GAM ( Portella inferior ) i Aresta brucs ( Les Savines)

Via G.A.M ( Portella inferior ).

Aproximació: Sortim del parquing de Can Massana , pugem camí amunt fins trobar un desviament a ma dreta ,direcció refugi Vicenç Barbé , està indicat amb un cartell, abans d'arribar al coll de les portelles ja trobem el peu de via de la G.A.M.

Descens: Ràpel de 20 metres per la cara est.

Recorregut: 100 metres.

Dificultat: 5/A0e ( 6a ) .

Equipament: Via requipada amb parabolts, també trobem algun clau i burils.Reunions rapel.lables.

Material: Cintes exprés.

Orientació: sud.

La ressenya d'onaclimb amb altres variants.

Via Aresta Brucs ( Les Savines ).

Primera ascensió: Cerdà II i E.Noelle .1958.

Aproximació: Des del coll de les Portelles en direcció Nord. Pujar el turonet i seguir per un caminet ascendent fins al peu de les agulles.

Descens: Ràpel de 15 metres per la cara est.

Recorregut: 40 metres.

Dificultat: V.

Equipament: Equipada amb parabolts i espits.Reunions no rapel.lables.

ELS MEUS INICIS EN SOLITARI.

LA BATALLETA:

Il·lusionat com un nen amb el seu juguet nou , avui he sortit de la feina en direcció Montserrat, mentre treballava he anat pensant quines vies fer, ja que es tracta d'iniciar-me en l'escalada en solitari, he pensat en la regió d'agulles, allà vaig començar a escalar, ara ja fa un temps...

La cara oest d'Agulles mentre pujava.Tot just sortia el sol.

He sortit de la feina a les sis del matí, he arribat al parking d'agulles a les set. Encara es de nit... La balla que hi ha a l'entrada està tancada... fa un fred de collons... vaig preparant la motxilla mentre comença aclarir... pujo camí amunt amb el frontal encara encès... porto un ipod amb música que m'acompanya...la música de rammstein em posa les piles...arribo al peu de la portella inferior... ja es de dia....he d'anar per feina....em poso els gats i començo pujant pel primer llarg, és una rampa fàcil de III+... no trec la corda de la motxilla...La roca està com humida...El sol encara no hi toca...La música encara sona... Em sento lliure i compenetrat amb la muntanya... Tinc d'anar amb compte, un pas en fals i l'hostion és de tanatori... Arribo a la reunió i la monto... Estik sobre una feixa... Preparo el material.... El silent lluent destaca per sobre de tota la resta...Li faig el ballestrinque ... Penso que ho tinc tot controlat ....Només començar hi ha un pas de V+... Panxa montserratina amb preses sobades...Em sento estrany d'escalar sol... No porto magnesi... Calço el peu en un sortint i rellisco, per sort estik ben agafat de mans... Ja començo a no estar tant trankil... "És un pas fàcil", em dic a mi mateix....Em llenço a buscar un petit canto i pujo amunt ...trec una exprés, xapo i respiro...sembla que el silent rutlla bé.... No tinc gaire tacte als dits i tinc d'anar bufant per escalfar-los...Poc a poc vaig pujant superant passos de no gaire dificultat... Els peus relliscant en les preses més sobades...Comença a bufar un vent gèlid que se'm va clavant al cap com si fossin agulles ...

Tot s'ha emboirat ràpidament... Vaig amb peus de plom... No vii caure el primer dia, i menys estan sol..Començen els problemes ...Merda...alguna cosa no va bé... La corda s'ha enganxat ...No em deixa pujar , miro abaix i tinc un cacao de cordes que t'hi cagas, no m'he quedat precisament al millor lloc...La pta corda no es mouuu, joder el nus es clava sol? com pot ser? aconsegueixo arreglar el tema sense incidents però amb nervis ... ja he arribat a la reunió... He de tornar a baixar per recuperar el material ...Següent llarg...Començo fent un petit flanqueig a l'esquerra ...Hi ha un altre panxa amb un pas d'A0 o 6a... Miro de provar en lliure... Em llenço a la piscina... No hi ha volta enrere....Ja estik encara-mat al desplom... Em quedo bloquejant del braç dret...trec la cinta i xapo un clau...ara tindria d'arribar a la llàmbria... buff no puc...el coco no em deixa , m'agafo de la cinta... Els dubtes i les pors envaeixen el meu cervell ...Encara no me'n refio del meu company, ens tenim de conèixer millor ... A0 i amunt... La corda torna a enganxar-se... merdaaa! ...i així fins amunt...



