Avui dimarts si que hem tingut de fer servir el frontal...He quedat amb el Marc com habitualment, a les 16h al bar Anna del Bruc. Hem anat per feina i ens em dirigit sense perdre gaire temps al parking del castell...Em pujat lleugerets i sense parar, els dubtes de si ens donaria temps a fer la via encara no se'm havien passat pel cap.
L'Altre dia ja havíem pujat fins aquí per fer aquesta via, Peró una errada en la numeració de la via al llibre de la cara sur, ens va xafar l'historia i vem fer l'espero del vent...
Primera ascensió: T.garci, A.Ballart. 1985.
Material: petit joc de friends i tascons, algun cordino.
Recorregut: 115 metres.40,30,40,5.
Dificultat: 6b+ ( 6a obligat ).Equipament: Bastant equipada amb claus i burils vells.
Descens: Hi han varis sistemes de ràpel , la via va a parar a un d'ells, i podem baixar amb dos ràpels amb cordes de 50m.
Primer llarg:( IV+,IV ) Pugem flanquejant per l'esquerra, per una mena de fissura diedre fins arribar a un arbre on muntem la reunió, pel cami fico varios friends un alien verd i un pont de roca, al llarg nomes trobo un buril.
Segon llarg: ( 6b ) Continuem amunt per un diedre- fissura, just davant de l'arbre, per després fer un flanqueig a la dreta per agafar un altre fissura , trobem dos claus abans del flanqueig i un altre just després, continuem pujant per la fissura recte fins la reunió.
Aquí comença la diversió.....Els dos primers claus queden amagats allà on mira el Marc.
Les assegurances son ruïnoses i no conviden gaire en obrir el llarg en lliure, Claus en molt lal estat i burils oxidats) A la fissura en Marc posa algun friend, però no donen gaire confiança.
Fa estona que em miro el sol i ja em començo a posar nerviós...Quant jo començo a pujar el sol s'amaga per l'Horitzó...tinc clar que he de corre, tot i així, amb la seguretat de la corda per sobre, vaig provant els passos i em surten... que estrany.....
La llum del flash ilumina la pared , ami s'em veu només la llum del frontal....
La reunió al cim...Marc!!, aquí més que escaladors semblem dos yonkisss...bé, de fet ja em pres la nostra dosis diaria...
5 comentaris:
Ei!!
Si que feu cara estranya, pero deu ser normal despres de realitzar aquestes proeses!!
Sembla apassionant el mon de l'escalada, tinc amics que en fan, pero jo no em decideixo i menys tenint vertigen!
Tot i aixi, m'encanta veure com altres ho gaudeixen, segur que la sensacio d'arribar a la cim no te preu.
Segeix aixi!!
Ei Miquel!! Acabo se llegir el teu post i quan he anat a posar el comentari... sorpresa!! Hi ha una Raquel que ja ha escrit!! Ei, que per un moment m'he espantat... tindré principi d'Alzehimer? però en llegir el que hi posava... m'ha quedat clar que no ho havia pas escrit jo!!
Doncs al què anàvem... felicitats per la via!! Tu ja pots dir de mi... però t'asseguro que jo no seria capaç de tirar de primera en un 6b+, amb assegurances precàries i amb la llum del frontal!!Vosaltres sí que aneu forts!!
I respecte les cares del cim... molt bones!! Je, je!!
Carall esta ple de Raquel's això! ja em va estranyar pels comentaris, merçi a les dues... no la via realment xunga eh! ara això de no veure les assegurances ...es molt estres-sant.I tant que ets capaç...
Je, je... doncs com l'altre Raquel no canvii el nom l'hauré de canviar jo... que si no, la liarem ben liada!!
Llàstima que pringuessiu amb la llum!, els dos 6b’s s’enpalmen i surt una tirada en lliure antològica, de les millors de Montserrat...fa molt anys però encara recordo el plom, je, je sort que allà surten bones patates!
Publica un comentari a l'entrada