Via G.A.M ( Portella inferior ).
Aproximació: Sortim del parquing de Can Massana , pugem camí amunt fins trobar un desviament a ma dreta ,direcció refugi Vicenç Barbé , està indicat amb un cartell, abans d'arribar al coll de les portelles ja trobem el peu de via de la G.A.M.
Descens: Ràpel de 20 metres per la cara est.
Recorregut: 100 metres.
Dificultat: 5/A0e ( 6a ) .
Equipament: Via requipada amb parabolts, també trobem algun clau i burils.Reunions rapel.lables.
Material: Cintes exprés.
Orientació: sud.
La ressenya d'onaclimb amb altres variants.
Via Aresta Brucs ( Les Savines ).
Primera ascensió: Cerdà II i E.Noelle .1958.
Aproximació: Des del coll de les Portelles en direcció Nord. Pujar el turonet i seguir per un caminet ascendent fins al peu de les agulles.
Descens: Ràpel de 15 metres per la cara est.
Recorregut: 40 metres.
Dificultat: V.
Equipament: Equipada amb parabolts i espits.Reunions no rapel.lables.
ELS MEUS INICIS EN SOLITARI.
LA BATALLETA:
Il·lusionat com un nen amb el seu juguet nou , avui he sortit de la feina en direcció Montserrat, mentre treballava he anat pensant quines vies fer, ja que es tracta d'iniciar-me en l'escalada en solitari, he pensat en la regió d'agulles, allà vaig començar a escalar, ara ja fa un temps...
La cara oest d'Agulles mentre pujava.Tot just sortia el sol.
He sortit de la feina a les sis del matí, he arribat al parking d'agulles a les set. Encara es de nit... La balla que hi ha a l'entrada està tancada... fa un fred de collons... vaig preparant la motxilla mentre comença aclarir... pujo camí amunt amb el frontal encara encès... porto un ipod amb música que m'acompanya...la música de rammstein em posa les piles...arribo al peu de la portella inferior... ja es de dia....he d'anar per feina....em poso els gats i començo pujant pel primer llarg, és una rampa fàcil de III+... no trec la corda de la motxilla...La roca està com humida...El sol encara no hi toca...La música encara sona... Em sento lliure i compenetrat amb la muntanya... Tinc d'anar amb compte, un pas en fals i l'hostion és de tanatori... Arribo a la reunió i la monto... Estik sobre una feixa... Preparo el material.... El silent lluent destaca per sobre de tota la resta...Li faig el ballestrinque ... Penso que ho tinc tot controlat ....Només començar hi ha un pas de V+... Panxa montserratina amb preses sobades...Em sento estrany d'escalar sol... No porto magnesi... Calço el peu en un sortint i rellisco, per sort estik ben agafat de mans... Ja començo a no estar tant trankil... "És un pas fàcil", em dic a mi mateix....Em llenço a buscar un petit canto i pujo amunt ...trec una exprés, xapo i respiro...sembla que el silent rutlla bé.... No tinc gaire tacte als dits i tinc d'anar bufant per escalfar-los...Poc a poc vaig pujant superant passos de no gaire dificultat... Els peus relliscant en les preses més sobades...Comença a bufar un vent gèlid que se'm va clavant al cap com si fossin agulles ...
Tot s'ha emboirat ràpidament... Vaig amb peus de plom... No vii caure el primer dia, i menys estan sol..Començen els problemes ...Merda...alguna cosa no va bé... La corda s'ha enganxat ...No em deixa pujar , miro abaix i tinc un cacao de cordes que t'hi cagas, no m'he quedat precisament al millor lloc...La pta corda no es mouuu, joder el nus es clava sol? com pot ser? aconsegueixo arreglar el tema sense incidents però amb nervis ... ja he arribat a la reunió... He de tornar a baixar per recuperar el material ...Següent llarg...Començo fent un petit flanqueig a l'esquerra ...Hi ha un altre panxa amb un pas d'A0 o 6a... Miro de provar en lliure... Em llenço a la piscina... No hi ha volta enrere....Ja estik encara-mat al desplom... Em quedo bloquejant del braç dret...trec la cinta i xapo un clau...ara tindria d'arribar a la llàmbria... buff no puc...el coco no em deixa , m'agafo de la cinta... Els dubtes i les pors envaeixen el meu cervell ...Encara no me'n refio del meu company, ens tenim de conèixer millor ... A0 i amunt... La corda torna a enganxar-se... merdaaa! ...i així fins amunt...
El pas d'A0 o 6a segons algunes ressenyes...es pot veure un cordino lligat a un clau just a sobre del parabolt.
He trigat bastant però tenint en compte que son 100 metres...encara em queden ganes i temps... vaig fins l'aresta brucs de les savines, preparo tot el tema, aquí ja funciona tot millor, he arribat a la primera reunió sense problemes...
El primer llarg esta requipat amb parabolts, però estan una mica oxidats, el segon son spits, a la sortida del segon llarg hi ha una placa amb preses grans de canto romo supersobat, aquí m'ha anat d'un pel pegar-me un hostion solitari amb caiguda sobre una rapissa...massa rasca ,poc tacte a les mans i als peus i roca relliscosa ...
L'aresta brucs de les Savines amb el primer llarg muntat i sota mentre el pujava.
Conclusions : M'he sentit poc segur , fent el patètic bastant sovint, jeje! em queda molt per aprendre i perfeccionar, potser tindria d'haver escollit unes vies més fàcils?, La sensació de relliscar contínuament, junt amb el llullu a caure...han fet un coptel un pel desagradable.
La experiència al final ha sigut bastant satisfactòria i gratificant, mentre baixava de camí al cotxe ja pensava en la següent escalada....
Espero pillar una mica de solet el proper dia .
2 comentaris:
Felicitats per l'estrena Miquel!!
Quins nervis que he passat llegint el teu post... buaaaa, quina por!!
Quan m'estreni com a solitària, ho penso fer en una via de IV d'esportiva, macroxapada amb paravolts, amb una gran coltxoneta a baix i a plè sol de la cara sud d'algun indret on l'hospital estigui a prop!! Je, je!!
Quin parell de collons Miquel!!
Bé,jo vaig fer-ho així, vaig estar una estona a Cellecs i vaig fer tres vies d'esportiva , depres pretenia buscar alguna cosa facil.leta per Montserrat, la gam feia temps que m'he la mirava...va influir molt el tema de la boira...avui he tornat a Montserrat i la cosa ha estat molt diferent...m'ha fet solet...i cap problema...
Publica un comentari a l'entrada