El pas d'A0 o 6a segons algunes ressenyes...es pot veure un cordino lligat a un clau just a sobre del parabolt.


He trigat bastant però tenint en compte que son 100 metres...encara em queden ganes i temps... vaig fins l'aresta brucs de les savines, preparo tot el tema, aquí ja funciona tot millor, he arribat a la primera reunió sense problemes...
El primer llarg esta requipat amb parabolts, però estan una mica oxidats, el segon son spits, a la sortida del segon llarg hi ha una placa amb preses grans de canto romo supersobat, aquí m'ha anat d'un pel pegar-me un hostion solitari amb caiguda sobre una rapissa...massa rasca ,poc tacte a les mans i als peus i roca relliscosa ...






L'aresta brucs de les Savines amb el primer llarg muntat i sota mentre el pujava.

Conclusions : M'he sentit poc segur , fent el patètic bastant sovint, jeje! em queda molt per aprendre i perfeccionar, potser tindria d'haver escollit unes vies més fàcils?, La sensació de relliscar contínuament, junt amb el llullu a caure...han fet un coptel un pel desagradable.
La experiència al final ha sigut bastant satisfactòria i gratificant, mentre baixava de camí al cotxe ja pensava en la següent escalada....
Espero pillar una mica de solet el proper dia .

SIGA LEYENDO

CERRAR NOTA

Via Sud directa al Pajaro ( La Pedriza )

Ja que aquest cap de setmana desgraciadament em toca currar, tinc temps per escriure...aprofitaré per recordar aquesta escalada que vaig fer a les vacances a finals de setembre...

Escalada Realitzada el 27 de setembre del 2007.


El Manel i jo continuem de vacances...Després d'haver tingut de marxar dels Pics d'Europa degut a la climatologia, vam valorar on podríem continuar les vacances sense mullar-nos gaire, la Pedriza és un d'aquells llocs que havia sentit parlar, però que degut a la distancia no havia arribat a conèixer, la meteo deia que allà faria bon temps, va resultar ser una encertada decisió...ens va encantar....Aquesta escalada junt amb la via Fulgencio al hueso, que també tinc ressenyada al bloc, em van impresionar, no per les dificultats, si no per la singularitat i bellesa de cada forma de la roca, son gegants escultures esculpides per la natura...

La Pedriza es una muntanya màgica igual que Montserat, esta clar que tornarem...

Aquí el Pajaro des d'un altre perspectiva...Un paradís de granit...

El Pajaro és sense dubte un dels cims més emblemàtics de la Pedriza.
La via Sud Directa és una escalada molt clàssica, recomanable si ens agrada no trobar gaire equipament mentre escalem.

Recorregut: 190 metres.

La linea vermella es el trazat que vam fer nosaltres, la variant marcada amb blau a la dreta, seria la normal i marcat amb blau a l'esquerra, una variant més transitada...




Aquesta ressenya la vaig trobar després de fer la via, per on vam pujar no surt marcat.

Primera ascensió: Zabala, Melia i companys.per la ruta normal fins el coll del Pajaro al 1916.
Però fins el 1935 no es va arribar a trepitxar el cim, van ser Teógenes Diaz i A. Tresaco que van obrir la Sud directa.

Aproximació: Des de el parking de Cantocochino agafem el camí que porta al refugi Giner ( GR 10 ) ,des d'aquí agafarem un camine't a l'esquerra que creua un riuet i comence'm a pujar en direcció al Pajaro.1' 5h des del parking.

