Via Cervera-Raul ( La Talaia Gran ) En solitari.

Divendres tenia clar el que volia fer...volia pujar la Cervera-Raul en solitari, dijous vaig mirar la meteo, i deien que seria l'ultim dia transparent ens uns quants dies...

Així que com moltes nits, la nit de dijous em va tocar treballar, vaig sortir de la feina a les 6h del matí, i sense perdre temps , em vaig dirigir a Montserrat, quant vaig arribar eren les 7h, encara era totalment de nit, i fotia un fred bastant heavy, -3º marcava el cotxe al arribar..duia la motxilla preparada, als pocs minuts, ja estava caminant...fins a mig Camí amb el frontal encès, després, les primeres llums del dia m'il·luminaven, la meva intenció era fer-ho tot bastant rapit per després poder dormir a la tarda, abans d'entrar a treballar a les 22h un altre cop...

La via és molt bona, el lloc immillorable, Una de les zones mes salvatges de Montserrat,....molta "rasca" a les mans, fins que no va tocar el sol...

El sol ja arriba als plecs del llibre...

Primera ascensió: M.Cervera , Raul Martinez.1960.

Aproximació: Des del refugi de Santa Cecília, caminem per la carretera en direcció agulles, fins trobar unes escales de ciment a l'altre banda de la carretera, pujem i veurem un cartell que ens indica que hem de agafar un desviament a ma dreta, el gr... seguim aquest camí fins arribar a la canal que ens dura al Coll del Migdia, des d'aquí baixem per l'altre banda, fins arribar al camí que porta a Sant Jeroni, ( marques grogues ) l'agafem i als pocs metres ja serem sota la aresta. 1 hora des del cotxe.

Descens: 2 ràpels per la cara nord, 32-30.després de fer els dos ràpels, jo he baixat per la banda esquerra fins el peu de via.

Dificultat: 7b o Vº i A1e.

Recorregut: 180 m.

Horari: 3-4 hores.

Equipament: Via equipada amb parabolts, espits,claus i burils.

Material: 15 cintes exprés, alguna xapa recuperable, estrep recomanable.

Per matar el temps a la feina ,he fet aquesta ressenya marcant les assegurances que he fet servir, les fotos del ràpel del cim i d'un clau que em va agradar....

L1- 6a/ (A0) Comencem pujant per un petit diedret , un pel tombat i fàcil , però amb roca delicada, arribem fins un punt en el que la pared es posa vertical, tres parabolts ens marquen el camí, és només un resalt d'uns tres metres i desprès torna a tombar-se, , superat això , continuarem pujant per terreny bastant més fàcil, xaparem un parell de claus i ja fins un arbre, on podrem muntar reunió si volem...

Encadeno el llarg correctament, calculant el tema dels nusos de seguretat per no parar...la dificultat està concentrada en 4 passos , la resta es fa molt bé, tot i que s'ha de vigilar amb la roca, he continuat pujant i he muntat la següent reunió.

L2- (6a+/A0) Tenim davant un altre tram de placa vertical, aquest més difícil que l'anterior, tot ben protegit amb un clau i un parell de parabolts, superat això, anirem recte amunt, per terreny més fàcil, fins la base d'un desplom on muntarem reunió.

Tram curtet, però molt guapo, he fet un descans en mig del tram fine't, no és gaire fàcil i no tinc gaire tacte a les mans... si hagués caigut, donat que havia enllaçat els dos primers llargs, el xiclet de la corda hagués fet que piques sobre la base de la rapissa....i això anant sol, no hagués mooolat gens!!...

L3- ( Vº ) Sortim de la reunió fent un flanqueig a la dreta, pujarem uns vuit metres de placa bastant vertical, tot molt ben assegurat amb parabolts, després continuarem per terreny més fàcil, però sense assegurances fins la reunió.

Llarg guapo, sobretot el principi, després de xapar els cinc parabols del primer tram , ja no he trobat res més fins la reunió, però és molt posible que buscant, pugui haver algun cap de buril pel camí...ja que son bastants metres sense res.

L4- ( 7b o Vº.A1e ) La continuïtat de la paret a quedat tallada per una escletxa, per continuar desgrimpem un pel i podrem arribar a xapar l'espit de la pared del davant, Es tracta de superar uns 15 metres molt verticals, molt ben assegurats per probar en lliure si tenim el grau... és el toc d'ambient d'aquesta via

He passat bastant en artificial ... i provant les parts menys dures en lliure . El llarg és el de sota...

