quedat amb l'Edu a Solsona .Estem en plena onada de fred i les temperatures a l'ombra son sota cero...Un cafè al bar on tenen les ressenyes i ens posem en marxa....El lloc molt guapo i la pared invita a ser escalada...




Primera ascensió: Manolo vilchez, Josep Vila i Armand Ballard. 22-10-1989.


Recorregut: 200 metres.


Dificultat: 6b i Ae ( 6a obligat ).


Horari aproximat: De quatre a cinc hores.


Aproximació: Des del cotxe , pugem un petit caminet que puja directament fins el peu de pared. 10 minuts.


Descens: Des del cim flanquegem a l'esquerra fins trobar una canal, baixem per la canal fins que queda tallada i aquí tenim dos ràpels llargs o tres de curts,des d'aquí seguim flanquejant a l'esquerra i passada la casa en ruïnes agafem el caminet que baixa fins la carretera.


Material: 12 cintes exprés, algun friend o aliens poden ser útils. (nosaltres només hem fet servir l'alien groc). ( Estrep molt útil ).


Equipament: La via Esta equipada, Pero és una mica expo....Parabolts al primer llarg si fem la entrada per Funció Delta. Burils i dos claus a la resta de la via i algun espit en alguna reunió.

Escalada realitzada: 16-11-2007.




Copia de la ressenya original de la via....

Primer llarg: ( 6a ) Començo pujant jo, pel primer llarg de la via Funció Delta, va just per l'esquerre de la via original i es una alternativa recomençada en el llibre de les 100 millors... Aquest tram està molt ben assegurat amb parabolts, de fet només començar ja veig de quin pal va l'escalada en aquesta pared...vaig superant varies panxes amb bona roca i amb passos molt guapos e intuïtius, es tracta d'anar buscant les parts més febles de la pared per poder superar les panxes, després d'uns metres escalats i uns 8 parabolts xapats, ens trobem amb el que seria la primera reunio de la via Funció Delta, la passem de llarg i uns metres més amunt i una mica més a l'esquerra trobo e instal.lo la primera reunió del Somni Pirata, (reunió rapel.lable). La primera impressió és molt positiva...




Jo i l'Edu al primer llarg...




Segon llarg: ( 6a ) Continua pujant l'Edu... Al llibre de les 100 millors ressenyen que hi ha un tram expo de 6a, nosaltres coincidim en que no hi ha cap pas que superi el 5+. Hi ha algun tram exposat entre la segona i la quarta assegurança... El caràcter de la via comença a veure's ...Les assegurances son burils, per sort, en bon estat, però bastant distanciats entre ells. El llarg comença fent un flanqueig ascendent a l'esquerre, el recorregut és tot en placa, superem una especie de diedret fissurat, i uns metres més amunt flanquejarem a la dreta fins trobar la reunió.




L'Edu al inici del segon llarg , te d'arribar fins aquell sortint de pedra que forma una fissura amb la pared i jo a sota arribant a la reunió...




Tercer llarg: ( 6b ) Aquest Llarg és preciós... Començo escalant un pel a l'esquerra, xapem tres burils, aquí hi ha un pas que serà de 6a i no de 6b com marca la ressenya que portem, superat el pas, fem un flanqueig bastant gran a la dreta, trobem 2 burils. Hem arribat fins un desplome't, aquí tenim el pas de 6b, no es veu especialment difícil, però ens caldrà ser una mica alts per arribar i agafar-nos a una pressa bona , ... jo com soc baixet..jeje!...i no tinc ganes de posar a proba la resistència del buril..faig un passe't d'A0 per agafar-me a la presa i amunt en lliure ......supero un altre panxeta i recte amunt fins trobar un buril i un clau , pràcticament junts, en aquest lloc també trobo alguna dificultat...supertat aquest pas anem a l'esquerre i reunió.




Jo obrint el tercer llarg...