Primer llarg:(40m, 6a) Una vegada estem al peu de pared , tot sembla bastant fàcil i assequible des de abaix...
Començo pujant jo, és un llarg que teòricament és 5+, però després de haver-lo fet...penso que es 6a. De fet algunes guies ja el marquen de 6a.
Son 40 metres. Es comence per un tros de placa per després anar franquejant a l'esquerra per ficar-nos dins d'una xemeneia. La xemeneia te una fissura que la recorre de dalt a baix, vaig protegint-me amb friends i tascons, està net de assegurances, no trigo en adonar-me'n de que em tinc d'estalviar friends petis i mitjans o a mig llarg em quedaré sense res... el recorregut del Llarg és preciós, adherència pels peus i fissura i oposició per les mans, finalment arribo a la reunió...quina passada de llarg!!, i ven net com a mi m'agraden...
Hi han dos parabols a la reunió. Millor portar algun friend mitja repetit.

Jo pujant el primer llarg...

Segon llarg: (15m, IV+ És ven curtet... Comença escalant el Manel, s'ha de pujar per una estètica bavaresa que surt a l'esquerra, fins trobar la reunió.


Tercer llarg: (35m, V+) Es tracte de pujar en bavaresa per una serie de fissures perfectes que ens portaran fins sota un desplom que forma el conegut "escut"...aquí tinc de flanquejar a la dreta utilitzant una petita fissureta pels dits. Els peus els porto pràcticament en adherència, flaqueig guapo i tècnic.
Una vegada em superat el pas, trobo la reunió de parabols desequipada...continuo flanquejant a la dreta fins que trobo una reunió en un altre punt, em penso que és la reunió d'Un altre via. Pero decideixo aprofitar-la.







En Manel puja per l'estètica fissura....Més amunt li espera el pas de l'escut.

Quart llarg: Mirant les cutres ressenyes que portem, dedueixo que la via tindria d'anar per un espero que ens queda més a la dreta, surto des-trepant per donar un cop d'ull i no veig cap reunió on tindria d'haver-la...decideixo tornar a la reunió d'abans i fer una variant... Davant tinc tres alternatives, i cap és la ruta normal que fa tothom... Un trosse't de fissura que surt a l'esquerre amb algun clau, després la mateixa fissura travessa un sostre per sota.( 6c/A1 ). Aquesta hagués sigut la més segura...

Aquí estic a la reunió prèvia al llarg misteriós, ja s'em nota a la cara que em fà llullu...

Un altre alternativa seria recte amunt...veig un espit molt molt amunt....i res més ...buff es veu mooolt xungo...i totalment desequipat i no hi han fissures.


Al final em penso que no vaig escollir el millor camí... un diedre-xemeneia de color negre que surt per la nostra dreta, que al principi el trobo xungo i després xunguissim... les pareds resulten estar plenes de molsa en molts punts, de no passar-hi ningú... tinc clar que m'he sortit de la via... Ja portava uns metres escalats, i trobo un clau oxidat que m'anima a continuar pujant.
Després de arrossegar-me per la xemeneia sense poder assegurar-me com m'hages agradat, i de passar por en alguns passos de roca bruta... aconsegueixo sortir per dalt.... Aquí si que em va pujar l'adrenalina !!
Ja superats aquests passos faig un flanqueig a la dreta i no es veu cap reunió, tinc la sensació de pujar a l'aventura, supero un petit ressalte't i vaig tirant metres fins que el terreny és més fàcil, però amb cap possibilitat de protegir-me, sento al Manel cridar "poca corda", tinc de muntar reunió amb un pont de roca , dos friends i un merlet en un sortint...

Aquest es el tram de la variant que vem fer...el de la molsa i el meu cul apretat... jeje!

El Manel arriba a la cinquena reunió...