L5- ( IV ) Llarg molt tombat , jo diria que de tercer grau, amb algun trosse't de quart.

No veig cap assegurança.

L6-( IV+ ) Sortim per la dreta de la reunió, xapem un espit, i pugem per terreny molt fàcil fins al cim.

He realitzat la via en quatre llargs, amb corda de 70 metres, encara que l'ultim llarg, després d'aver-lo fet, me'l hagues estalviat... , He fet servir les reunions 2-3-5.

En fi ..una via guapa!

Mirant els Plecs del llibre i la Canal del Migdia des del cim...

SIGA LEYENDO

CERRAR NOTA

Via Esperó dels Núvols ( El Dumbo, Agulles )En Solitari.

Divendres vaig continuar fent feina per Agulles, no fa gaires dies, vaig fer la via Edelweis, d'aquesta mateixa agulla, l'espero dels núvols, és un altre de les vies que tenia mirades per la zona...Ha resultat ser, un recorregut molt maco, però un pel expo en alguns trams...El traçat de la via, s'enfila per un esperó bastant marcat, en general la roca és bona, encara que hi han alguns trams on tindrem de prestar atenció.

Primera Ascensió: J.Verdaguer i M.Durán.1981.

Escalada realitzada en solitari el 07-12-2007.

Aproximació: Sortim del refugi Vicenç Barbé en direcció Frares, pugem per la Canal Ample, a la nostra esquerra, just després de passar el broc del Setrill i el Setrill, trobarem un corriol que porta a la nostra agulla.

Descens: Desgrimpan per la cara nord i baixant a trobar la Canal Ample.

Recorregut: 100 metres.

Dificultat: 6a ( V+ obligat ).

Orientació: Est.

Equipament: Espits i burils.

Material: Cintes exprés, 2 xapes, bagues, "si anem justets de grau"estrep recomanable per l'ultim llarg.

He fet aquesta ressenya, marcant la via tal i com l'he fet i senyalant el recorregut original.

L1 35m ( 5+ ?) El començament del llarg és una mica desconcertant, comencem pujant per una placa força fina, que teòricament tindria de ser de V+, als tres metres del terra, just on es la primera assegurança, hi ha un pas exageradament difícil per ser V+, ( podria ser que s'hages trencat alguna presa ), superat el pas continuarem per la placa amb tendència d'anar a l'esquerra, arribarem fins una petita vauma, que superem bé per l'esquerra, fins aquí ven assegurat amb dos espits i dos burils, ja estem sobre el fil de l'esperó, continuarem amunt per placa més tombada, de dificultat més assequible, però molt menys assegurat, només trobarem dos burils fins la reunió. Realitzo un A0 al pas difícil del principi , hi ha una bagueta al primer espit destinada a fer el servei...

Començament de la via... es veu la vauma que tenim de superar per l'esquerra i la baga lligada al primer espit.

L2 30m ( 6a ) Vist el tema dels alejes, la precarietat d'algunes assegurances, i de trobar algun tram amb roca no del tot fiable...Decideixó pujar el segon llarg de la via "Mente en Blanco", Més directe , un pel més difícil, però millor assegurat...Des de la reunió es veu una filera d'espits que puja recte amb certa tendència a la dreta, en principi per un tram de placa tombada,que poc a poc es va posant vertical , fins un pas de panxa, on tindrem de superar un curt tram, un pel desplomat,els passos molt guapos, molt ven assegurats i amb bon canto, superada la panxa, farem uns pocs metres per placa tombada fins la reunió.( La reunió està equipada amb burils i una anella-espit, peró si portem dues xapes podrem reforçar-la aprofitant dos espits sense xapa ) La proximitat de les assegurances em donen confiança i encadeno el llarg en lliure.

L3 35m ( 6a/A0 ) Continuem per la via original....Sortim per l'esquerra de la reunió, per després tornar a la dreta, cal anar amb compte amb la roca en aquest tram, per sobre de la reunió, hi ha un espit que queda un pel amagat, ens protegira un petit flanqueig que tenim de fer a la dreta, des d'aquest punt, recte amunt fins trobar dos burils bastant junts entre ells, aquí és on esta el pas difícil del llarg, teòricament 6a en lliure... Millor portar un estrep per si de cas...no te res a veure amb el 6a del anterior llarg, i si anem justets de grau, la sortida des de l'ultim buril és força exigent. Superat això, sacaven les dificultats, camí del cim trobarem dues savines on podrem assegurar-nos o muntar una reunió inter-mitja si ens cal. La reunió del cim es un altre savina .