La Roca en aquest llarg és un molt bona, és el que li diuen corall vermell, i que fa honor al nom de la via , ja que anem navegant sinuosament pel corall i les onades que son les panxes...
Els meus braços ja comencen a estar cansadets no estan acostumats a tant desplom seguit...(Reunio rapelable) .



Travessant un tram de corall vermell del tercer llarg...




Quart llarg: ( 6a ) Sortim per l'esquerra per superar la panxa que tenim davant, aquí l'Edu protegeix la sortida amb un alien groc, el primer buril està una mica amunt...superada la panxa de 5+. Flanquegem a la dreta fins trobar un diedre, just en aquest diedre està el pas de 6a, bastant exigent per cert... després anem a la dreta fins trobar la reunió.





Obrint el quart llarg, aquí es pot veure l'alien groc al inici del llarg...

Cinquè llarg: ( 6a Ae ) Aquest llarg ja em va costar lo meu... Les sortides en lliure dels desploms s'hem van fer més difícils de 6a...Començo escalant un tros de placa de 6a fins arribar a uns passos d'Ae ... ja noto els braços bastant inflats...els quatre llarcs que portem escalats es fan notar...així que trec l'estrep...tot i així a la sortida de l'Ae flipo i tinc algun problema per recuperar l'estrep, amb petita caiguda inclosa...una mica més endavant em trobo amb un desplom ja bastant més pronunciat...aquí la tònica es la mateixa, estrep i anar tirant...un altre cop per sortir de l'Artificial flipo bastant, hi han bones preses però ja tinc els avantbraços inflats i no m'aguanten gens ni mica...bé superat això, flanqueig a la dreta i monto reunió.




La meva cara ho diu tot...


Aquest llarg també és molt guapo, llàstima de porta ja la pila baixa...La reunió esta en un lloc guapissim, sobre el desplom i amb un pati de la hòstia....
Aquí si anem amb poca pila o justets de grau, el millor seria portar 2 estreps un per cada sortida dels Ae, deixar-los a les sortides i que el segon ja es preocupes de recollir-los. Si venim bé de forçes o som superguerrers, ni estreps ni res de res, 6a/ae i amb una ma al cul.jeje!



Aquí estic superant l'últim Ae ...


Sisè llarg: ( 5º ) En aquest llarg trobem trams de roca trencada que no donen cap confiança, començarem pujant recte amunt, per després anar flanquejant a la dreta, ens trobem una reunió de parabolts que saltarem i després de superar un petit diedret una mica trencat, continuarem per l'esquerre per terreny fàcil i herbós fins la reunió. ( aquest es el llarg menys interessant )





Jo al cim , ja només ens queda anar a pendre la birra al bar...


Observacions : L'escalada a Canalda és molt i molt emocionant, es cert que les assegurances allunyen bastant i que et trobes amb passos de fotre els collons abans que el cap...jeje... en els quals no t'ho pots pensar gaire...En aquesta via la majoria de la roca és d'una excel·lent qualitat i amb trams de roca de corall vermell super adherent e interessant, roca que no havia vist a cap altre lloc , ja només per això ja la recomanaria.El recorregut és molt guapo i bastant sinuos, la via va buscant les parts més febles de la pared ... Somni Pirata una imprescindible de la zona.

SIGA LEYENDO

dijous, 15 de novembre del 2007

C.A.D.E ( Miranda de la Portella ) En Solitari.







El dibuix de la via és totalment orientatiu...


Dimecres, continuant amb el meu aprenentatge de escalador solitari, vaig escollir aquesta via de grau molt assequible i requipada amb parabolts amb motiu de 50 aniversari dels C.A.D.E. Aquest cop no he tingut cap problema ni ensurt...tot ha anat molt be...
He començat la via de bon mati, fotia un fred bastant acusat ... al sortir de la xemeneia ja em tocava el sol, i la segona part de la via ha sigut tot un plaer...
Al arribar al cim he pogut gaudir de les millors vistes que podem tenir de la zona d'Agulles.


