dimarts, 4 de desembre de 2007

Via Garcia -Vidal. ( Miranda de les Boïgues ) En solitari.



Dimecres havia quedat amb en Manel, anàvem a fer alguna via per la zona dels Pecs del Llibre, finalment li va sorgir un imprevist de feina i no va poder venir...
Llavors ho vaig veure clar, ja m'havia fet l'idea de que tocava escalar...una mirada al llibret d'agulles, i em vaig decidir per fer aquesta via ... Va resultar ser un encert en tots els sentits...Un dia transparent, la regió d'agulles en silenci, el sol escalfant la pared, una via rústica i molt divertida...

Aproximació: Des del Parking d'Agulles agafar el camí que porta al refugi Vicenç Barbé, a uns dos minuts del Coll de les Portelles trobarem una fita a ma esquerra que ens senyalitza el camí de pujada ,continuar en direcció nord fins al peu de pared.

Descens:Desgrimpan per l'aresta nord est.O millor rapel.lar en tres ràpels per la mateixa instal·lació que fem servir de reunió al cim.




La fita que marca el camí de pujada...


Primera ascensió: M.Garcia i X.Vidal.1975.

Escalada realitzada en solitari el 28-11-2007.

Dificultat: 6a o A1e.(5+/A0 obligat) Dubto molt que la dificultat en lliure sigui 6a ,com a mínim 6b o 6b+ a l'ultim llarg.

Recorregut: 110 metres.

Equipament: Xapes artesanals, amb espits i burils, material rovellat.

Material: 20 cintes exprés,1 xapa recuperable,1 estrep.

Primer llarg: Just al inici de la via hi ha un cargol d'espit nou i sense xapa, des d'aquest punt ja veurem a la nostra dreta la filera de xapes rovellades que Pujant, l'inici de la via es fa en lliure , als pocs metres ja podrem escollir si fer-ho en lliure o artificial equipat,a l'última assegurança abans d'arribar a la primera reunió ens caldrà fer servir una xapa recuperable.

He pujat gairebé tot el llarg en lliure, fins un punt que desplomava un pel i he tingut de parar a arreglar les cordes.





Segon llarg: llarg fàcil i de tramit, xaparem un buril i farem un flanqueig a ma dreta dins xapar un espit,des d'aquí pujarem recte fins sota la cova i farem un flanqueig a la esquerra fins trobar la reunió.Abans d'arribar a la reunió, hi ha un altre reunió en la mateixa vertical de la via, ens serà d'utilitat si anem en solitari.





Tercer llarg:(6a/A1e) 6a... Això és el que posa a les ressenyes que jo tinc, jo diria que en lliure és bastant més xungo...molt ben assegurat per fer-lo en artifo, hi han al menys 18 assegurances। Estrep molt recomanable a no ser que anem forts. Aquest llarg el faig pràcticament en artifo, treient un tram al principi i un altre al final.




La meva ombra mentre pujo l'últim llarg.

El meu aprenentatge com escalador en solitari va fent el seu curs, cada cop em sento més còmode escalant sol, de tant en tant, tinc petits problemes sense importància... per haver-se enganxat una corda o coses per l'estil, d'aquests petits problemes vaig aprenen i potser amb el temps pugui aspirar a fer coses més llargues en solitari .

Normalment quan tinc cordada, busco altre tipus de via, i aquestes vies més curtes o més senzilles, van quedant aparcades...gracies aquesta nova activitat, puc anar gaudint de moltes d'aquestes vies que potser d'altre manera no faria ...

L'escalada en solitari és molt psicològica, si hi ha un pas el que tinc d'apurar, m'ho penso molt... i procuro per tots els medis de no caure...les sensacions mentre escalo son molt intenses i diferents i gairebé místiques.... aconsegueixo sentir-me realment content i satisfet.


Aquí podem veure part de l'equipament de la via....




5 comentaris:

Kutrescaladors ha dit...

Bones!!! veig que no pares!!! has agafat gust a aixó d'escalar sol!! a veure si t'oblidaràs de com s'assegura al que va de primer!!

edunz ha dit...

ei miquel, felicitat, pq tant aprenentatge i misticisme en solitari també se't nota quan fas cordadad, ho dic de debò, de l'estiu cap aquí que penso has fet un salt!

he penjat la resse de la via del 'cangrejo' al blog per si la vols pescar

Gatsaule ha dit...

Veig que compartim les mateixes sensacions quan escalem tot sols...

Per cert, si algun dia tinc festa entre setmana, et puc escriure i en fem alguna ?

Raquel ha dit...

Ostres, jo vaig fer aquesta via el dia que m'estrenava en via llarga, juntament amb la seva paral·lela Montpart!! Mmmmm, quins bons records!! I, com no, amb el nostre amic Marc!! Je, je!!

I... mira que ja tenia ganes de provar d'anar en solitària... però amb tot això que expresses... encara me'n fas venir més!!

Felicitats Miquel, vas a pas de gegant!!

Miquel Sabadell ha dit...

Ei Kutresc m'agrada això d'escalar sol, però gaudir d'una bona compañia en cordada i afrontar junts un repte o un paseig vertical, és molt temptador com per deixar-ho de fer,trankil que si cal algun dia jo t'assegurare bé!

Merci Edunz prenc nota del 'cangrejo'.He fet un salt a la foscor de l'hivern,jeje!

I tant Gatsaule ,no ho dubtis ni un moment, un mail o 937917007 i a escalar..i així ens coneixem en persona!

Raquel això del solitari ho vaig començar per falta de cordades entre-setmana,costa trobar gent fanatica i més al ivern.
Ara després d'haver provat el solitari...ja no ho deixaré mai...jeje!
Ei si !!, aquesta via no la vas fer amb el Marc un dia que us va ploure?
Tampoc et pensis que és tant xungo fer un solitari,quant li agafes una mica el truco no te cap secret,de moment ...toquem fusta...Això si, has d'anar una mica bé de coco.