En aquest punt ja he superat l'ultim pas dificil,... El pas de 6a el realitzo en artificial amb l'estrep.

Les micro-aventures Montserratines d'entre-setmana... son d'aquestes coses que em donen la vida...

Una gratificant aproximació... escalar una pared en harmonia amb la pedra..... contemplar l'horitzó des del cim....

En Aquest cas ,vaig veure tota la posta de sol des del cim del Dumbo...

Tinc de reconèixer una cosa.......L'escalada en solitari enganxa!!

SIGA LEYENDO

CERRAR NOTA

Via Ful de Sac ( El Setrill, Agulles ) En Solitari.

Aprofitant que tinc un parell de dies de festa.... dijous marxo a Montserrat a buscar el silenci i la pau... tenia mirades un parell de vies assequibles per la zona ... vaig començar per aquesta...una via molt rapida de fer, perfecte per combinar amb l'Aresta Brucs del Dumbo o algun altre de la mateixa agulla.

Aproximació: Des del refugi Vicenç Barbé, pujant per la canal de l'ou, és la tercera agulla a la nostra dreta, veurem la vauma transversal a uns metres del terra, espits visibles.

Descens: Degrimpem per la cara nord, fins trobar un arbre amb uns cordinos i mallon, ràpel de 35 metres.

Recorregut: 110 metres.

Dificultat: 6a ( obligat V+ )

Primera ascensió: J.Barceló , X. Ariño.1990.

Material: Cintes exprés

Equipament: espits.

Orientació: sud.

Una ressenya que he fet...

Ascensió realitzada en solitari el 06-12-2007.

L1 - 40m ( 6a o A0 ) Començarem el llarg per una placa un pel tombada fins arribar a una gran escletxa-vauma transversal , des d'aquí tindrem de superar una petita panxa que potser serà el pas més difícil de la via, superat això, hi han uns metres molt guapos per placa molt vertical i amb bon canto, la pared anirà perden verticalitat fins la reunió.

L2 - 30m ( Vº ) Continuarem per placa més o menys tombada fins trobar un ressalt bastat vertical, passos guapos amb bona pressa, superat això ,continuem per terreny fàcil fins la reunió.

L3 - 40m ( Vº ) Al sortir de la reunió, pujarem uns metres fàcils, fins arribar a una petita vauma,que és supera amb un pas finet per l'esquerra, aquest serà l'últim pas de la via, superat el pas, fins la reunió per terreny fàcil .

El Començament del primer llarg i la meva motxilla penjada a la r2...

Encadeno tota la via en lliure, tot i que algun dels passos de V dels llargs superiors, els trobo força finets pel grau que ressenya el llibre d'agulles, tampoc em coincideix gaire el trazat de l'intinerari...això em fa dubtar mentre pujo, de si estic a la via Ful de Sac o algun altre... després he vist, que al Bloc d'en Groinket, expliquen que els hi va passar el mateix...

Realitzo la via en dos llargs, enllaçant el primer i el segon llarg, amb corda de 70m.

La majoria del recorregut, és més aviat tombat, trobant alguns passos puntuals a superar...Les assegurances no estan gaire juntes.Via recomananable per anar de trankis.

Ja estik al cim , i és aki on trobo la pau buscada....

SIGA LEYENDO

CERRAR NOTA

Via Sang de crack ( Pared del Pessó, Collegats )

Divendres, desprès d'haver sentit parlar molt bé d'aquesta via , i recomanada per molta gent,( En Marc i en Piter els últims), per fi sembla que va arribar el moment.. Dijous a la tarda, vaig sortir de casa per fer nit aprop de la pared, L'Edu va arribar de bon mati, la veritat, és que potser ja no son dates per escalar per aquests indrets, per la nit, feia un fred bastant heavy ,però hem tingut sort amb el dia , ni boira, ni núvols, el sol comença a donar a la pared i nosaltres anem preparant el material, i amb moltes ganes de fer la via ens apropem a peu de via...

Primera ascensió: Xavi Metal,Oriol Pié, Albert Ibañez.1989.

Recorregut: 280m.

Material: Joc de tascons, aliens i friends fins el 4 ( Camelot 3 ),portar algun friend mitja repetit, caldran de 12 a 14 cintes exprés.

Equipament: Semi-equipada amb Espits claus i parabolts, reunions equipades per rapel.lar.

Aproximació: Agafem el mateix cami que puja a la Tànger i ens desviem per un camí que travessa a ma dreta , el seguirem en direcció evident fins el peu de pared.