Cinquè i sisè llarg: ( III i V ) Molt aprop d'on he muntat la reunió veig una reunió de parabolts desquipada e inutilitzada a cops de martell... Des d'aquí ja es veu tot fàcil i tombat, i tinc la certesa de que em tornat un altre cop a la via original. No hi ha cap assegurança fins arribar a la següent reunió, xapo l'última reunió, ens queden uns pocs metres d'adherència de cinquè grau sense assegurances, sento cridar al Manel "ensambleee" i als pocs metres ja estic al cim.


Observacions: Trobem varies reunions desequipades, les úniques reunions de la via que em trobat, son, la primera, la segona i la del cim. Al recorregut dels llargs tampoc trobem pràcticament res .

Això si...La via és preciosa, sobretot els llargs inferiors.

Vista des del cim...curioses les formes de la pedra...

SIGA LEYENDO

CERRAR NOTA

Via Koyaniskatsi-Mickey Mouse ( Roca gris )

La Roca Gris...dibuix aproximat...


Avuí dijous ens faltava un frontal, lamentablement eina imprescindible ...

Com habitualment fem, he quedat amb el Marc a Les 16:00 H a la Vinya Nova , la nostra intenció era fer la via Tormenta de verano...La situació del transit, han fet que arribés tard ...A les 16:20 H per fi he arribat ...ja tenim 20 minuts menys de llum...al preparar la motxilla , me'n he adonat de que em faltava el frontal...Quina empanamenta la meva !.

Bé, al final hem tingut de canviar de plans i buscar una alternativa rapida per poder amortitzar el viatge fins a Montserrat.

El recorregut que hem fet és entrar per la via Koyaniskatsi i sortir per la Mickey Mouse.

Primera ascensió: Koyaniskatsi: J.Escofet, J.C.Peña. 2000.

Recorregut: La Koyaniskatsi 85 metres. En total uns 160 metres.

Dificultat: V+ la Koyaniskatsi i 6a l'últim tram de la Mickey Mouse.

Equipament: Parabols i algun clau.

Material: cintes expres , Algun friend mitja per el tercer llarg.

Aproximació: Des del parking de la Vinya Nova, anem fins a la vall principal , aquí localitzem un camí amb marques blanques que puja fins la Roca gris, ens desviem per una canal que puja per la dreta , pugem uns 100 metres per la canal , superem una especie de ressalt o bloc encastat que hi ha al mig de la canal , la via comença a la dreta d'una canal herbosa, els parabolts son visibles i la orientació és sud.

Primer i segon llarg: ( V.V ). 60m. Dos llargs de cinquè que nosaltres empalmem amb cordes de 60m. Les cordes arriben be, el primer llarg és una mica herbós i el segon te algun tram que s'ha de prestar atenció a la roca. Estan ven assegurats amb parabols i algun clau.

Arribant a la segona reunió, encara és aviat i queda llum natural... però tenim d'anar per feina...

Tercer i quart llargs: (V+.V) 60m. Començo el tercer llarg per una placa molt guapa, bastant vertical, amb roca excel·lent, però amb poques assegurances , recte amunt trobo dos parabols, continuo i trobo una fissura, en la que em puc protegir amb un friend, continuo amb tendència a l'esquerra fins anar a trobar la via Mikey Mouse, aquí ja es més tombat, i torno a trobar parabols... passo la reunió i vaig fins la següent... les cordes han arribat ven justes.

Començant el tercer llarg, quina placa més guapa!... poca llum queda... ja toca correr...

Cinque llarg: (6a) .Al començar el llarg hi ha un desplomet amb un pas una mica puta'ss , a mi sempre em costa...la reunió del cim a una savina.

En Marc puja amb poca llum i a mi em toca pujar pràcticament a les fosques...

Descens : Per els ràpels de la Urquiza-Olmo.45m.45m.50m.

Ja baixem per la Urquiza....
Li diuen el "Nen del Frontal" ...

Escalada realitzada el 08-11-07.

SIGA LEYENDO

CERRAR NOTA

Via Tànger ( Roca del Pessó )

Dibuix de la via aproximat...

