divendres, 14 de desembre de 2007

Via Esperó dels Núvols ( El Dumbo, Agulles )En Solitari.


Divendres vaig continuar fent feina per Agulles, no fa gaires dies, vaig fer la via Edelweis, d'aquesta mateixa agulla, l'espero dels núvols, és un altre de les vies que tenia mirades per la zona...Ha resultat ser, un recorregut molt maco, però un pel expo en alguns trams...El traçat de la via, s'enfila per un esperó bastant marcat, en general la roca és bona, encara que hi han alguns trams on tindrem de prestar atenció.

Primera Ascensió: J.Verdaguer i M.Durán.1981.

Escalada realitzada en solitari el 07-12-2007.

Aproximació: Sortim del refugi Vicenç Barbé en direcció Frares, pugem per la Canal Ample, a la nostra esquerra, just després de passar el broc del Setrill i el Setrill, trobarem un corriol que porta a la nostra agulla.

Descens: Desgrimpan per la cara nord i baixant a trobar la Canal Ample.

Recorregut: 100 metres.

Dificultat: 6a ( V+ obligat ).

Orientació: Est.

Equipament: Espits i burils.

Material: Cintes exprés, 2 xapes, bagues, "si anem justets de grau"estrep recomanable per l'ultim llarg.







He fet aquesta ressenya, marcant la via tal i com l'he fet i senyalant el recorregut original.


L1 35m ( 5+ ?) El començament del llarg és una mica desconcertant, comencem pujant per una placa força fina, que teòricament tindria de ser de V+, als tres metres del terra, just on es la primera assegurança, hi ha un pas exageradament difícil per ser V+, ( podria ser que s'hages trencat alguna presa ), superat el pas continuarem per la placa amb tendència d'anar a l'esquerra, arribarem fins una petita vauma, que superem bé per l'esquerra, fins aquí ven assegurat amb dos espits i dos burils, ja estem sobre el fil de l'esperó, continuarem amunt per placa més tombada, de dificultat més assequible, però molt menys assegurat, només trobarem dos burils fins la reunió. Realitzo un A0 al pas difícil del principi , hi ha una bagueta al primer espit destinada a fer el servei...




Començament de la via... es veu la vauma que tenim de superar per l'esquerra i la baga lligada al primer espit.


L2 30m ( 6a ) Vist el tema dels alejes, la precarietat d'algunes assegurances, i de trobar algun tram amb roca no del tot fiable...Decideixó pujar el segon llarg de la via "Mente en Blanco", Més directe , un pel més difícil, però millor assegurat...Des de la reunió es veu una filera d'espits que puja recte amb certa tendència a la dreta, en principi per un tram de placa tombada,que poc a poc es va posant vertical , fins un pas de panxa, on tindrem de superar un curt tram, un pel desplomat,els passos molt guapos, molt ven assegurats i amb bon canto, superada la panxa, farem uns pocs metres per placa tombada fins la reunió.( La reunió està equipada amb burils i una anella-espit, peró si portem dues xapes podrem reforçar-la aprofitant dos espits sense xapa ) La proximitat de les assegurances em donen confiança i encadeno el llarg en lliure.



L3 35m ( 6a/A0 ) Continuem per la via original....Sortim per l'esquerra de la reunió, per després tornar a la dreta, cal anar amb compte amb la roca en aquest tram, per sobre de la reunió, hi ha un espit que queda un pel amagat, ens protegira un petit flanqueig que tenim de fer a la dreta, des d'aquest punt, recte amunt fins trobar dos burils bastant junts entre ells, aquí és on esta el pas difícil del llarg, teòricament 6a en lliure... Millor portar un estrep per si de cas...no te res a veure amb el 6a del anterior llarg, i si anem justets de grau, la sortida des de l'ultim buril és força exigent. Superat això, sacaven les dificultats, camí del cim trobarem dues savines on podrem assegurar-nos o muntar una reunió inter-mitja si ens cal. La reunió del cim es un altre savina .





En aquest punt ja he superat l'ultim pas dificil,... El pas de 6a el realitzo en artificial amb l'estrep.








Les micro-aventures Montserratines d'entre-setmana... son d'aquestes coses que em donen la vida...
Una gratificant aproximació... escalar una pared en harmonia amb la pedra..... contemplar l'horitzó des del cim....

En Aquest cas ,vaig veure tota la posta de sol des del cim del Dumbo...
Tinc de reconèixer una cosa.......L'escalada en solitari enganxa!!

6 comentaris:

flx ha dit...

Veig que t'en has sortit molt bé amb la modificació.
Que currat!!!
Quina sort de poder gaudir d'aquests moments, com be dius la intensitat es màxima i enganxa força.

salu2
flx

Mohawk ha dit...

Bufff!! L'Esperó dels Núvols la vaig fer fa uns quants anys i vam patir de valent amb els alejes... per cert, fa 10 anys el 5c ja era exageradament difícil i vam pensar que s'havia petat alguna presa, ja,ja,ja... Som de fàcil conforma els escaladors :P

A tibar-li!

Raquel ha dit...

Quina currada de ressenya!!
Ja es veu que el solitari enganxa... veient les teves piades, enganxa fins i tot als lectors que sempre anem acompanyats a la paret!
Mmmm... quina enveja!!

Anònim ha dit...

Que recuerdos, de cuando éramos pequeños. Vinimos desde el monasterio a dedo y a pata. Nosecuantas horas. Vimos la reseña en el refu, hacía dos días que la habían abierto, hicimos la segunda, ya por la tarde. Demasiado por la tarde. Como éramos pequeños y tontos, llegamos arriba de noche, sin frontal y sin ni idea de cómo se bajaba de allí. Total, de pura chiripa, llegamos hasta el camino, una vez en el, nos cogimos de la mano y cada uno (el niño de Sant Feliu y yo) tocaba los matojos de un lado para no salirnos. Cuando llevábamos dos horas bajando, oímos voces, los colegas que estaban en el refu (no sabían dónde estábamos exactamente), habían organizado una batida de búsqueda dividiéndose por varias canales de Agulles.

jaumeppiqueras ha dit...

Una via prou exigent per a fer-la en solitari, t'autoexigeixes molt eh! i de coco has d'anar prou bé, en solo, entre setmana i de tarda amb les poques hores de llum que hi ha ara, vaja que ets com un professor que vaig tenir fa molts anys i que dèia que era el sis pessetes, per que és mas que un duro! Fora bromes t'ho curres molt
No deus deixar mai el frontal a casa oi?

Miquel Sabadell ha dit...

Hola flix, llàstima de no poder fer festa els caps de setmana com la majoria de mortals, un s'ha de buscar la vida...salud i bones escalades!!

Eps mohawk, ostres! mira que em vaig mirar el pas tres o quatre cops..puja.. baixar...pujar baixar..és un consol saber que el pas li va semblar dificil algu més!jeje!salud

apreciacció no

Hola Raquel!ja se quins plans teniu-ho per aquest cap de setmanaaa! com m'agradaria poder vindre amb vosaltres!!!

Hola Luichy, és curiós com l'historia d'una via pot perdurar en el temps amb un comentari com el que has fet, m'agradat molt saber que vau fer la segona...

Que tal Jaume! gracies pel comentari, em considero petit escalatoriament parlant..vui dir que soc un alumne i no un professor!jeje! ah! procuro no deixar-me el frontal, encara i així,més d'un cop...