diumenge, 28 d’octubre de 2007

Via Fulgencio ( El hueso ).


El Hueso vist de lluny. ¡¡¡Quina passada la Pedriza!!!

Aquesta escalada la realitzem durant les vacances de setembre. 28-09-2007.





La via Fulgencio és una de les grans clàssiques de la Pedriza, la singularitat de les seves formes, és el que més em va motivar per escollir aquesta via. De lluny ja marca la seva silueta, conforme ens anem apropa'n, flipem amb l'enorme columna de pedra, tot creat per la natura... espectacular...




Aquí mirant una via d'artificial que recorre l'arc del hueso per sota, ¡ superdesplom !

Dificultat: 6a.

Recorregut:...

Equipament: Vem fer servir, el camelot 3 i el 0'5, els alien verd i el blau, 10 cintes expres.

Material: espits, burils i parabolts.(reunions no rapelables)





Aproximació: sortim del parking de Cantocochino, pugem amunt per un camí super marcat que ens porta al refugi Giner. (40min ). Passem per davant del refugi i seguim amunt fins arribar a un gran bloc, es diu el Tolmo, continuem uns tres-cents metres més fins trobar una fita de pedres a mà esquerre, aquí agafarem un camine't poc definit que ens porta al peu de via.



Aquest gran bloc es el Tolmo, hi han vies d'artificial molt guapes a la part del darrera.

Primer llarg: es tracta d'una xemeneia amb les Parets força llises, bastant exigent, amb passos de 5+, vaig començar escalant jo. Arrossegant-me entre les dues Parets, portava ja uns metres escalats i no veia res per xapar, de fet ja sabia que el primer i únic espit del llarg, es trobava a uns 18 metres del terra, pel camí vaig poder ficar d'aquella manera un friend del 0'5 i un alien verd, després de xapar l'espit, la xemeneia és més vertical i força lliça, uns metres més amunt ,vaig sortir a l'exterior, i vaig muntar la primera reunió.




Començan la xemeneia del primer llarg.




Més o mens alla on estic està l'espit.


"Joder amb el 5+".
Quan va començar a pujar el Manel, ja el sentia cagar-se en tot des del principi, "quina merda de via", "això no es escalar", pujava renegant de tot, el motiu era obvi, duia la motxilla com un l'astre ,jeje , lligada a la punta de la deisy ...... quedava enganxada per tot arreu.





Aquests no som nosaltres , està clar, però m'ha fet gracia trobar aquestes fotos d'altres cordades.

Segon llarg: Després de la moguda del primer llarg, vaig tindre de convèncer al Manel de continuar amunt... Em vaig oferir jo de obrir el següent llarg, de fet en aquest llarg si que vaig patir una mica més, vaig començar xapant un friend del 3 en una fissura que pujava uns 6 metres, per continuar per placa d'adherència amb les assegurances força separades, eren passos de 6a molt fins, de fet vaig tindre moltes temptacions d'agafar-me per xapar...vaig arribar a un petit sostret i per xapar el parabol que quedava just a sobre, vaig fer equilibris-me, tenia clar que si arribo a caure xapant, hagués quedat penjat sota el hueso y cagat del por...





La primera reunio.


Tercer llarg: Va començar el Manel, ja més animat, va ser ell mateix que es va llançar, aquí la via es tombava una mica, trobem alguns passos de V d'Adherència i tres parabols...




El Manel fent el tercer llarg.

Quart llarg: Vaig continuar jo, el llarg és bastant fàcil, però les assegurances allunyaven bastant. Quan es va obrir originalment la via nomes hi havia una assegurança, mes tard van afegir les altres.




El Manel a la tercera reunio.

Cinque llarg: Des de l'ultima reunió ja nomes queda pujar per una mena de fissura-xemeneia. Es fa en bavaresa, xapem un parabol i protegim un pas amb el friend del num 3, després muntem la reunió en un arbre . No gaire complicat.





El Manel a l'últim llarg.

Descens : hi ha gent que des de la 4 reunió fa un rappel en diagonal a l'esquerra fins trobar la reunió de la via Titos.(cordes de 60).
Un altre opció es fer una travessa cap a la dreta ,uns 8 metres sense assegurances i després baixar per la via Lucas(cordes de 60).
Nosaltres vam continuar amunt i vam baixar caminant per una canal arbrada que que da a la dreta .





Aquest senyor cabró ens espia mentre arribem al hueso.



3 comentaris:

Raquel ha dit...

Ostres Miquel, flipo amb les teves escaldes... i quines fotos!! A veure si t'hauré de tornar a demanar de posar-me'n alguna de fons de pantalla!! Quina passada!!
Felicitats!

walmy ha dit...

Genial esta foto... Parece que pense asustado: ¡Ostres! Quins cabrons mes rares!

Miquel Sabadell ha dit...

La "Pedri" és un altre muntanya màgica ,te un aire místic, igual que Montserrat...