diumenge, 11 de novembre de 2007

Via Sud directa al Pajaro ( La Pedriza )





Ja que aquest cap de setmana desgraciadament em toca currar, tinc temps per escriure...aprofitaré per recordar aquesta escalada que vaig fer a les vacances a finals de setembre...

Escalada Realitzada el 27 de setembre del 2007.


El Manel i jo continuem de vacances...Després d'haver tingut de marxar dels Pics d'Europa degut a la climatologia, vam valorar on podríem continuar les vacances sense mullar-nos gaire, la Pedriza és un d'aquells llocs que havia sentit parlar, però que degut a la distancia no havia arribat a conèixer, la meteo deia que allà faria bon temps, va resultar ser una encertada decisió...ens va encantar....Aquesta escalada junt amb la via Fulgencio al hueso, que també tinc ressenyada al bloc, em van impresionar, no per les dificultats, si no per la singularitat i bellesa de cada forma de la roca, son gegants escultures esculpides per la natura...


La Pedriza es una muntanya màgica igual que Montserat, esta clar que tornarem...



Aquí el Pajaro des d'un altre perspectiva...Un paradís de granit...


El Pajaro és sense dubte un dels cims més emblemàtics de la Pedriza.
La via Sud Directa és una escalada molt clàssica, recomanable si ens agrada no trobar gaire equipament mentre escalem.
Recorregut: 190 metres.




La linea vermella es el trazat que vam fer nosaltres, la variant marcada amb blau a la dreta, seria la normal i marcat amb blau a l'esquerra, una variant més transitada...




Aquesta ressenya la vaig trobar després de fer la via, per on vam pujar no surt marcat.


Primera ascensió: Zabala, Melia i companys.per la ruta normal fins el coll del Pajaro al 1916.
Però fins el 1935 no es va arribar a trepitxar el cim, van ser Teógenes Diaz i A. Tresaco que van obrir la Sud directa.


Aproximació: Des de el parking de Cantocochino agafem el camí que porta al refugi Giner ( GR 10 ) ,des d'aquí agafarem un camine't a l'esquerra que creua un riuet i comence'm a pujar en direcció al Pajaro.1' 5h des del parking.

Primer llarg:(40m, 6a) Una vegada estem al peu de pared , tot sembla bastant fàcil i assequible des de abaix...
Començo pujant jo, és un llarg que teòricament és 5+, però després de haver-lo fet...penso que es 6a. De fet algunes guies ja el marquen de 6a.
Son 40 metres. Es comence per un tros de placa per després anar franquejant a l'esquerra per ficar-nos dins d'una xemeneia. La xemeneia te una fissura que la recorre de dalt a baix, vaig protegint-me amb friends i tascons, està net de assegurances, no trigo en adonar-me'n de que em tinc d'estalviar friends petis i mitjans o a mig llarg em quedaré sense res... el recorregut del Llarg és preciós, adherència pels peus i fissura i oposició per les mans, finalment arribo a la reunió...quina passada de llarg!!, i ven net com a mi m'agraden...
Hi han dos parabols a la reunió. Millor portar algun friend mitja repetit.





Jo pujant el primer llarg...

Segon llarg: (15m, IV+ És ven curtet... Comença escalant el Manel, s'ha de pujar per una estètica bavaresa que surt a l'esquerra, fins trobar la reunió.


Tercer llarg: (35m, V+) Es tracte de pujar en bavaresa per una serie de fissures perfectes que ens portaran fins sota un desplom que forma el conegut "escut"...aquí tinc de flanquejar a la dreta utilitzant una petita fissureta pels dits. Els peus els porto pràcticament en adherència, flaqueig guapo i tècnic.
Una vegada em superat el pas, trobo la reunió de parabols desequipada...continuo flanquejant a la dreta fins que trobo una reunió en un altre punt, em penso que és la reunió d'Un altre via. Pero decideixo aprofitar-la.