Després de fer divendres l'escalada de la Aresta Gam del Bisbe, dissabte vam fer un descans i vam aprofitar per comprar algunes coses de material per Andorra, inclòs un silent partner del que ja explicaré histories pròximament....
Diumenge ens vam dirigir al Congost de Collegats, Era el primer cop que escalàvem per la zona. Després d'estar dubta'n entre fer la Tànger o la Sang de Cranc, al final ens vam decidir per la Tànger a la Roca del Pessó, Una via llarga, però de caràcter molt esportiu, totalment equipada amb Parabolts i claus que ens va deixar gaudir d'una jornada d'escalada molt tranquil·la i sense cap stres.


Aproximació: Agafem la carretera que va de La Pobla de Segur a Sort, aparquem el cotxe a la segona boca de túnel en direcció Sort, des d'aquí anem caminant en direcció la Pobla de Segur, aproximàdament entre els dos túnels, agafem un camine't que puja en direcció a l'agulla del gos, als cinc minuts agafem un altre sender que puja fins el peu de via. 10 minuts.


Descens: Anem seguin l'aresta direccio sud ( esquerra ) , després seguim les fitas fins trobar una via ferrrada de cables i cadenes, baixem la ferrada i trobarem un cami que ens portarà fins la carretera.

Primera Ascensió: César P. Hurtado, Fabián M. Plana. 1987.

Recorregut: 350 metres i 100 metres caminant entremig.

Material: 16 cintes exprés.

Equipament: Parabolts i claus. Reunions rapel.lables.

La ressenya dels ressenya.net:

http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=265

Nosaltres dúiem fotocopia del llibre de les 100 millors.

Primer llarg: ( V ) 40m . Llarg vertical i amb bon canto. Bolos grans , rotllo Riglos.

Segon llarg: ( V ) 25m . És molt semblant al llarg anterior...

Tercer llarg: ( 6a) 20m . Hi ha un divertit passe't de 6a només sortir de la reunió, tira una mica enrere però hi ha bon canto, la resta es anar fent....

Quart llarg: ( V ) 35m Sortim per l'esquerra per una feixa , anar seguint parabolts...

Llarg 5: ( 6b? ) 45m. Diedre amb pinta de ser molt fàcil vist des de abaix, una vegada Ficats trobarem algun pas de 6a i després un de 6b , molt ven protegits. Ens surten molt be en lliure.

Llarg 6 ( IV+) 40m. Llarg tombat, comparat amb els anteriors.

Llarg 7 ( IV ) 40m. Comença una mica més a la dreta de la reunió, és el llarg més cutre de la via , trencat, herbós i sorrenc. Aquí tindrem de caminar uns 80 o 100 metres per trobar la segona part de la via.

Llarg 8 (IV+) 30m. La primera assegurança, és un clau que queda una mica amagat a la dreta, després hi ha un tram de fissura.

Llarg 9 ( 6a ) 30m. Llarg molt guapo...començem enllaça'n varies fissures amb passos atlètics, i després un pas de placa un pel desplomat amb bon canto . Molt ven assegurat.

Llarg 10 ( IV ) 30m. Llarg fàcil que ens deixa al cim, amb menys assegurances.

Nosaltres empalmem els llars 9 i 10 amb cordes de 60 i sobra corda.

Observacions: La via ens ha agradat als dos. Llàstima del tros de bosc que li treu la continuitat, igualment és recomenable , sobretot si ens ve de gust anar de trankis i no patir gaire. Tampoc entenc per que han ficat parabolts al costat de sabines que podrien ser assegurances naturals, penso que s'han passat una mica amb el taladro.

SIGA LEYENDO

CERRAR NOTA

Via Aresta Gam ( El Bisbe )

Divendres per fi vaig poder fer la Aresta Gam del Bisbe, ja feia temps que tenia ganes de fer-la però amb totes les cordades que he anat coincidint, ja la havien fet...o no els hi venia de gust...
En Manel es va animar...
Dons com moltes nits, la nit de dijous em va tocar treballar, vaig sortir del curru a les 6:00 del mati i menys anar-me'n a dormir com normalment faig, vaig esmorzar bé i després de trobar-me amb el Manel, vam anar cap a Montserrat...
El mati estava fresquet i més per aquesta cara de Montserrat, això em va ajudar a no dormir-me a les reunions...La veritat, es que pel que m'havien dit sobre la via, m'esperava una via de caràcter més clàssic, en la que trobaria equipament antic i rústic i que em faria falta proteixir algun pas amb friends o tascons...la meva sorpresa va ser trobar la via metrallada a parabolts.