Descens: Pel camí de la ferrada o bé rapel.lant la via.

Dificultat: 6b+ ( 5+ obligat ).

Temps aproximat: 5h.

Primer llarg: 60m ( IVº ) Llarg de tramit, fins arribar al peu de la gran i estètica xemeneia, pujarem grimpan per terreny herbós i trencat , passarem algun ressalt de IV en el que tindrem d'anar amb compte.( nosaltres vam fer aquest llarg desencordats ).

Segon llarg: 35m ( 6a ) Llarg guapo de xemeneia , en el que trobarem primer un clau i després un espit, ens podrem protegir bé amb els aliens i els friends, hi ha algun pas de 6a aillat , però predomina el V i el V+.

El llarg l'encadeno sense problemes i disfrutant dels primers metres de via.

Tercer Llarg: 20m ( 5+ ) Llarg un pel estrany...pujarem el tram que ens queda de xemeneia i farem un flanqueig a l'esquerra, trobarem un espit, un pont de roca i dos claus...En el flanqueig s'ha d'anar amb compte, la roca és xunga en alguns trams , sobretot per la part de dalt....

A dalt L'Edu a la Reunió recollin corda i jo fent el flanqueig

L'Edu a fet el llarg de primer, jo al remuntar el llarg , faltant pocs metres per la reunió, en ple flanqueig, ,vaig a treure l'ultim friend, quedava bastant amunt...allà on la roca era més dolenta, just després de treure'l , tenia que desgrimpar un parell de passos i continuar flanquejant, dons em vaig quedar amb un canto a la ma, i vaig patir una caiguda pendular, en la que vaig tindre sort de encarar-la be, vaig córrer per la pared per acompanyar la caiguda, però tot i així em va picar el peu esquerra, i hem vaig torçar un peu

La meva sonrisa nerviossa després de la caiguda.

En els primers moments vaig notar una petita punxada , just al turmell, i més tard vaig començar a pensar que potser m'havia fet un esquinç...

Quart llarg: 35m ( 6b ) Llarg Precios ...Començarem el llarg fent uns pasos atletics proteigits amb tres parabolts , per despres pujar per una fisura perfecte , en la que tindrem d'anar autoprotegint-nos amb els friends, A midja fissura trobarem un clau i arribant a dalt un altre clau cutre amb anella, una mica més amunt sobre la repissa montarem reunió.

Tot i fent-me mal al peu vaig decidir continuar....el llarg que tenia al davant, era el llarg de la via, la fissura perfecte...vaig fer els primers passos protegits amb parabolts, i després va començar el vall ...ara un friend...ara uns passos en babaressa...ara un alien... enpotramet de mans... vaig encadenar el llarg disfrutant com un nen petit...

Jo als primers metres de fissura...

L'Edu als últims metres del llarg.

Cinquè llarg: 35m ( 6a+ ) Diedre no gaire fàcil... Començarem el llarg per un diedre un pel desplomat, tindrem d'auto-protigir-nos la sortida, i els passos no es que siguin gaire fàcils ...trobarem un espit i més amunt ja arribant a la reunió un clau.

L'Edu encadena el llarg, reconeix que no li ha sigut fàcil...Després jo per treure un alien em tiro una bona estona...i tot i penjant-me, fins que aconsegueixo treure'l.

Sisè Llarg: ( 6b+ ) Comencem el llarg amb un pas de bloc, una petita panxa, en la que podrem fer A0 si volem, dos parabols, després venen uns passos de 6b gens fàcils i amb roca delicada,1 parabolt, superat això, continuem per diedre fàcil fins un arbre que ens queda a ma esquerra on muntarem reunió.

Jo al tram de 6b amb roca del.licada...

Aconsegueixo encadenar el llarg, el turmell segueix donant pel sac i em ratllo pensant que potser sera l'última escalada en una temporada....

Setè llarg: 35m ( 6a ) Llarg molt guapo, variant que puja per la placa... amb passos macos verticals i algun desplomat, trobarem primer un pont de roca i després cinc espits.

L'Edu fent els primers metres ...Encadena el llarg sense cap problema i jo pujo mig-gaudint dels passos guapos i atlètics ....

Vuitè llarg: 25m ( IVº ) Llarg de tramit fins al cim, al final del llarg trobarem un ressalte't amb una fissura ample , millor sortir encordats per poder assegurar aquest pas.




