diumenge, 16 de desembre de 2007

Via Cervera-Raul ( La Talaia Gran ) En solitari.



Divendres tenia clar el que volia fer...volia pujar la Cervera-Raul en solitari, dijous vaig mirar la meteo, i deien que seria l'ultim dia transparent ens uns quants dies...

Així que com moltes nits, la nit de dijous em va tocar treballar, vaig sortir de la feina a les 6h del matí, i sense perdre temps , em vaig dirigir a Montserrat, quant vaig arribar eren les 7h, encara era totalment de nit, i fotia un fred bastant heavy, -3º marcava el cotxe al arribar..duia la motxilla preparada, als pocs minuts, ja estava caminant...fins a mig Camí amb el frontal encès, després, les primeres llums del dia m'il·luminaven, la meva intenció era fer-ho tot bastant rapit per després poder dormir a la tarda, abans d'entrar a treballar a les 22h un altre cop...

La via és molt bona, el lloc immillorable, Una de les zones mes salvatges de Montserrat,....molta "rasca" a les mans, fins que no va tocar el sol...






El sol ja arriba als plecs del llibre...

Primera ascensió: M.Cervera , Raul Martinez.1960.

Aproximació: Des del refugi de Santa Cecília, caminem per la carretera en direcció agulles, fins trobar unes escales de ciment a l'altre banda de la carretera, pujem i veurem un cartell que ens indica que hem de agafar un desviament a ma dreta, el gr... seguim aquest camí fins arribar a la canal que ens dura al Coll del Migdia, des d'aquí baixem per l'altre banda, fins arribar al camí que porta a Sant Jeroni, ( marques grogues ) l'agafem i als pocs metres ja serem sota la aresta. 1 hora des del cotxe.

Descens: 2 ràpels per la cara nord, 32-30.després de fer els dos ràpels, jo he baixat per la banda esquerra fins el peu de via.

Dificultat: 7b o Vº i A1e.

Recorregut: 180 m.

Horari: 3-4 hores.

Equipament: Via equipada amb parabolts, espits,claus i burils.

Material: 15 cintes exprés, alguna xapa recuperable, estrep recomanable.







Per matar el temps a la feina ,he fet aquesta ressenya marcant les assegurances que he fet servir, les fotos del ràpel del cim i d'un clau que em va agradar....

L1- 6a/ (A0) Comencem pujant per un petit diedret , un pel tombat i fàcil , però amb roca delicada, arribem fins un punt en el que la pared es posa vertical, tres parabolts ens marquen el camí, és només un resalt d'uns tres metres i desprès torna a tombar-se, , superat això , continuarem pujant per terreny bastant més fàcil, xaparem un parell de claus i ja fins un arbre, on podrem muntar reunió si volem...

Encadeno el llarg correctament, calculant el tema dels nusos de seguretat per no parar...la dificultat està concentrada en 4 passos , la resta es fa molt bé, tot i que s'ha de vigilar amb la roca, he continuat pujant i he muntat la següent reunió.





L2- (6a+/A0) Tenim davant un altre tram de placa vertical, aquest més difícil que l'anterior, tot ben protegit amb un clau i un parell de parabolts, superat això, anirem recte amunt, per terreny més fàcil, fins la base d'un desplom on muntarem reunió.
Tram curtet, però molt guapo, he fet un descans en mig del tram fine't, no és gaire fàcil i no tinc gaire tacte a les mans... si hagués caigut, donat que havia enllaçat els dos primers llargs, el xiclet de la corda hagués fet que piques sobre la base de la rapissa....i això anant sol, no hagués mooolat gens!!...

L3- ( Vº ) Sortim de la reunió fent un flanqueig a la dreta, pujarem uns vuit metres de placa bastant vertical, tot molt ben assegurat amb parabolts, després continuarem per terreny més fàcil, però sense assegurances fins la reunió.

Llarg guapo, sobretot el principi, després de xapar els cinc parabols del primer tram , ja no he trobat res més fins la reunió, però és molt posible que buscant, pugui haver algun cap de buril pel camí...ja que son bastants metres sense res.