Aproximació: Des del parking de can massana o agulles, pugem camí amunt seguint les indicacions del camí que porta al refugi Vicenç Barbé, just abans d'arribar al coll de les portelles baixem per un caminet a ma dreta que esta marcat amb una fita des d'aquí tindrem d'anar flanquejant fins arribar al peu de la Miranda de la Portella, La via comença sobre una cova.El camí esta molt enverditzat.
Hi ha un altre poció que potser es més còmode, seria baixar en ràpel des del coll que hi ha entre la miranda i el dau, fins arribar a la llastra.





Sobre la cova està la el peu de via.

Descens: Un curt rapel per la cara est. També es pot destrepar per una canal al sud i anar flanquejant cap a l'est.

Primera ascensió: Santacana, vendrell i germans Pons. 1957.


Ascensió realitzada en solitari el 14-11-2007.

Dificultat: 6a+ V/A1e.

Recorregut: 135 metres.

Equipament: La via esta equipada amb parabolts, algun espit i buril.Les reunions estan equipades per rapel.lar.

Material : 8 cintes exprés, 1 estrep.




Aquí comença la via...


Primer llarg: A1/ Vº .El llarg esta equipat amb parabolts, també trobem algun espit i buril i un pont de roca amb un cordino, hi ha una reunió amb dos espits a peu de via molt còmode per anar-hi en solitari... els primers trams del llarg son d'artificial , tot i així el recorregut va per una fissura una mica desplomada que potser també es faci en lliure, a mig llarg la pared es tomba i arribem amb passos de IV+ / Vº fins la reunió.


Segon llarg: III+/ IVº . Les ressenyes que he vist marquen III .Començarem per la dreta de la reunió, aquí la xemeneia és molt estreta i potser ens va millor si no ens fiquem gaire en dins, després arribem al segon tram, impressionant xemeneia amb poc espai entre pared i pared, tindrem d'entrar ven en dins, si podem estalviar-nos dur motxilla millor, en aquest tram més que escalar sembla que estiguem fent espeleologia, el recorregut és gairebé horitzontal , al final tindrem de pujar un tram més vertical per arribar a la reunió. No hi ha cap assegurança en aquest llarg i això fa dubtar una mica de si vas bé o no ...
( En aquest llarg per fer la via en solitari, recomanaria desencordar-se i fer el llarg a pel, però amb la corda lligada,i recuperar-la al arribar a la reunió, ens estalviarem tindre de tornar a la reunió, i fer tres cops la xemeneia ...i total no hi ha cap assegurança...)



La xemeneia impressiona més del que realment és...





Tercer llarg: 6a+/ Ao .Aquest llarg és molt guapo, ja hem sortit de la xemeneia, comencem per una placa en travessia ascendent a la dreta fins arribar a un desplome't, superar aquest desplome't, es el mes difícil del llarg si ho fem en lliure...esta molt ven assegurat amb tres parabolts super junts entre ells. No se exactament la dificultat en lliure, jo diria que hi ha un pas de 6a+. Després ja continuem per placa tombada fins la reunió. (Jo al obrir-lo he fet el pas de 6a+ descansant en una cinta, al recollir el material ja l'he provat tot en lliure i surt molt bé) .





Quart llarg:Vº/ A1 . Es tracta d'un curt tram de fissura un pel desplomada al principi, hi ha un parabolt molt ben col.locat per enganxar-si i fer-ho en artifo, Aquest pas no l'he provat en lliure però jo diria 6b+/6c, després de superar la fissura anirem cap a l'esquerra i superarem un altra fissura , aquesta molt més fàcil i sense assegurances,i ja estem al cim.
Jo he empalmat els llargs tercer i quart amb una corda de 70 metres. Els dos llargs junts fan 35 metres.




Les vistes des del cim son molt guapes




La via m'ha encantat i m'ho he passat força bé, considero que és una via curteta però recomanable.







SIGA LEYENDO