diumenge, 25 de novembre del 2007

Via Edelweis-Espero dels núvols ( El Dumbo ) En solitari...









Montserrat...dijous al matí...he dormit a la furgo...em llevo ven d'hora...estik al parking d'agulles, La meva intenció és fer alguna cosa en solitari... "El Dumbo" ... Una de les agulles que em falten.... Em vaig apropant fins el peu de la pared, i mirant des de abaix, la linea de la via edelweis em va motiva....
La via esta "semi-requipada" amb espits... això vol dir ...que està equipada amb burils vells i que de tant en tant anem trobant algun espit per reforçar els pasos més difícils, trobarem alguns burils sense xapa que estan situats a llocs clau i costen de veure, he marcat els que he vist a la ressenya ....





Primera ascensió: Salvi, Marihuano i J Verdaguer.

Activitat realitzada en sol.litari el 22-11-2007.
Aproximació: Des del Refugi Vicent Barbé anem en direcció Frares fins trobar la Canal Ampla, seguim per la canal i a uns 20 metres trobem una fita, en aquest punt ascendeix a la nostra esquerra un corriol que puja entre els arbres fins a la cara est d'aquesta agulla.
Descens: Un cop al cim baixem per l'aresta nord.

Dificultat: 6a+ A1e ( 5+ obligat ).

Recoregut: 100 metres.




He fet la ressenya marcant les assegurances.

Primer llarg: ( V+ ) Llarg bastant curtet... comencem pujant per una placa en direcció a una petita vauma i començament d'una especie de diedre, allà on la pared es posa més vertical , hi ha un pas fine't, la reunió son tres burils i un espit amb un mallon...






Començament de la via vist des del terra, a la vauma hi ha la primera reunió....

Segon llarg: (6a+ A1e) Llarg guapo!! Aquí comença la diversió, sotim de la reunió i tenim de superar un petit desplom... El primer espit queda a l'esquerra i una mica per sobre del espit, hi ha un cap de buril que costa de veure... superat això,una mica més amunt trobarem un altre desplome't... aquest més facil de superar, també assegurat amb un espit i un buril, ...superats aquests passos inicials, les dificultats disminueixen, però no l'atractiu del llarg...seguim ficats dins d'una especie de diedre obert, molt guapo...anirem pujant sense trobar gaires dificultats, uns metres abans d'arribar a la reunió, tindrem de superar un tram bastant vertical, amb algun passe't de 5+, semblant als anteriors, però menys problemàtic, superat això, la pared es tomba i trobem la reunió a l'esquerra.





Escalant el segon llarg...






Tercer llarg: (6a A0e) Estem en una reunió estratègica que uneix la via Edelwais amb l'espero des núvols , ...des de la reunió, sortim per l'esquerra per després tornar a la dreta, tenim de trobar un espit que queda per sobre nostre, però que no es veu des de la reunió...flanquegem a la dreta fins trobar dos burils, aquí tenim l'últim pas complicat de la via, teòricament 6a en lliure...no se si es per anar en sol.litari...però em va costar ......uns metres més amunt, hi ha un arbre on jo vaig muntar reunió, però que si heu fet la reunió anterior, no us farà falta. Des d'aquest punt ja només ens quedara un tram de IIIº fins el cim. Al cim trobem una savina per muntar la reunió.


Les cabres i els que estem com una cabra al cim...





Observacions: Amb una corda de 70 metres, vaig enllaçar els tres primers llargs ...des de la tercera reunió fins al cim , vaig pujar sense corda per terreny fàcil.... ...no duia estrep , però he fet servir una baga per superar algun dels passos més difícils... En fí...una curta , rapida i magnifica escalada...i un matí genial molt ven aprofitat...


7 comentaris:

Anònim ha dit...

Tinc la regió d'agulles molt oblidada i el Dumbo es de les que esta en la llista de falti, ( condirien les meves filles )
I aquesta via es veu molt interessant

Saluts

Ramon.

Dalton's ha dit...

Carai tu! felicitats per la via. Bastanta tela per haver començat amb el solitari no? Jo tinc ganes de fer-la. Ara que tinc informació de 1a mà...
Bones escalades!

Raquel ha dit...

Ei Miquel, felicitats altra vegada!! Quina enveja sana que em fas...sols cal veure't el somriure per saber que estaves gaudint...mmm... segueix disfrutant-ho i compartint-ho en el blog!!
Una abraçada!

Llorenç ha dit...

BOnes Miquel!!!

Veig que no pares!!! espero que no acabessis tant fet pols com a alfa centauro! que d'altra banda felicitats per la via!!! quins collons posar-hi, amb el fred que feia i lo curt que es el dia!
ens veiem algun altre dia!

Miquel Sabadell ha dit...

Hola gripaires, dons a mi em passa el mateix , feia unt munt de temps que no feia res per agulles, i amb això de començar amb el tema del solitari ara ja he fet 4 vietes per la zona, és precios el lloc...

Hola dalton's ,molt guapa la via, no et pensis que és gaire xunga, la dificultat , son 4 passos aillats.

Raquel...m'ho vaig passar de conya , com cada via que he fet en solitari, m'ho intento pendre amb tranquilitat i gaudint del dia ,del solet i em pau amb mi mateix...jeje!

Hola kutrescaladors, t'explicaré...el dia que ens vam coneixer...el dia anterior vaig sortir de la feina a les vuit del matí, sensè dormir vaig pujar a canalda..vam fer la somni pirata..sopar, i dormir poc..per poder fer la centauro..i després el tute de la centauro...buff massa per mi...jeje!

Santi Archs ha dit...

Esta via fue abierta en 1977 por Alfons Rosell, Santi Archs, y otros amigos de la epoca, los que se dicen autores de la via solo hicieron una variante desde la segunda reunion, ya que la via original sale por el diedro de la izquierda, y el nombre de Edelweis se le puso debido a que el material empleado para abrirla lo proporciono Ricardo dueño de deportes Edelweis; ademas tambien se abrio la aresta que da a la canal derecha con el nombre de Josep Nieto guarda del aquel entonces del refugi , por Joan Freixas y Santi Archs en 1979, Tambien ese mismo año abrimos el diedro que enlaza con la salida original de la via Edelweis

Santi Archs ha dit...

La via del diedro izquierdo la llamamos via Anette