En Manel puja per l'estètica fissura....Més amunt li espera el pas de l'escut.



Quart llarg: Mirant les cutres ressenyes que portem, dedueixo que la via tindria d'anar per un espero que ens queda més a la dreta, surto des-trepant per donar un cop d'ull i no veig cap reunió on tindria d'haver-la...decideixo tornar a la reunió d'abans i fer una variant... Davant tinc tres alternatives, i cap és la ruta normal que fa tothom... Un trosse't de fissura que surt a l'esquerre amb algun clau, després la mateixa fissura travessa un sostre per sota.( 6c/A1 ). Aquesta hagués sigut la més segura...

Aquí estic a la reunió prèvia al llarg misteriós, ja s'em nota a la cara que em fà llullu...

Un altre alternativa seria recte amunt...veig un espit molt molt amunt....i res més ...buff es veu mooolt xungo...i totalment desequipat i no hi han fissures.


Al final em penso que no vaig escollir el millor camí... un diedre-xemeneia de color negre que surt per la nostra dreta, que al principi el trobo xungo i després xunguissim... les pareds resulten estar plenes de molsa en molts punts, de no passar-hi ningú... tinc clar que m'he sortit de la via... Ja portava uns metres escalats, i trobo un clau oxidat que m'anima a continuar pujant.
Després de arrossegar-me per la xemeneia sense poder assegurar-me com m'hages agradat, i de passar por en alguns passos de roca bruta... aconsegueixo sortir per dalt.... Aquí si que em va pujar l'adrenalina !!
Ja superats aquests passos faig un flanqueig a la dreta i no es veu cap reunió, tinc la sensació de pujar a l'aventura, supero un petit ressalte't i vaig tirant metres fins que el terreny és més fàcil, però amb cap possibilitat de protegir-me, sento al Manel cridar "poca corda", tinc de muntar reunió amb un pont de roca , dos friends i un merlet en un sortint...




Aquest es el tram de la variant que vem fer...el de la molsa i el meu cul apretat... jeje!





El Manel arriba a la cinquena reunió...


Cinquè i sisè llarg: ( III i V ) Molt aprop d'on he muntat la reunió veig una reunió de parabolts desquipada e inutilitzada a cops de martell... Des d'aquí ja es veu tot fàcil i tombat, i tinc la certesa de que em tornat un altre cop a la via original. No hi ha cap assegurança fins arribar a la següent reunió, xapo l'última reunió, ens queden uns pocs metres d'adherència de cinquè grau sense assegurances, sento cridar al Manel "ensambleee" i als pocs metres ja estic al cim.


Observacions: Trobem varies reunions desequipades, les úniques reunions de la via que em trobat, son, la primera, la segona i la del cim. Al recorregut dels llargs tampoc trobem pràcticament res .

Això si...La via és preciosa, sobretot els llargs inferiors.





Vista des del cim...curioses les formes de la pedra...





4 comentaris:

M.Payerols ha dit...

Hey mikel, sóc jo, el k surt a la foto jejeje
Wapa aquesta via tio, sobretot la variant k vam fer, aquell fisurote ... quina paranoia d llarg, m´enracordo ajjjaj, va se wapa wapa, sens dubte

Miquel Sabadell ha dit...

Hola neng!...jeje! T'ha fet recordar això...igual per aquí algú coneix la zona i ens diu...ja saps que la Pedri em va flipar molt, ara aviam si les properes vacances l'endevinem i triomfem amb la meteo als Pics d'Europa, Ja saps que tenim coses pendents per allà!!

enkil ha dit...

QUE PASA WAPO MOLT WAPO EL TEU BLOG I DE PAS AMB AL TEU PERMIS PER LA GENT QUE LLEGEIXI AQUI QUE ENTRIN A http://montana.mforos.com/

Miquel Sabadell ha dit...

Ei Enkil! Has entrat! publicitat de montana....quin personatge estàs fet!,jeje!