El dibuix de la via és totalment orientatiu...
Dimecres, continuant amb el meu aprenentatge de escalador solitari, vaig escollir aquesta via de grau molt assequible i requipada amb parabolts amb motiu de 50 aniversari dels C.A.D.E. Aquest cop no he tingut cap problema ni ensurt...tot ha anat molt be...
He començat la via de bon mati, fotia un fred bastant acusat ... al sortir de la xemeneia ja em tocava el sol, i la segona part de la via ha sigut tot un plaer...
Al arribar al cim he pogut gaudir de les millors vistes que podem tenir de la zona d'Agulles.
Aproximació: Des del parking de can massana o agulles, pugem camí amunt seguint les indicacions del camí que porta al refugi Vicenç Barbé, just abans d'arribar al coll de les portelles baixem per un caminet a ma dreta que esta marcat amb una fita des d'aquí tindrem d'anar flanquejant fins arribar al peu de la Miranda de la Portella, La via comença sobre una cova.El camí esta molt enverditzat.
Hi ha un altre poció que potser es més còmode, seria baixar en ràpel des del coll que hi ha entre la miranda i el dau, fins arribar a la llastra.
Sobre la cova està la el peu de via.
Descens: Un curt rapel per la cara est. També es pot destrepar per una canal al sud i anar flanquejant cap a l'est.
Primera ascensió: Santacana, vendrell i germans Pons. 1957.
Ascensió realitzada en solitari el 14-11-2007.
Dificultat: 6a+ V/A1e.
Recorregut: 135 metres.
Equipament: La via esta equipada amb parabolts, algun espit i buril.Les reunions estan equipades per rapel.lar.
Material : 8 cintes exprés, 1 estrep.
Aquí comença la via...
Primer llarg: A1/ Vº .El llarg esta equipat amb parabolts, també trobem algun espit i buril i un pont de roca amb un cordino, hi ha una reunió amb dos espits a peu de via molt còmode per anar-hi en solitari... els primers trams del llarg son d'artificial , tot i així el recorregut va per una fissura una mica desplomada que potser també es faci en lliure, a mig llarg la pared es tomba i arribem amb passos de IV+ / Vº fins la reunió.
Segon llarg: III+/ IVº . Les ressenyes que he vist marquen III .Començarem per la dreta de la reunió, aquí la xemeneia és molt estreta i potser ens va millor si no ens fiquem gaire en dins, després arribem al segon tram, impressionant xemeneia amb poc espai entre pared i pared, tindrem d'entrar ven en dins, si podem estalviar-nos dur motxilla millor, en aquest tram més que escalar sembla que estiguem fent espeleologia, el recorregut és gairebé horitzontal , al final tindrem de pujar un tram més vertical per arribar a la reunió. No hi ha cap assegurança en aquest llarg i això fa dubtar una mica de si vas bé o no ...
( En aquest llarg per fer la via en solitari, recomanaria desencordar-se i fer el llarg a pel, però amb la corda lligada,i recuperar-la al arribar a la reunió, ens estalviarem tindre de tornar a la reunió, i fer tres cops la xemeneia ...i total no hi ha cap assegurança...)
La xemeneia impressiona més del que realment és...
Tercer llarg: 6a+/ Ao .Aquest llarg és molt guapo, ja hem sortit de la xemeneia, comencem per una placa en travessia ascendent a la dreta fins arribar a un desplome't, superar aquest desplome't, es el mes difícil del llarg si ho fem en lliure...esta molt ven assegurat amb tres parabolts super junts entre ells. No se exactament la dificultat en lliure, jo diria que hi ha un pas de 6a+. Després ja continuem per placa tombada fins la reunió. (Jo al obrir-lo he fet el pas de 6a+ descansant en una cinta, al recollir el material ja l'he provat tot en lliure i surt molt bé) .
Quart llarg:Vº/ A1 . Es tracta d'un curt tram de fissura un pel desplomada al principi, hi ha un parabolt molt ben col.locat per enganxar-si i fer-ho en artifo, Aquest pas no l'he provat en lliure però jo diria 6b+/6c, després de superar la fissura anirem cap a l'esquerra i superarem un altra fissura , aquesta molt més fàcil i sense assegurances,i ja estem al cim.
Jo he empalmat els llargs tercer i quart amb una corda de 70 metres. Els dos llargs junts fan 35 metres.
Les vistes des del cim son molt guapes
La via m'ha encantat i m'ho he passat força bé, considero que és una via curteta però recomanable.
9 comentaris:
¿No es demasiado peligroso escalar solo y a estas horas?
Deu n'hi do. La xemeneia si que impresiona.... :)
Enhorabona per la via i l'experiencia!
Ei Iquel que ja en portes dos!! Crack, que estàs fet un crack!!
La CADE de la Miranda de la Portella la vaig fer amb en Marc i en Ramon de Terrassa ara farà un any Em va tocar el llarg de la xemeneia i... em vaig perdre, vaig anar cap a dalt... je, je... i després a desgimpar-ho tot per tornar a la R!! Finalment la va fer en Marc i hi va posar dos àliens!!
Felicitats Miquel!!
Una via molt xula, sobre tot el tercer llarg.
Ja veig que aviat m'hauràs de conar consells tu a mi d'escalar en solitari. Per cert, que tal el silent partner ?
Ei Miquel enhorabona per llençar-te a les escalades en solitari, je,je...com més en fas més t'enganxen!!! ara que ja has començat... a seguir disfrutant!!!
jup's! que sense voler s'em havia publicat el comentari per duplicat!! si és que sóc un cas amb aquestes coses :)
Felicitats.... ja tinc ganes de fer-la ... tothom en parla molt bé!
Dons no walmy no es tant perillos com sembla...tens d'anar relaxat i concentrat amb el que fas i controlant de no caure,jejej
Ei Raquel, pgb i star fisherman... una via divertida i disfrutona i molt apropiada pels meus inicis en solitari, no savia que l'havie-ho fet Raquel...
Ei gatsaule crec que el silent i jo ja ens anem fent amics, va de conya el catxarret!
Merçi Miquel, ja veus si enganxen, poc a poc, com hem vas dir,jeje, ara ja se que encara que tingui cordades disponibles,les sollitaries tindran també el seu lloc...
Publica un comentari a l'entrada