Després he llegit això al fòrum de la FEEC:
La GAM del Bisbe ha estat re-equipada per la Comissió d'equipaments d'escalada de la FEEC (65 ancoratges + reunions + neteja del material obsolet).
Ha quedat la dificultat obligada de sempre 5+ i A1. Portar algun bicoin i friends 1,2 i 3 útils. Es pot rapelar amb corda simple de 60m.

Allà on havia un buril ara hi ha un parabolt ...

Aproximació: Des de l'aparcament pugem unes escales de ciment, arriem a un bon sender que seguirem a la dreta (oest), continuarem camí amunt uns 20 minuts , trobarem dos desviaments a ma dreta que no agafarem, més endavant agafarem el camí que flanqueja en direcció est !(esquerra), quan passem per sota del bisbe pujarem per un petit sender fins la base de la pared.
Descens: curt ràpel per la cara sud, anar fins el Coll del Porc i baixar en direcció nort fins el camí de pujada.

Dificultat:6c.V+/A1.

Recorregut :235 metres.

Equipament: Via totalment equipada amb parabolts,claus i burils .Reunions rapel.lables.
Material: Cintes exprés ,1 estrep.
(si anem justets de grau potser es pot reforçar algun pas dels primers llargs amb friends o bicoins, però la via esta molt ven assegurada) .

La ressenya de onaclimb:
http://www.onaclimb.com/montsecroq/fraresecos.htm#


Llarg 1: 35m (4+). Està una mica trencadot, parabolts i algun clau.

LLarg2: 40m(V+). Llarg molt guapo, xemeneia amunt, cal entrar dins la cova,alla trobarem un parabolt amb una anella i alguns burils de l'equipament antic, si continuem uns pocs metres mes amunt per dins la xemeneia pujarem sobre la rapissa, trobarem un altre reunió millor ubicada.

2 reunió, nosaltres vam muntar la reunió dins la cova.

Manel arribant a la 2 reu.


Llarg3: 35m( 6a)...Aqui es comença a veure l'ambient de la via,llarg estètic que discorre per la fissura-xemeneia , totalment equipat .

Pujant el 3 llarg...

Arribant a la 3 reu...


Llarg 4: 35m(6c) Jo diria 6c+/7a...aquest llarg ha de ser una passada tindre el grau per fer-lo en lliure...és una placa amb passos molt fins i de molta continuïtat... per mi va ser V+/A1... aquí trobem també alguns burils de l'equipament antic que escurça'n alguns passos entre parabolts .

Llarg 5: 35m(5+) Per mi 6a... placa una mica tombada al principi i més vertical després, amb bona pressa.

Manel obrint el 5 llarg, quina placa més guapa...

Llarg 6: 30m(6a) Aquest llarg la dificultat esta en un pas que supera un petit desplome't, trobem un parell de claus just al pas. Al sortir d'aquest desplome't cal anar a l'esquerra per trobar la reunió.


Llarg 7: 15m (6c o AeV). Pas de bloc molt exigent, després tram fàcil i tombat fins al cim.

El Manel sortin de la via...

Els llargs de 6c no els vam poder treure en lliure... ni de conya...aixo de no dormirrr!!

La via és una imprescindible, i ara amb el equipament nou és super segura.

Ja hem fet cim, vem poder disfrutar d'una posta de sol motserratina, la via ens ha agradat molt als dos.