Al arribar al cim el meu turmell estava força inflamat, vam decidir de baixar caminant , als 100 metres caminats, me'n adono de que caminant, ho tinc xungo i baixem fent ràpel per la mateixa via, totes les reunions equipades per rapel.lar menys les dues ultimes .





En fi , una via super guapa, amb un caràcter totalment clàssic , s'ha d'anar be amb el grau, per poder protegir amb seguretat molts dels passos que anem trobant, i a ressaltar el quart llarg...em va encantar... per cert...ara ja han passat uns dies , i puc dir que per sort lo del peu no era cap esquinç, està clar que si hagues sigut així, no podria haver pujat, ja no em fa pràcticament mal...

Escalada realitzada amb Edu Plana , Divendres 30-11-2007.

SIGA LEYENDO

CERRAR NOTA

Via Garcia -Vidal. ( Miranda de les Boïgues ) En solitari.

Dimecres havia quedat amb en Manel, anàvem a fer alguna via per la zona dels Pecs del Llibre, finalment li va sorgir un imprevist de feina i no va poder venir...
Llavors ho vaig veure clar, ja m'havia fet l'idea de que tocava escalar...una mirada al llibret d'agulles, i em vaig decidir per fer aquesta via ... Va resultar ser un encert en tots els sentits...Un dia transparent, la regió d'agulles en silenci, el sol escalfant la pared, una via rústica i molt divertida...

Aproximació: Des del Parking d'Agulles agafar el camí que porta al refugi Vicenç Barbé, a uns dos minuts del Coll de les Portelles trobarem una fita a ma esquerra que ens senyalitza el camí de pujada ,continuar en direcció nord fins al peu de pared.

Descens:Desgrimpan per l'aresta nord est.O millor rapel.lar en tres ràpels per la mateixa instal·lació que fem servir de reunió al cim.

La fita que marca el camí de pujada...

Primera ascensió: M.Garcia i X.Vidal.1975.

Escalada realitzada en solitari el 28-11-2007.

Dificultat: 6a o A1e.(5+/A0 obligat) Dubto molt que la dificultat en lliure sigui 6a ,com a mínim 6b o 6b+ a l'ultim llarg.

Recorregut: 110 metres.

Equipament: Xapes artesanals, amb espits i burils, material rovellat.

Material: 20 cintes exprés,1 xapa recuperable,1 estrep.

Primer llarg: Just al inici de la via hi ha un cargol d'espit nou i sense xapa, des d'aquest punt ja veurem a la nostra dreta la filera de xapes rovellades que Pujant, l'inici de la via es fa en lliure , als pocs metres ja podrem escollir si fer-ho en lliure o artificial equipat,a l'última assegurança abans d'arribar a la primera reunió ens caldrà fer servir una xapa recuperable.

He pujat gairebé tot el llarg en lliure, fins un punt que desplomava un pel i he tingut de parar a arreglar les cordes.

Segon llarg: llarg fàcil i de tramit, xaparem un buril i farem un flanqueig a ma dreta dins xapar un espit,des d'aquí pujarem recte fins sota la cova i farem un flanqueig a la esquerra fins trobar la reunió.Abans d'arribar a la reunió, hi ha un altre reunió en la mateixa vertical de la via, ens serà d'utilitat si anem en solitari.

Tercer llarg:(6a/A1e) 6a... Això és el que posa a les ressenyes que jo tinc, jo diria que en lliure és bastant més xungo...molt ben assegurat per fer-lo en artifo, hi han al menys 18 assegurances। Estrep molt recomanable a no ser que anem forts. Aquest llarg el faig pràcticament en artifo, treient un tram al principi i un altre al final.

La meva ombra mentre pujo l'últim llarg.

El meu aprenentatge com escalador en solitari va fent el seu curs, cada cop em sento més còmode escalant sol, de tant en tant, tinc petits problemes sense importància... per haver-se enganxat una corda o coses per l'estil, d'aquests petits problemes vaig aprenen i potser amb el temps pugui aspirar a fer coses més llargues en solitari .

Normalment quan tinc cordada, busco altre tipus de via, i aquestes vies més curtes o més senzilles, van quedant aparcades...gracies aquesta nova activitat, puc anar gaudint de moltes d'aquestes vies que potser d'altre manera no faria ...

L'escalada en solitari és molt psicològica, si hi ha un pas el que tinc d'apurar, m'ho penso molt... i procuro per tots els medis de no caure...les sensacions mentre escalo son molt intenses i diferents i gairebé místiques.... aconsegueixo sentir-me realment content i satisfet.


Aquí podem veure part de l'equipament de la via....

