dilluns, 10 de desembre de 2007

Via Ful de Sac ( El Setrill, Agulles ) En Solitari.






Aprofitant que tinc un parell de dies de festa.... dijous marxo a Montserrat a buscar el silenci i la pau... tenia mirades un parell de vies assequibles per la zona ... vaig començar per aquesta...una via molt rapida de fer, perfecte per combinar amb l'Aresta Brucs del Dumbo o algun altre de la mateixa agulla.

Aproximació: Des del refugi Vicenç Barbé, pujant per la canal de l'ou, és la tercera agulla a la nostra dreta, veurem la vauma transversal a uns metres del terra, espits visibles.

Descens: Degrimpem per la cara nord, fins trobar un arbre amb uns cordinos i mallon, ràpel de 35 metres.

Recorregut: 110 metres.

Dificultat: 6a ( obligat V+ )

Primera ascensió: J.Barceló , X. Ariño.1990.

Material: Cintes exprés

Equipament: espits.

Orientació: sud.






Una ressenya que he fet...

Ascensió realitzada en solitari el 06-12-2007.

L1 - 40m ( 6a o A0 ) Començarem el llarg per una placa un pel tombada fins arribar a una gran escletxa-vauma transversal , des d'aquí tindrem de superar una petita panxa que potser serà el pas més difícil de la via, superat això, hi han uns metres molt guapos per placa molt vertical i amb bon canto, la pared anirà perden verticalitat fins la reunió.

L2 - 30m ( Vº ) Continuarem per placa més o menys tombada fins trobar un ressalt bastat vertical, passos guapos amb bona pressa, superat això ,continuem per terreny fàcil fins la reunió.

L3 - 40m ( Vº ) Al sortir de la reunió, pujarem uns metres fàcils, fins arribar a una petita vauma,que és supera amb un pas finet per l'esquerra, aquest serà l'últim pas de la via, superat el pas, fins la reunió per terreny fàcil .





El Començament del primer llarg i la meva motxilla penjada a la r2...

Encadeno tota la via en lliure, tot i que algun dels passos de V dels llargs superiors, els trobo força finets pel grau que ressenya el llibre d'agulles, tampoc em coincideix gaire el trazat de l'intinerari...això em fa dubtar mentre pujo, de si estic a la via Ful de Sac o algun altre... després he vist, que al Bloc d'en Groinket, expliquen que els hi va passar el mateix...

Realitzo la via en dos llargs, enllaçant el primer i el segon llarg, amb corda de 70m.

La majoria del recorregut, és més aviat tombat, trobant alguns passos puntuals a superar...Les assegurances no estan gaire juntes.Via recomananable per anar de trankis.





Ja estik al cim , i és aki on trobo la pau buscada....



5 comentaris:

jaumeppiqueras ha dit...

Estàs que no pares, vaja activitat!
Bona via i a sobre en solitari, molt bona la ressenya que has fet.
Per cert no tindras un parent que es diu Marc Sabadell i que fa castells?

Miquel Sabadell ha dit...

Hola Jaume, ja m'agradaria això de no parar...vaig fent el que puc o em deixen! em penso que no tinc cap parent que es digui Marc Sabadell..

Pietro ha dit...

Si noi, a l'antiga guia d'agulles no està gens ben dibuixada (ni els graus, ni el traçat) però veient la teva piada veig que coincideixes bastant amb mi, així que podem afirmar que vem fer la "Ful de Sac" !!!. Felicitats per treure-la tota en lliure i en solitari!. A mi s'em va atravessar bastant...potser pq m'esperava algo diferent.

Raquel ha dit...

Bufa Miquel... què dir-te que no t'hagi dit ja... que flipoooooo!!!
Felicitats crak!!

Kutrescaladors ha dit...

Epa!!! que no pares!!! t'ha agafat fort el tema!

Ha de ser guapo estar allà sol, amb tots els ferros, el sol al clatell i el vent com bufa per dintre el casc!!! i sense ningú que et doni anims cuan et bloqueiges!!!

Felicitats!