L4- ( 7b o Vº.A1e ) La continuïtat de la paret a quedat tallada per una escletxa, per continuar desgrimpem un pel i podrem arribar a xapar l'espit de la pared del davant, Es tracta de superar uns 15 metres molt verticals, molt ben assegurats per probar en lliure si tenim el grau... és el toc d'ambient d'aquesta via

He passat bastant en artificial ... i provant les parts menys dures en lliure . El llarg és el de sota...





L5- ( IV ) Llarg molt tombat , jo diria que de tercer grau, amb algun trosse't de quart.

No veig cap assegurança.

L6-( IV+ ) Sortim per la dreta de la reunió, xapem un espit, i pugem per terreny molt fàcil fins al cim.


He realitzat la via en quatre llargs, amb corda de 70 metres, encara que l'ultim llarg, després d'aver-lo fet, me'l hagues estalviat... , He fet servir les reunions 2-3-5.

En fi ..una via guapa!



Mirant els Plecs del llibre i la Canal del Migdia des del cim...





10 comentaris:

jaumeppiqueras ha dit...

Enhorabona per la via, i sobretot per les condicions en que l'has feta, sense dormir, congelat i en solitari en un entorn SOLITARI, que més dir...quina migdiada més bona que t'hauràs fet.
Fa dies que me la miro aquesta via, m'hs fet entrar encara més ganes, però jo esperaré a que el sol escalfi una mica i ben acompanyat.

Gatsaule ha dit...

Felicitats per la via, m'agrada veure que hi ha altres solitaris actius...

El que no acabo d'entendre és com t'ho fas per escalar sense haver dormit i amb aquesta rasca, això si que té mèrit !

lux ha dit...

eii Miquel!!

a mi em va agradar molt aquesta via, sobre tot la desgrimpada i pas a l'altre agulla !!
A més l'entorn realment si es magnific!!
Nosaltres tampoc varem trobar mes seguros dels que dius tu.. i recordo aquesta sensacio de metres sense res...

Felicitats per la via i les condicions !! uff;-)

edunz ha dit...

bones miquel! ja veig que totalment recuperat del turmell! nosaltres hem estat escalant per perles/paret d'aragó/bucòlica i moooolta rasca a tot arreu...
cuida't!

Willy ha dit...

Ostres felicitats!!!
això d'escalar en solitari sense dormir i amb un fret de col... si que te mèrit i el demés son tonteries!!!
apa a disfrutar i ja ens explicaras la seguent

Miquel Sabadell ha dit...

Merci a tots pels comentaris! Bé les condicions de no dormir...no compten ,ja que és una qüestió d'horaris i de costums, el cos s'acostuma a tot... i jo encara que no dormi m'aguanto bé fins al mig dia..ara el fred que fotia en principi... i a escalar tant com podeu!!

Jaume no deixis de fer aquesta via pel fred, que a mig matí ja li toca el sol...val molt la pena!! sobretot pel lloc.

Raquel ha dit...

Felicitats Miquel!!
Deixa't estar que això de dormir poc és qüestió d'horaris i costums... que estàs fet un crak!!

Quimi ha dit...

Bones crak!!!
Aquesta via tambe la vaig fer en solitari fa un temps,de fet la vaig fer a la segona intentona (la primera es va ficar a ploure en la primera R),aixi que vaig tindre que pujar dos cops fins el coll de migdia...bufff...amb tot el material,bueno,que t'haig d'esplicar...
Lo curios es que a la segona vegada em vaig trobar la via reequipada,cosa que a la primera vegada nomes hi habian els burins sense chapa,aixi que la cosa em va sortir millor.
SOLITARIS AL PODER!!!!

Miquel Sabadell ha dit...

Ei hola quimi!! dons quina putada això de la pluja, la breitat es que pujar la aprox tot carregat..jeje te lo seu.. la via està prou bé per fer-la sol..bagi bé! a tibar-li !!

Adrià ha dit...

Hola Miquel. Primer de tot enhorabona pel blog i per les vies. Hi ha fotografies molt ben fetes. M'agradaria posar-me en contacte amb tu per demanar-te permís. M'agradaria fer servir una foto del teu blog per un tutorial de retoc d'imatges que estic creant. Posaria un enllaç cap a la teva pàgina i citaria l'autor de l'original. Em faries un favor si em contestessis a adriacolomer@hotmail.com. Sigui quina sigui la resposta, gràcies per avançat.