SIGA LEYENDO

CERRAR NOTA

Via Griviola bella ( El Montgrós )

Divendres a les vuit del matí, vaig quedar amb el Manel a la vinya nova, vam estar mirant una mica les ressenyes del llibre d'en Picazo i ens vam decantar per fer aquesta via, la veritat es que ja feia un temps que la tenia pendent....

La via és molt guapa i situada en un racó preciós i solitari, re-equipada amb parabolts al 2002 per José M Porta, i ven re-equipada per cert, substituint només els burils per parabolts i respectant així caràcter de la via...quedan encara part del seu recorregut a protegir i amb algun pas una mica expo...

Primera ascensió: Manolo Martínez i Antonio García Picazo.1977.

Recorregut: 230 metres.

Dificultat: 6a ( V+ obligat ).

He fet aquesta ressenya, marcant els parabolts.

Aproximació: Agafem la pista forestal que que porta des de Can Jorba al restaurant de la Vinya Nova, a mig camí, hi ha un corriol a ma esquerra marcat com a G.R. marques grogues i blanques i també unes altres de color taronja, seguirem aquestes últimes fins al coll , aquí ens desviarem per un camine't que puja a la nostra esquerra i baixarem per l'altre banda del coll fins la canal del mig dia, continuarem per la canal amunt, i passada la vauma vivac dels plecs del llibre, trobarem un camí a ma esquerra amb les paraules " pared del Montgrós" pintades amb pintura vermella al seu inici.

Descens: Des del cim, continuem en direcció nord i baixem fins al coll , des d'aquí, baixem per l'esquerra fins la canal, arribats a la canal, la seguirem avall i passarem per l'inici del camí de pujada.




En Manel s'acomiada de la seva fidel amiga...més tard ens tornarem a trobar...

Primer llarg: 35m ( IV+ ) Llarg fàcil però una mica expo. Comencem pujant per la canal uns 25 metres, podrem assegurar-nos amb algun arbre a la nostra esquerra, quan arribem a la alçada del jardí penjat farem un flanqueig per la placa ,un parabolt ens protegira el pas, al Jardí, primer trobarem la reunió de burils de la via Yin-Yang i una mica més a l'esquerra els dos parabols de la nostra reunió.

En Manel pujant el primer llarg i jo al jardí penjat...

Segon llarg: 50m ( 6a/Ao) Llarg molt guapo, vertical i estètic, començarem per uns passos en placa, finets, però molt ben assegurats, aquí és on trobarem les majors dificultats del llarg....després d'aquests passos, continuarem amb una escalada més assequible, per una preciosa canal esculpida a la roca, que ens acompañara fins al quart llarg.

( Hi ha una reunió opcional que nosaltres vam fer servir, ja que desconeixíem que hi havia un altre de més bona quatre parabolts per sobre, per fer aquest llarg amb les reunions noves ens caldran 15 cintes exprés).

Tercer llarg: 20m ( 6a/A0 ) Llarg molt maco i amb algun pas una mica expo. Just passat la reunió nova, tindrem de superar una petita panxa que forma la canal, aquest és el pas més difícil del llarg, ells peus ens quedan trepitjant una acumulació d'herba que dificulta la sortida en lliure. ( En aquest punt nosaltres vam fer un pas d'artifo).

Quart llarg: 35m ( V+ ) Llarg expo. Al començar el llarg, hi ha algun pas fine't però assegurat amb tres parabolts, després d'això, l'escalada és més fàcil, però bastant expo, ja no trobarem res fins la reunió, i las possibilitats de auto-protegir-nos no son gaires...Aquí vaig fer servir un alien verd i un camelot del 1.

Cinquè llarg: 30m ( IV ) Llarg Fàcil des-equipat. Estem a la reunió de la gran vauma, sortim flanquejant per la dreta fins agafar un altre canal i continuem amunt fins trobar la R5.

En Aquest llarg el Manel va fer servir els Camelot 0' 5 . 0' 75 . 1 .






Sisè llarg: 35m + 20m ( IVº/IIIº ) Llarg tombat des-equipat. Aqui vaig fer servir l'alien blau.

Amb cordes de 60 ja podrem arribar fins al cim. nosaltres vam fer servir una reunió intermitja.

Escalada realitzada el 23-11-2007.

Part d'una reunió antiga de la via...La bellesa d'uns ferros vells......

Baixant per la Canal del Mig Dia, vaig flipar amb aquestes formacions de la selva Montserratina.

SIGA LEYENDO

CERRAR NOTA