SIGA LEYENDO

CERRAR NOTA

Via El Bosconero ( La Proa )

Avui dimarts si que hem tingut de fer servir el frontal...He quedat amb el Marc com habitualment, a les 16h al bar Anna del Bruc. Hem anat per feina i ens em dirigit sense perdre gaire temps al parking del castell...Em pujat lleugerets i sense parar, els dubtes de si ens donaria temps a fer la via encara no se'm havien passat pel cap.
L'Altre dia ja havíem pujat fins aquí per fer aquesta via, Peró una errada en la numeració de la via al llibre de la cara sur, ens va xafar l'historia i vem fer l'espero del vent...

Primera ascensió: T.garci, A.Ballart. 1985.

Material: petit joc de friends i tascons, algun cordino.

Recorregut: 115 metres.40,30,40,5.

Dificultat: 6b+ ( 6a obligat ).

Equipament: Bastant equipada amb claus i burils vells.

Aproximació: sortim del parking del Torrent del Tambor, el mateix que per anar al castell, i ens dirigim cap al torrent per el riu se. agafem un altre torrent a la dreta,el del boixar.Seguim un camí marcat amb pintura vermella fins arribar a un replà amb una petita balsa.continuem el camí marcat de vermell fins arribar a les primeres Parets, aquí agafarem una canal arbrada, amb esglaons de ferro i una escaleta electron de les que es fan servir a espeleologia, superat aquest salt ja estarem al peu de pared.

Descens: Hi han varis sistemes de ràpel , la via va a parar a un d'ells, i podem baixar amb dos ràpels amb cordes de 50m.

Aquí he marcat per on puja la canal, el punt blanc és el peu de via.

Primer llarg:( IV+,IV ) Pugem flanquejant per l'esquerra, per una mena de fissura diedre fins arribar a un arbre on muntem la reunió, pel cami fico varios friends un alien verd i un pont de roca, al llarg nomes trobo un buril.

Segon llarg: ( 6b ) Continuem amunt per un diedre- fissura, just davant de l'arbre, per després fer un flanqueig a la dreta per agafar un altre fissura , trobem dos claus abans del flanqueig i un altre just després, continuem pujant per la fissura recte fins la reunió.

Aquí comença la diversió.....Els dos primers claus queden amagats allà on mira el Marc.


Les assegurances son ruïnoses i no conviden gaire en obrir el llarg en lliure, Claus en molt lal estat i burils oxidats) A la fissura en Marc posa algun friend, però no donen gaire confiança.
Fa estona que em miro el sol i ja em començo a posar nerviós...Quant jo començo a pujar el sol s'amaga per l'Horitzó...tinc clar que he de corre, tot i així, amb la seguretat de la corda per sobre, vaig provant els passos i em surten... que estrany.....

Tercer llarg: ( 6b+) El Llarg comença recte amunt, la fissura encara continua un trosse't i les assegurances no es que estiguin gaire juntes... segueixen la tònica d´abans ... la majoria són burils ruïnosos i oxidats ...he sortit de la reunió amb el frontal encès... realment el que m'estressa es que no veig les assegurances...pujo rapidament el tram vertical, joder es massa fosc...mirant el perfil de la roca, amb la cara enganxada a la pared aconsegueixo veure el fil ferro d'un plom que marxa cap a la dreta...si es el flanqueig!!, ara al menys ja se cap on tinc de tirar,em costa veure on ficar els peus... la precarietat de les assegurances augmenta en aquest tram...trobo una pitonissa diminuta de les que feia temps que no em trobava... en aquest punt ja és fosc del tot...continuo flanquejant i veig un parabolt a uns metres a la dreta, be ,no m'ho penso gaire, el xapo i tiro amunt fins trobar una reunió de parabolts lluents que em fan somriure.

La llum del flash ilumina la pared , ami s'em veu només la llum del frontal....

Tinc de dir que en aquest llarg donades les circumstancies no he mirat gaire l'ètica de la escalada en lliure...

La reunió al cim...Marc!!, aquí més que escaladors semblem dos yonkisss...bé, de fet ja em pres la nostra dosis diaria...

SIGA LEYENDO

CERRAR NOTA